Avui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Començo per afegir-me a la commemoració de l’aniversari de la proclamació de la segona República i ho faig convidant-vos a llegir el manifest reivindicatiu publicat per la Joventut Socialista de Catalunya i els articles de Manuel Cruz “El fin de la Monarquía prepolítica” i Manuel Vicent “14 de abril”. Per il·lustrar-ho no he trobat millor forma que l’acudit de Ferreres publicat avui per El Periódico de Catalunya.

Començo per recomanar tres articles que considero especialment rellevants: l’entrevista a Andreu Missé que li fa Toni García Ramón a la revista Jot Down (recordeu que Andreu Missé és director de la revista “Alternativas económicas” que acaba de publicar el seu segon número), “El mínim que es pot dir sobre ‘El mínim que es pot dir’ de Raimon Obiols” de Jordi Font i “Els arbres i el bosc” de Joan Majó.

I segueixo amb dues intervencions parlamentàries meves, la primera és el vídeo “Constatem el fracàs de les polítiques d’austeritat” editat per Jordi Santandreu que resumeix molt bé la meva intervenció amb motiu de la compareixença del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, en la Comissió d’acció exterior, Unió Europea i cooperació, i la segona és la meva intervenció en el debat en el Ple del Parlament sobre la proposta de crear una Comissió d’Investigació sobre la presumpta trama d’espionatge polític.

Vull destacar la presència a Barcelona de Stéphane Dion, diputat canadenc, federalista militant, antic líder del Partit Liberal canadenc i exministre que es va distingir per impulsar l’anomenada “Llei de la claredat”. Al respecte us convido a llegir l’entrevista que li va fer Xavier Mas de Xaxàs a La Vanguardia, l’entrevista que li va fer Carlos Laorden a El País, la intervenció que ens va fer en una sessió organitzada per la Fundació Rafael Campalans, i l’article de Juan-José López Burniol “Claridad canadiense”. En relació amb aquest debat us interessaran també els articles “Guanyarà qui comuniqui millor” d’Antoni Gutiérrez-Rubí i “La cátedra, el púlpito y los anatemas” de Xavier Arbós, que va presentar Stéphane Dion en la sessió abans esmentada.

CLAREDAT

He parlat sovint de la necessitat de retornar al principi de realitat, massa sovint absent de la política catalana, atrapada en una visió al mateix temps essencialista i immediatista de les coses, que conrea de forma obsessiva debats que massa sovint no coincideixen amb els problemes que més angoixen els ciutadans, i que troba en qüestions metafísiques el refugi davant la realitat d’una crisi profunda (no només econòmica) que ens aclapara a tots.

La política catalana tampoc no va sobrada de claredat. Sense anar més lluny, el govern de la generalitat acaba de crear un “Consell Assessor per a la Transició Nacional”, sense definir en què consisteix la “transició nacional”, es parla d’Estat propi, de creació d’estructures d’Estat, però s’evita en tot moment de parlar d’independència. ¿No és el mateix? I, si ho és, ¿per què s’intenta defugir la qüestió? El mateix ens passa amb el “dret a decidir”: ¿és o no és un referèndum sobre la independència? Si Catalunya fos realment “un subjecte polític i jurídic sobirà”, tal com manifestava la declaració aprovada pel Parlament de Catalunya, avui no estaríem discutint de tot això, sinó que estaríem felicitant el nou ambaixador o ambaixadora catalana a Nacions Unides.

Si el “dret a decidir” és un referèndum sobre la independència seria millor que l’anomenéssim així; si no ho és, convindria no limitar d’entrada les opcions sobre les que la ciutadania de Catalunya serà cridada a pronunciar-se. Perquè de futurs per a Catalunya n’hi ha molts, i tots estan per escriure. Per exemple, per mi, en un món marcat per interdependències creixents i sobiranies compartides, la millor solució és una reforma constitucional per fer d’Espanya un Estat federal plurinacional. Per tant, no considero assenyat que els que s’omplen la boca de dret a decidir estiguin ja prefigurant les coses com si només hi hagués una resposta a la pregunta que fins ara han estat incapaços de formular oficialment. Sembla que ens vulguin entretenir en debats metafísics, consells assessors, pactes nacionals, declaracions parlamentàries que ells mateixos diuen que no tenen cap valor jurídic, com a forma de defugir permanentment les seves responsabilitats i de marejar la perdiu.

Avui mateix, però, hem tingut una espurna de claredat: el president Mas ha dit que el seu camí no és el d’aprovar una declaració unilateral d’independència. Sembla com si la visita de Stéphane Dion hagués servit per dissipar alguna boira mental: en un Estat de dret membre de la Unió Europea i de les Nacions Unides, com ho és Espanya, no hi ha possibilitat d’alterar de forma unilateral les fronteres estatals. Però realment cal anar més a fons, tampoc no es pot enganyar la gent dient que n’hi haurà prou amb organitzar una consulta encara que no estigui emparada en la legalitat. En primer lloc, cal recordar que, ara per ara, no hi ha altra forma de fer una consulta sobre un canvi radical de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya emparada en la legalitat que no parteixi d’un acord entre les institucions catalanes i espanyoles. I, en segon lloc, que si el resultat d’una consulta d’aquestes característiques fos la voluntat majoritària de separar-se, caldria després procedir a una negociació sobre els termes per acordar la separació. És a dir, en un procés com el que es dibuixa, no hi ha ni unilateralitat ni automatisme. No hi ha dreceres; estem davant d’un procés democràtic que exigirà intel·ligència, capacitat negociadora i voluntat d’acord per ambdues parts. No podem pensar que “com tenim raó ens la donaran”, no pot ser aquesta l’única guia de conducta. I tampoc no servim prou bé als interessos de la ciutadania si no expliquem d’entrada les dificultats i la complexitat del procés que es pretén endegar, així com tots els elements, favorables i desfavorables, avantatges i inconvenients, costos i beneficis de les diverses opcions possibles. La democràcia no només no està renyida sinó que exigeix claredat i respectar el principi de realitat. El demés és enganyar el personal.

I, finalment, deixeu-me dir que no sóc ingenu. És evident que l’explotació mediàtica d’alguns escàndols en els darrers mesos (fins i tot en plena campanya electoral) no és aliena al procés que es va obrir amb la convocatòria anticipada d’eleccions a Catalunya. Però, dit això, si algú hagués abusat de les seves responsabilitats polítiques i institucionals i n’hagués tret benefici personal o partidista, si algú hagués evadit capitals o hagués defugit les seves obligacions tributàries, si algú hagués cobrat comissions a canvi de concessions administratives o contractes d’obra pública, Catalunya mai no hauria de servir-li d’escut perquè els primers als que hauria defraudat serien, precisament, els ciutadans i ciutadanes d’aquest país.

_______

Sobre temes relacionats amb la política catalana us convido a llegir els següents articles:

• Cuatro reflexiones sobre el saldo fiscal catalán (I), Antoni Zabalza
• Cuatro reflexiones sobre el saldo fiscal catalán (y II), Antoni Zabalza
• La discussió prèvia dels Pressupostos catalans, Rocío Martínez-Sampere
• A Mas no le salen las cuentas, Pere Ríos
• Las castigadas finanzas catalanas dependen de Madrid, Dani Cordero
• De cien en cien días, Valentí Puig
• Cien días mal encaminado, Enric Company
• El Parlament farà un debat monogràfic sobre la situació dels joves enmig de la crisi econòmica, ACN/Ara
• Líders, ni herois ni màrtirs, Marina Geli
• Una ilusión verosímil, Jordi Gracia
• El Parlament aprova una moció del grup socialista instant a un gran acord català per a l’ocupació i per evitar el tancament d’empreses, web del PSC
• Por lo posible y deseable, Angels Guiteras
• El conflicto lingüístico en Cataluña entra en un callejón sin salida, Ivanna Vallespín i Ania Elorza
• La solución debe ser política, Albert Branchadell
• Encastillados, Antoni Puigverd
• Diàleg i experiència, Isaías Táboas, Màrius Rubiralta, Raimon Martínez Fraile i Manel Villalante
• Mas encarga el diseño de un Estado catalán, Miquel Noguer
• Huida hacia adelante, editorial d’El País
• El abuso de ERC, José Antonio Zarzalejos
• A 20 metros del mar, a 300 del diputado, Francesc Valls
• Mas denuncia una campaña del Estado contra Jordi Pujol, Àngels Piñol

Sobre la situació política espanyola us convido a llegir els següents articles:

• Necesitamos un relato socialista, Odón Elorza i Beatriz Talegón
• Más educación; menos crisis, Gabriela Cañas
• Rajoy y la Leyenda Negra, Miguel Angel Aguilar
• ¿Estamos tan mal?, Francesc de Carreras
• En las casas, no, editorial d’El País
• Caminem cap a l’anarquia?, Joaquim Coll

Sobre la política i la situació econòmica i social espanyoles us convido a llegir els següents articles:

• Optimismo inconsciente, editorial d’El País
• Mismas recetas, iguales resultados, José María Vera
• Bruselas advierte, editorial d’El País
• Frenar el drama social, editorial d’El País
• Objetivo y razonable, Javier Pérez Royo
• El embrollo hipotecario, José García Montalvo
• ¿Otra vez la exuberancia irracional?, Joaquín Muns
• La economía en el primer trimestre de 2013, Angel Laborda

Sobre la nova proposta fiscal del PSOE us convido a llegir la crònica de Vera Gutiérrez Calvo “El PSOE propone un impuesto único para que el patrimonio pague IRPF” y el document del PSOE “Los retos de la política fiscal“

• Sobre la situació política i econòmica europees us convido a llegir els següents articles:
• La Europa de un inglés empático, Antoni Puigverd
• Democracia de baja intensidad, Joaquín Estefanía
• El corazón de Europa, Adela Cortina
• ¡Cuidado!, Miquel Roca
• Se precisa una quita general, Lluís Foix
• Entre Lisboa y Tokio, Josep Borrell
• La alternativa de Alemania, George Soros
• Memoria de elefante, Didac Gutiérrez (sobre les memòries d’Enrique Barón publicades per RBA)
• ‘Corralitos’, Juan Tugores Ques
• Tus ahorros no estan a salvo, Xavier Vidal-Folch
• Italia, más difícil todavía, editorial d’El País
• Crisis de régimen, Lluís Bassets
• Olvidado crecimiento, editorial d’El País
• El canódromo, Joaquín Estefanía
• Entrevista a James K. Galbraith, Luis Doncel, El País
• Precariedad financiera, Emilio Ontiveros
• Rajoy y los grilletes del euro, Antón Costas
• Ideas y políticas para el cambio, Miquel Iceta

Amb reflexions més de fons sobre l’orientació de les polítiques econòmiques us convido a llegir els següents articles:

• ¿Qué cosas no puede ofrecer el mercado? Los límites de la privatización, Jordi Ortega
• Los paraísos fiscales ganan con la crisis, Jesús Sérvulo González
• Especial Paraísos fiscales, El Confidencial
• La promesa de la ‘Abeconomía’, Joseph E. Stiglitz
• Las falsedades de los errores de la sabiduría econòmica convencional, Vicenç Navarro
• Governs suïcides, mercats miops, Antón Costas
• The polítics of growth, stability and reform, Policy Network

Sobre política internacional us convido a llegir els articles “Un voto bueno de la ONU” de Walter Oppenheimer, “La apuesta kurda de Erdogan” de Sinan Ulgen i “Michelle Bachelet, proclamada precandidata a la presidencia de Chile”, EFE/El País.

Amb reflexions més de fons us convido a llegir els següents articles:

• La política impotent, Oriol Bartomeus
• Radicales antisistema, Augusto Klappenbach
• El burka y nuestra civilización, Raúl C. Cancio Fernández
• Cualquier alternativa a la política es aún peor, Rafael Simancas
• La crisis del pensamiento occidental, Carlos Campillo
• El futuro del periodisme, Manuel Castells
• “Dijeron ‘¡Mira, dos homosexuales!’, y empezaron a pegarnos”, Miguel Mora
• Democratic stress, the populist signal and extremist threat, Policy Network

Al fil de la mort de Margaret Thatcher us convido a llegir els següents articles:

• Seremos de hierro más duro que el de la dama, Andy Robinson
• Thatcher y la crisis de la izquierda, José Luis Alvarez
• Churchill, Roosevelt y Juan XXIII, Joaquín Estefanía
• La revolució conservadora, Lluís Foix
• Con Thatcher empezó la revolución, Diego López Garrido
• Thatcher no es El Cid, Jordi Sevilla
• Què pot aprendre l’esquerra de Margaret Thatcher?, Compass

En record de José Luis Sampedro us convido a llegir els articles “Lucidez y exigencia ética” d’Alfredo Pérez Rubalcaba, “Nuestro Sampedro” de Maruja Torres i “El pensamiento económico de José Luis Sampedro” de Carlos Berzosa.

I acabo amb tres recomanacions de llibres: “Otra vez Jaume Vicens Vives” de Lluís Foix, sobre el llibre de Vicens Vives “La crisis del siglo XX (1919-1945)” publicat per Acantilado. Al fil de l’homenatge a Santiago Carrillo celebrat a Barcelona a la seu de Comissions Obreres al que vaig assistir us recomano que llegiu les seves memòries “Mi testamento político” publicat per Galaxia Gutemberg-Círculo de Lectores i el ben recent “En busca de la pócima mágica. Las políticas industriales y de innovación que funcionan… y las que no” de Maurici Lucena i Betriu, portaveu socialista al Parlament de Catalunya, publicat per l’editorial Antoni Bosch, amb pròleg de Julio Segura. Aquest llibre es presentarà ben aviat a Barcelona i tindrem ocasió de tornar-ne a parlar.

“Perles” del programa del Polònia emès l’11 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
- Qui es vol casar amb el meu soci, el nou programa de televisió per trobar parella estable a Artur Mas, amb el vist-i-plau de Duran. Els candidats són “Oriol Junqueras, Madrid ens roba”, “Alícia Sánchez-Camacho i la seva família” i “Pere Navarro el Federal”… però no està clar que li vulguin ser fidels en la salut i en les retallades, fins que les eleccions els separin.
- Que bo. Bibiana Ballbé entrevista el papa hipster. Per fi he trobat sentit a la xiqueta i al seu programa. Gràcies per descobrir-me Els amics del Concili, el grup de dansa que fa la croqueta per reclamat la celebració del Concili Vaticà III. Extraordinari.

[ARXIU HISTÒRIC] [26/4/12] Lluita pel control de les televisions. Mariano “face to face” amb el seu quadre El Greco: “Voy a distraerme con un poco de televisión” en plan Chaplin i la bola del món “O mía o nada”…. Fundido en negro “Ahora voy a petarme unas cuantas autonómicas”.

[LA NOVETAT]
- Kim-Jong-Un, lidel comunista entlat en calns.

[LA PICADA D’ULLET]
- Les novetats de Sant Jordi: “Jo confesso. Que no sé què és el federalisme”, de Pere Navarro; “Tirant lo Banc”, de Rodrigo Rato; i “50 sobre de Luís”, de Luis Bárcenas

[SOM UNA CLONACIÓ]
- Àngel Ros… sobres? per la sacarina, hahaa.

[MOLT CURRAT]
- Juego de Tronóos: La Zarzuela, Pedralbes, Mallorca, València, Qatar… El Tronóos está en peligro.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
- Pilar Rahola a la reunió del Consell de Transició Nacional. “Cal maquillar-se en una realitat ja maquillada?”

ZW 344 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Big Data Week
http://bigdataweek.com/

Big Data Week és un festival fundat en 2011 per Stewart Townsend que aglutina activitats globals de diferents comunitats interconnectades, centrades en l’impacte del Big Data en l’àmbit social, polític, tecnològic, empresarial/comercial… Se celebra alhora en ciutats de tot el món (Londres, Madrid, Moscou, Barcelona, Kuala Lumpur, Chicago…) reunint a experts de diverses disciplines que debaten i reflexionen sobre els diferents temes.

El festival d’aquest any, que tindrà lloc del 22 al 28 d’abril, està sent produït per media140 Worldwide. Aquest és el programa d’activitats previst a Madrid. A Barcelona, es duran a terme interessants conferències i debats com: un Monogràfic sobre Big Data; Entendre el Big Data: Recorregut històric, eines i escenaris; Dades Obertes Llestes per Barrejar; o Big Data per analitzar les Xarxes Socials, entre d’altres. També es desenvoluparan tallers, com el d’Introducció a les Dades Obertes i una sessió −impulsada per Iniciativa per Catalunya Verds i la Fundació Nous Horitzons− sobre l’anàlisi de les dades que contenen els pressupostos d’administracions i institucions públiques, en la qual participarà, entre d’altres, Ricard Espelt.

A més de les pròpies activitats organitzades des de media140 (Mònica Garriga) i Catalunya Dades hi ha moltes altres que crea la pròpia comunitat, com Itnig. I, el cap de setmana se centrarà en el ciutadà usuari: aquest proposa una idea, i els tècnics pensen com resoldre-la a partir del Big Data, fent un prototipat ràpid, etc.

La possibilitat de seguir i participar en les activitats organitzades en diferents ciutats interconnectades i amb un mateix àmbit de debat, a través de les xarxes socials, fa més atractiva la proposta. Podeu seguir la informació relacionada a Twitter @bigdataweek amb el hashtag #bdw13

Enllaços associats:
- Big Data Week a Barcelona