Els aparcaments municipals no són només una font de ingressos per a Barcelona, també són un més dels instruments amb els quals s’ha dotat la ciutat per a poder gestionar un tema tan complex com el de la mobilitat. És per això que el pre candidat a les primàries obertes socialistes de Barcelona, Jaume Collboni, rebutja el pacte de dretes de CiU i PP per privatitzar la gestió dels 26 parkings més rentables de la ciutat. “Això suposa renunciar, un altre cop, al lideratge que el Govern de la ciutat ha de demostrar en temes tan importants com la gestió del transport”, assegura Collboni.
Un mal negoci per a Barcelona
La proposta de Convergència preveu la creació d’una empresa mixta, amb participació del 40% de l’Ajuntament (a través de l’empresa B:SM) i un 60% del sector privat, que explotarà durant 25 anys els 26 aparcaments (11.643 places) més rentables del centre de la ciutat. Es començarà adquirint els 15 aparcaments gestionats per l’empresa pública B:SM, i entre 2016 i 2023 s’afegirien els 11 del sector restant per tal d’acabar amb les concessions actuals (10 gestionats per SABA i 1 per VINCI Park).
El sector privat haurà de pagar un mínim de 100M€ al principi de l’operació i 60M€ als propers anys. Però per poder fer front a aquesta inversió, la nova companyia podrà augmentar fins a un 20% les tarifes dels aparcaments, obrint la possibilitat que l’empresa carregui sobre els usuaris els costos que tindrà pel sector privat el préstec. L’excusa és destinar aquests primers 100M€ a l’adquisició de 1.000 pisos per ampliar el parc de lloguer de la ciutat, i 15M€ a l’àmbit social (ampliació proposada pel PP).
“Davant d’aquesta proposta, només queda pensar que es tracta d’una operació pensada per a allargar les concessions que el sector privat estava a punt de perdre, i d’obrir-los la porta a un negoci sense cap tipus de contraprestació per a la ciutat, ni tan sols pels seus treballadors, sobre els quals es diu que hauran de ser reassignats sense explicar ni com ni quan”, ha dit el pre candidat
La venda dels aparcaments és la mostra de la incapacitat de lideratge de l’actual consistori, que ha decidit vendre els actius de la ciutat i deixar al privat la definició del model. Una ciutat que acabarà per atraure tan sols el capital especulatiu que busca beneficis ràpids, sense preocupar-se pel resultat social de la seva actuació.
Una política que deixarà a la ciutat sense la capacitat de dissenyar polítiques de mobilitat, control del tràfic per mitjà de la fixació dels preus públics d’aparcament, ni mediambientals. “Aixó sembla ser la primera passa per a privatitzar altres modes de transport, com ara el Bicing”, denuncia Collboni.