Titular notícies
Miquel Iceta La greu responsabilitat del president Mas
Miquel Iceta

scoopit_mi_petitAvui l’actualització del meu Diari a Internet recull els articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Us recordo un cop més que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. Aprofito per anunciar que diumenge que ve no actualitzaré el Diari.

LA GREU RESPONSABILITAT DEL PRESIDENT MAS

El president Mas s’enfada quan se li atribueixen iguals responsabilitats que al president Rajoy en el present atzucac. Certament el PP n’és el gran responsable, només cal recordar la seva ferotge campanya contra l’Estatut, el seu recurs al Tribunal Constitucional, les seves pressions, la seva pulsió recentralitzadora, el LAPAO, la llei Wert, la incapacitat congènita a entendre l’Espanya plural, la manca de disposició real al diàleg, etc., etc. Però ara mateix, quan el president Mas diu que només vol parlar sobre la consulta i el president Rajoy diu que està disposat a parlar de tot menys de la consulta, les responsabilitats són compartides.

Aquesta setmana s’ha produït el debat i votació al Congrés dels Diputats de la proposta aprovada pel Parlament de demanar la transferència a la Generalitat de la competència de convocar referèndums en aplicació de l’article 150.2 de la Constitució. A 8tv em van preguntar després del debat si els socialistes catalans ens sentíem satisfets. I el cert és que no estem satisfets, però sí reivindiquem que nosaltres ja vàrem advertir sobre el que passaria. Alguns van decidir anar a Madrid a obtenir una negativa i a fe de Déu que ho van aconseguir! Em faig creus de pensar que hi havia més diputats del Parlament al Congrés per rebre una negativa que els que hi van ser quan es va aprovar l’Estatut! El desenllaç d’aquesta iniciativa estava cantat.

Es miri com es miri, la Constitució espanyola no contempla ni la secessió ni la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, que és exactament el que van acordar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP amb aquella doble pregunta perpetrada el passat desembre. Només cal llegir la recent sentència del Tribunal Constitucional aprovada, per cert, per unanimitat. El dret a decidir és una aspiració política, no és un dret en el sentit fort de l’expressió. Per això m’agrada més parlar de consulta que de dret a decidir, perquè un referèndum consultiu o una consulta és això, una consulta, i no és una decisió unilateral, com la que la majoria dels que utilitzen l’expressió ‘dret a decidir’ tenen al cap.

És obvi que els catalans volem votar i haurem de votar. Precisament perquè el projecte d’Estatut que vàrem votar en referèndum el 2006, va ser alterat pel Tribunal Constitucional quatre anys més tard. I, per tant, un nou pacte que substitueixi l’Estatut del 2006 haurà de ser votat per la ciutadania. Només així podrem solucionar l’anomalia democràtica que es va produir.

A banda de les discussions jurídiques que siguin del cas, que mai aclareixen del tot les coses perquè són molt controvertides, és evident que fer una consulta com la que des de Catalunya es reclama exigeix un acord previ amb les institucions de l’Estat. Per això, cada dia que passa és més evident que el 9 de novembre no hi haurà consulta. Les enquestes ens diuen que així ho pensa una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i molts dels impulsors del procés sobiranista ho admeten en privat i alguns, els més valents, fins i tot en públic. El propi president Mas s’està veient obligat a admetre-ho i ja parla de noves eleccions anticipades. Com si no n’hagués tingut prou amb les eleccions anticipades del 2012 que, lluny de proporcionar-li una majoria excepcional, van fer que CiU perdés 12 escons.

Quins han estat els errors comesos pel president Mas fins avui? El primer, pretendre convocar una consulta el 2014. És evident que un context de majoria absoluta del PP no és el millor escenari per l’acord que necessitem. La legislatura catalana hauria d’acabar el 2016, mentre les eleccions generals s’han de celebrar el 2015. Per què l’acord entre Mas i Junqueras no va contemplar aquest fet cabdal? Per què van decidir-se per posar en marxa un compte enrere que té totes les possibilitats de fracassar? Volien consulta o volien carregar-se de raons per la independència?

El segon error va ser la declaració sobiranista de gener de 2013. Declarar que Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà, era posar el carro davant dels bous i llençar un senyal equivocat. Ha donat peu a equiparar consulta amb independència, cosa que resta suports a la consulta fins i tot Catalunya endins, i ha proporcionat un argument de pes als que no volen arribar a cap acord Catalunya enfora. El tercer error va ser fixar de forma unilateral data i pregunta per a la consulta. A partir d’aquell moment l’acord amb les institucions espanyoles sobre la consulta es feia impossible.

I el quart error ha estat portar al Congrés dels Diputats la sol·licitud de transferir la competència exclusiva de l’Estat en matèria de referèndums que ja havia estat rebutjada en diverses ocasions pel Congrés. Fins i tot quan va ser recollida en el projecte d’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, les forces catalanes van acceptar que no figurés finalment en el text aprovat pel Congrés i el Senat que va ser sotmès a referèndum.

En un tema tan sensible com el de la consulta no hi caben dreceres ni subterfugis. Tampoc la llei catalana de consultes no referendàries, que està aparcada en una ponència que no es reuneix des del 29 de novembre, podrà servir per fer una consulta amb la pregunta acordada per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. No ens enganyem ni pretenguem enganyar els ciutadans: sense acord no hi haurà consulta, a menys que el govern català decidís embarcar-se en un procés il·legal de conseqüències nefastes per Catalunya. Un procés del que hi ha el trist precedent històric del 6 d’octubre de 1934.

El procés d’elaboració de la llei catalana de consultes s’està demorant interessadament perquè l’aprovació es produeixi al setembre i la convocatòria de la consulta es produeixi el dia següent. Així, el president Mas sempre podrà dir que ell ha fet tot el possible, bo i sabent que l’Estat anul·larà la convocatòria i que, per tant, la consulta no podrà tenir lloc.

Crec que cal posar el comptador a zero i iniciar un altre camí. Dubto que el president Mas sigui capaç de fer-ho. I per això ell és avui el principal responsable del cul de sac en el que ens trobem o d’un temerari xoc de trens en el que tots hi tenim molt a perdre. Volem votar, sí. Però de la forma que es s’han fet les coses fins ara no ho aconseguirem. I d’això el president Mas n’és el màxim responsable.

*******

De les diverses possibilitats per votar que estan al nostre abast parla avui Xavier Vidal-Folch en el magistral article que considero de lectura imprescindible “Cataluña quiere votar, y con razón”.

ARTICLES SOBRE EL DEBAT AL CONGRÉS DELS DIPUTATS DEL DIMARTS 8 D’ABRIL DE 2014:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA CATALANA I SOBRE EL DEBAT AL VOLTANT DE L’ENCAIX ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D’ESPANYA:

  • Referéndum inviable sin ley electoral, Joan Botella i Josep M. Colomer
  • Actitud impassible, Manuel Cruz
  • El fiscal afirma que la cesión del padrón para la consulta afecta a la intimidad, Àngels Piñol
  • Una juez admite la cesión del padrón municipal para la consulta soberanista, Àngels Piñol
  • Antes de decidir hay que debatir, Ana Sanz
  • Herrero de Miñón defensa reinterpretar la Constitució per donar un encaix diferenciat a Catalunya, Rafa Julve
  • Herrero de Miñón propone un “pacto de Estado” que blinde las competencias de Catalunya, Iñaki Ellakuría
  • Herrero de Miñón propone una mutación de la Constitución para resolver la crisis, Àngels Piñol
  • Cinco tesis de Miguel Herrero, Lluís Foix
  • ¿España tiene problemas o España es el problema?, Juan Carlos Escudier
  • Per la sobirania dels catalans i les catalanes, Josep Fèlix Ballesteros
  • Com acabarà el procés?, Xavier Rius
  • Mas responde al Congreso acelerando la ley electoral y la de consultas, Miquel Noguer
  • Junqueras, el intocable, Victoria Fumanal
  • Duran: “A Catalunya l’única assemblea nacional que existeix és el Parlament”, Nerea Rodríguez
  • Duran adverteix que es pensarà què fa si CiU planteja una declaració unilateral d’independència, El Periódico de Catalunya
  • Duran dice que tendrá que pensar qué hace si CiU plantea una declaración unilateral, Agencias/La Vanguardia
  • Duran y Rubalcaba conversan durante 35 minutos en el Congreso y coinciden en la urgencia del diálogo, ACN/La Vanguardia
  • Duran i Rubalcaba coincideixen en la urgència del diàleg després del no del Congrés a la consulta, Agències/El Punt Avui
  • Duran y Rubalcaba acuerdan propiciar puentes entre Madrid y Barcelona, Anabel Díez
  • Algunes notes inspirades en “De la Nació a l’Estat”, David Lizoain
  • El nacionalismo sin paradojas, Félix Ovejero
  • Rajoy debe recibir a Mas y asesorarse de Rubalcaba, Eduardo Sotillos
  • Per sortir de l’atzucac, Joan Ferran
  • Artur Mas. “Si no hay otra posibilidad, transformaremos las elecciones en referéndum”, EFE/El País
  • Mas no lo sabe, pero políticamente es débil, Lluís Foix
  • Pere Navarro: “Los socialistas somos el único puente que queda entre Catalunya y España”, La Vanguardia
  • Pere Navarro: “Amb tantes propostes a sobre de la taula és increïble que encara no hi hagi taula on tots hi puguem parlar”
  • L’equívoc de la llei electoral, Joaquim Coll
  • Ni pocos, ni locos, Sergi Pàmies
  • Mas veu les plebiscitàries com a última opció però també la “més probable” després del “no” rotund del Congrés, 3/24
  • Ferran Requejo: “Si la actitud del Gobierno no cambia, no se podrá hacer la consulta”, EFE/La Vanguardia
  • Pere Navarro rechaza unas plebiscitarias: “El problema es Mas; que se vaya”, Agencias/La Vanguardia
  • No som nacionalistes!, Francesc Trillas
  • Mentiras repetidas para frenar al federalismo, Francesc Trillas
  • Cómo empezó todo, Carles Pastor
  • ¿Marca Catalunya?, Alfredo Pastor
  • Volem que els ciutadans decideixin, Josep Maria Alvarez
  • Las dudas de Mas sobre el 9-N agrietan el frente de partidos pro consulta, Miquel Noguer
  • Por qué somos federalistas y no somos independentistas, Miquel Iceta

ARTICLES SOBRE LES RECENTS ELECCIONS A QUEBEC I SOBRE ESCÒCIA:

ARTICLES SOBRE BARCELONA I SOBRE POLÍTICA MUNICIPAL:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA ESPANYOLA:

ARTICLES SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA:

ARTICLES SOBRE POLÍTICA EUROPEA I LES PROPERES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU:

europalafrugell

Sobre la situació internacional us convido a llegir tres articles: “La tentación de Yalta” de Yulia Timoshenko, “Emergentes sensibles”, editorial d’El País Negocios i “Crece el temor a un gran estancamiento económico” d’Andy Robinson.

ARTICLES PER REFLEXIONAR:

Us pot interessar “Aprender y desaprender para ser mejor consultor” de Xavier Peytibi.

Amb molta antelació us aviso de la presentació del llibre “La economía socialdemócrata” de Francisco Blanco.

Sobre el llibre “Cuando se jodió lo nuestro. Cataluña-España: crónica de un portazo” d’Arturo San Agustín, editat per Planeta, que vaig recomanar la setmana passada, podeu llegir els articles “Cuando se fastidió lo nuestro” de Màrius Carol i “Cuando se jodió lo nuestro” de José Antonio Zarzalejos.

Per acabar, tres recomanacions de temàtica federal. La primera, el llibre “La reforma federal. España y sus siete espejos“, editat per Juan José Solozábal i publicat per Biblioteca Nueva, la segona es la ponencia “Un federalismo integrador y plurinacional” de José María Vidal, Joan Romero, Joaquín Martín Cubas, Margarita Soler i José Antonio Pérez, i la recensió de Sergio Castel del llibre “La participación política directa. Referéndum y consultas populares” de diversos autors, publicat per Comuniter Editorial.

“Perles” del programa del Polònia emès el 10 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] El viatge d’anada i tornada dels #3demòcrates. Tot segons el guió previst.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] Rajoy encorbatat com a jutge de tennis pel simple plaer de dir “noooo”

[LA PICADA D’ULLET] La paròdia de l’espot del Tricentenari en clau Federalisme, segons Pere Navarro. “Érem? Sóc? Serem?”

[SURREALISTA] El ministre poma que s’emporta tota l’aigua. Per sort l’espècie ja està emigrant cap a Europa.

[NOVETATS de Sant Jordi] “Hosti, encara quedava bròquil. No ho havia mirat bé”, de Jaume Barberà; “Cincuenta sombras del sobiranismo”, d’Alícia Sánchez-Camacho; i “1714 coses per 1714 pàgines de 1714 autors”, un llibre sobre el crack del 29.

[LA CANÇÓ] Greased Lightning, by Espe Aguirre

[Espe] Aparqué en un carril bus
Me di a la fuga
Tiré la moto de un poli
Yo soy la hostia!
Sembré el caos por toda la ciudad
[Mecànics] Qué loca, vaya loca!
[Espe] Y tan ricamente me fui a casa a merendar
[Mecànics] Café con leche y unas madalenas
[Espe] No me van a detener
son ventajas del poder
Y no voy a perder
ni un solo punto del carnet
vaya chollazo
[Mecànics] No, no, no, no, nonononoo
[Espe] Yo no me achanto frente a ninguna autoridad
[Mecànics] Qué huevos, vaya huevos!
[Espe] Vigila la lengua o de machismo te puedo acusar
[Mecànics] Pues ovarios, vaya ovarios!
[Espe] Yo soy así, mío es Madrid
Vete urbano
[Mecànics] No, no, no, no, nonononoo
[Espe] Quien va a correr en coche en San Fermín
[Mecànics] Esperanza, tu Esperanza!
[Espe] Quién va a probar de pilotar un zeppelin
[Mecànics] Esperanza, tu Esperanza!
[Espe] Yo soy así, mío es Madrid
Yo soy así, chula hasta el fin
y siempre impune
[Mecànics] impune, impune, impuneeeee

[EL MEU GAG PREFERIT] Luis de Guindos rememora l’afer Bárcenas, el de suma y sigue… [25/4/14] “Pasión de Populares” el nou serial mexicà protagonitzat (en ordre d’aparició) per Eduardo Mariano, Soraya de los Dolores, Luisito Bárcenas i Esperanza Rigoberta “volveré a la política para chingarte vivo”, hahaaaa.

[PERLA] Al Museu s’acaba d’incorporar el Sobiranistus Smpresarium, que s’amaga quan li fas foto. Un exemplar únic, com els centrals del Barça.

[LES CATALINES] Embogides amb la campanya Catalunya, posa’t guapa. Diu que així no caldrà tanta gent per omplir la V de l’11 de setmebre (i dic jo que de pas també els de la gigafoto ho tindran més fàcil ;)

ZW 388 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

TimeLine del 15M, una eina col·laborativa de la història del 15M
http://timeline15m.cc

El TimeLine del 15M és una eina col·laborativa de la història del 15M, en la qual tothom està convidat a participar. Permet visualitzar de manera senzilla i fàcil cadascun dels esdeveniments a partir de continguts digitals, i, també, accedir a les dades generades que alimenten la visualització perquè qualsevol persona pugui fer ús. Per participar, només cal omplir el formulari, aportant tants esdeveniments com es vulgui.

La iniciativa ha estat impulsada per Datanalysis15M que vol fer una reconstrucció cronològica de manera oberta, col·laborativa, en xarxa i transmèdia, dels principals esdeveniments i moments que han marcat i segueixen marcant el propi recorregut del 15M, a partir de la intuïció que, gairebé tres anys després, aquest s’ha anat transformant en diferents processos, experiències i esdeveniments que han canviat tot el panorama polític, social i mental del país.

Per a Datanalysis15M, «el 15M són moltes coses; moviments, processos, esdeveniments, climes, estats mentals, eixams, xarxes i moltes altres coses més, i encara que no puguem deixar-lo en un sol adjectiu sí que podem constatar ja la seva complexitat. Des dels seus inicis hi ha hagut múltiples intents d’enterrar el 15M com un fenomen aïllat i puntual de les història dels moviments. Però ha estat sempre el mateix 15M qui ens ha ensenyat que això no ha estat així, tornant a emergir i reinventant constantment a través de noves formes que mantenen un estil comú».

Podeu seguir tota la informació associada a Twitter: @DatanAlysis15m, #Timeline15M

Font: Miquel Iceta
Més sobre...: Política
Últimes Notícies
06/03/2018 - El demonio está dentro de las feministas
05/03/2018 - Postureo en Barcelona, merder en Madrid
04/03/2018 - Vuelven las movilizaciones. Lo que me ha enseñado la vida.
03/03/2018 - 8 de Marzo: ¡por ahí, no!
02/03/2018 - Puigdemont, Narciso y Némesis
Totes les seccions | Seccions | Tots els articles | Tots els idiomes | Feed RSS de notícies