Palau del Parlament, Barcelona 5 de novembre de 2014.

Molt Honorable Presidenta del Parlament.
Senyories, alcaldes i alcaldesses.

Intentaré reflectir amb la meva intervenció l’opinió dels diputats i diputades, senadors i senadores favorables al dret a decidir. Representants del poble de Catalunya a les Corts Generals. Una representació ampla i plural.

Pel manteniment del status quo s’entén el manteniment de l’ordre establert. Malauradament, aquest ordre sempre descansa sobre les espatlles d’alguns. La percepció d’una àmplia majoria de la ciutadania de Catalunya és que som nosaltres els qui suportem una organització de l’estat espanyol que no respon a les nostres necessitats. L’estat actual del model territorial espanyol no és satisfactori per a Catalunya. Així ho vàrem expressar al plantejar la reforma estatutària del 2006. Reforma estatutària avortada per la sentència del Tribunal Constitucional l’any 2010.

D’ençà el 2010 fins ara, tota proposta plantejada és rebutjada; l’excusa la Constitució. Constitució que alhora no es vol reformar.

Davant d’aquesta situació de bloqueig, una àmplia majoria del Parlament de Catalunya va proposar obrir un procés democràtic i participatiu que permetés, mitjançant una consulta, donar la veu al poble de Catalunya.

La resposta de l’Estat és que no.
De nou, el Tribunal Constitucional traduïa i tradueix jurídicament una decisió política.

Des del govern de l’estat se’ns convida a dialogar, però no del que realment nosaltres volem parlar. Del que vol parlar una majoria dels diputats del Parlament de Catalunya és de poder exercir un fet tan democràtic com ho és el de dipositar en mans dels ciutadans i ciutadanes la decisió, la voluntat, l’opinió, de com voldrien que fossin les relacions de Catalunya amb l’Estat. Volem parlar del dret a decidir.

Cal tenir present que aquesta situació de reivindicació per part de la ciutadania de Catalunya, que ens empeny sobre els nostres drets de nació, ha vingut provocada pel mateix govern de l’estat amb els seus “no a tot” reiterats. És el resultat d’una política social, cultural, lingüística, territorial i econòmica totalment negativa i de poc respecte per a Catalunya, la seva ciutadania i les seves institucions.

Els representants catalans a les Corts Generals que defensem el dret a decidir ho hem anat explicant al llarg d’aquets mesos. Ho hem explicat alt i clar, el problema no és que no ens entenguin. És que no volen. S’han donat tots el passos que la legalitat reclamava fins arribar a la votació del Congrés del mes d’abril. El resultat es prou conegut, un no majoritari, encara que no unànime. Un no polític confrontat amb una majoria del si del Parlament de Catalunya. Com resoldre aquest atzucac? La nostra resposta és votant. Donar la veu a la ciutadania. Se’ns diu que no, ens diuen que volen dialogar i alhora mitjançant la legislació sectorial es van retallant competències, amb un afany recentralitzador ben evident.

Amb aquest acte d’avui volem reiterar l’alerta de que estem enmig d’un greu conflicte de relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol. L’actual status quo és per a nosaltres inacceptable. Per tal de superar l’actual situació reivindiquem poder exercir, amb la mateixa normalitat que a Escòcia, el dret a decidir sobre el nostre present i futur com a poble.

Que ningú s’enganyi. Més aviat que tard; votarem.

Mentrestant, seguirem mobilitzats en la defensa d’un dret; el de decidir. No tenim una altra proposta millor. Ni més democràtica, ni més participativa, ni més constructiva.

Amb la nostra presència en aquest acte que creiem fonamental, amb aquestes paraules i amb el convenciment de que arribarà la nostra veu, expressem el nostre suport a la denúncia internacional.