“Los oficiales de la Serena y yo, conservaremos siempre el grato recuerdo de la artista Esmeralda, y el afecto de nuestra amiga Clotilde, cuyas dos existencias personificadas en V. nos es gratísimo admirar y conocer”

– Jose Maria Lazaga, 20 de juny del 1875 a Clotilde Cerdà-

La historiadora Isabel Segura ens descobreix un personatge dual, el que ens descobreix aquest paràgraf inicial. L’autora va descobrir “En un bell àlbum, d’espectaculars cobertes de seda vermella, decorades amb diversos motius daurats” la història de dues personatges i una sola persona que els donava vida: Clotilde Cerdà i Bosch.

Clotilde Cerdà era filla de l’urbanista Ildefons Cerdà i Clotilde Bosch. Va néixer el 1862 i només dos anys després ja viu la separació dels progenitors i marxa a Madrid amb la seva mare.

Clotilde va ser una intel·lectual de l’època: feminista, antiesclavista, arpista, activista, compositora… i malgrat tot invisible a la història del país .  Segura diu sobre Clotilde “Clotilde Cerdà i Bosch trenca tots els esquemes, els arquetips sobre la feminitat del segle XIX que imaginem domesticada, en el sentit d’adscripció física i emocional“. A més Clotilde va ser Esmeralda Cervantes, un assídua de la cort espanyola, amiga d’Isabel II i gran arpista reconeguda internacionalment. 

Aquesta dualitat la va descobrir Segura gràcies a l’àlbum que va adquirir la Biblioteca de Catalunya. Per una banda, l’artista viatgera reconeguda als escenaris internacionals, per l’altra l’activista, compromesa i amenaçada per la corona.

Segura ens descobreix una vida apassionant i injustament oblidada en un àlbum a un antiquari de Naumburg. El llibre, editat per 3i4 i el manuscrit, rescatat per la Biblioteca de Catalunya ens aporten testimoni d’elles, de Clotilde Cerdà, d’Esmeralda Cervantes, ignorades i apartades malgrat la genialitat. Unides en una sola, la nena prodigi que cautivà el món i va esdevenir invisible. Una lectura impressionant.

Tweet