Petros Màrkaris ha sabut aprofitar l’escenari de la crisi com a teló de fons per a les novel·les que escriu. A la màfia econòmica de la Troica i el capital, Màrkaris afegeix els crims que ha d’investigar el comissari Kostas Kharitos.

Liquidació final, ens mostra de forma bastant clara les conseqüències de les retallades, la pressió de la UE i la inactivitat del govern grec. Val a dir que la novel·la és anterior a la victòria de Syriza i que tot i que la situació de la classe treballadora grega és gairebé la mateixa a nivell econòmic si que es constata una desesperança i una manca d’expectatives que poder no hi serien en un escenari més actual (i dic només “poder”).

En tot cas, paral·lelament als crims que comet una mena d’aparent Robin Hood, se’n presenten els crims del capitalisme salvatge: suïcidis, famílies en la misèria… però també la xarxa de solidaritat que es teixeix entre la gent alhora de compartir i ajudar a les persones de l’entorn i que ho necessiten, més enllà d’ideologia.

Els crims que Kharitos investiga són els que centren el relat, és clar, però no són menors els afers que rodegen aquests fets: la migració econòmica, la manca d’expectatives econòmiques de la gent jove, però també la població en general, els discursos polítics que van quallant contra la Europa que els porta a la misèria, per posar alguns exemples.

No és, ni molt menys, una novel·la d’intriga política, però la trama de la novel·la negra i la trama social de fons són del tot necessàries per submergir-se en la lectura, una sense l’altra, al meu entendre, no farien d’aquest llibre un llibre molt recomanable de llegir.

Tweet