Vaig llegir fa molts anys, alguns dels capítols de la sèrie Odio, un còmic protagonitzat per Buddy Bradley, una mena d’alter ego del dibuixant Peter Bagge, que utilitzava aquell còmic per introduir la seva autobiografia, si més no alguns tocs. Llavors deien que Bagge era un dibuixant grunge, més tard en van dir indie. En tot cas és una icona del còmic alternatiu als Estats Units.

Ara, anys més tard, he llegit La mujer rebelde, la historia de Margaret Sanger i m’he quedat sorpresa. Poder perquè no he seguit de prop Bagge i, també, perquè no coneixia Sanger. Del Bagge pasota, agre, descurat i divertit que traspuava odi social passo a llegir un Bagge compromès clarament, amb el dibuix de la biografia d’una de les dones més significatives del segle XX a Estats Units. Una dona rebel, una mare diferent, una militant de la salut sexual i reproductiva, una socialista compromesa, poliamorosa, potent, arriscada, valenta… una vida plena de problemes i èxits, de lluita i seducció que Peter Bagge explica sense descans i amb passió una vida dedicada als drets de les dones a la vida digna i a una salut sexual i reproductiva controlada per elles.

Bagge ens narra la vida de Sanger, d’una forma tan plena que arriba a angoixar, impossible desenganxar-se de la seva activitat i la seva lluita, impossible deixar de llegir el llibre. Transportar-se a aquells moments en que la classe obrera moria per manca d’espais higiènics, per malalties del tot evitables, les dones, a més, morien per una mala salut sexual i un estrès reproductiu que les esgotava. Sanger va dedicar la seva vida a combatre aquesta situació i a donar eines per millorar-la.

Una dona ben relacionada, apassionada i apassionant, Sanger va viure aquells anys en que podien prohibir els seus discursos per indecents i així ho recorda la portada. Les paraules d’una dona rebel són paraules perilloses per l’stablishment; les paraules de les dones són perilloses pel sistema capitalista i patriarcal.

Tweet