Vaig estrenar la nova estació dels ferrocarrils catalans de plaça Espanya que es diu Sabadell Nord. Com que sembla que en l’idioma català hi ha poques paraules, van posar a l’estació de ca n’Oriac Sabadell Parc del Nord. Si algun dia el tren arriba a Castellar, en diran Sabadell Nord, Nord, Nord. Bé molt senderi no tenen els que han decidit el nom de les estacions noves. Quan vaig fer un article sobre l’estació de la Plaça Major ja vaig dir que sembla que anem baixant fins a les calderes del Pere Botero, bé doncs aquí és al centre de la terra. Potser es pot argüir que el tren havia de passar per sota el túnel de la RENFE i que, per tant, cal anar molt, però que molt ensota. D’acord. En aquest cas no hi havia més remei. El primer desengany que he tingut és que l’entrada per l’Avinguda Tarradellas, no és tal només és una sortida d’emergència, el problema és que està senyalitzada com si fos bona. A més no entenc perquè no hi poden haver dues entrades. En fi. Torno enrere fins la plaça Espanya i m’adono que a la vorera hi ha una petita entrada cap a l’estació sense necessitat de travessar la Gran Via. Començo a baixar i baixar voltes i voltes, tot molt estret i angoixant. Al final vas a parar al vestíbul de l’estació. Qui ha dissenyat aquesta entrada tant estreta, petita i laberíntica caldria que el cridés aquests Guardia Civils que estan fent declarar a força catalans sobre els seus pensaments. Aquesta entrada se l’haguessin pogut estalviar. Com en les altres estacions no hi ha escales mecàniques de baixar. Homeeee! Hi ha dos trams, el segon del vestíbul fins a l’andana té 67 esglaons, per què ho sé? Perquè el dia 24 ja estava espatllada l’escala mecànica i la vaig pujar fent penitència cristiana. Crec que el fet que per baixar hagis de salvar 120 o 130 esglaons és una bona mesura dissuasòria que l’arquitecte ha fet per tal que mai això funcioni com a metro urbà. Crec, a més, que no hi ha espai reservat per posar-les algun dia, però no n’estic segur. El que no entenc és que ens gastem més de  400 milions d’euros i estalvien les escales de baixar. Voleu dir que hi són tots? Els enginyers, urbanismes i arquitectes encara no han descobert que la plaça de Déu està ocupada.

L’altre cosa que no m’agrada és aquesta estètica que veig que alguns en diuen “brutalisme”. Només algú de fora se li va acudir fer-ho així, la ciutat és tota “brutalista”, crec que és la manera de dissimular que els importa un rave la ciutat. Quins temps aquells on es feien estacions de tren que han  perdurat fins els nostres dies. És mil vegades millor l’antiga RENFE centre, que la que en quedarà quan la facin nova, m’hi jugo el que vulgueu. Tota l’arquitectura civil dels nostres dies no perdurarà. Potser caldria una mica més de disseny i poesia. A més totes les estacions son iguals. Es nota que ho ha fet gent que no agafa el tren cada dia i que entre endormiscat i avorrit, ha de mirar de no passar-se l’estació de llarg. Els surt més barat fer-les totes iguals? Almenys les podrien fer de colors diferents. Noms iguals i amb disseny iguals, quanta gent s’equivocarà d’estació? Pensava que potser ens governa la URSS, és a dir totes les estacions iguals per tothom. Doncs no a Moscou les estacions del règim comunista eren de marbre i cada una era diferent. Ves per on! Cal contractar alguns experts en semiòtica i arreglar les indicacions, són francament millorables. I posar-hi llum.

Em trobo una dona amb dos fills petits, preguntant on són Sabadell Nord i Parc del Nord, vaig necessitar 15 minuts en explicar-hi. No hagués estat més fàcil posar ca n’Oriach?  Ara ja no hi ha excuses per no arreglar l’Avinguda Tarradellas i la plaça Espanya. Sobretot, sobretot que pensin els arquitectes i responsables que per aquests indrets hi passa gent que necessiten protegir-se del sol, per l’amor de déu, planteu arbres i poseu ombra pels llocs on passem