Article publicat a Mèdia.cat

Les xarxes ja formen part dels mitjans, la seva utilització sol ser referent per una part important de la població, més que els mitjans convencionals. Aquests dies les xarxes cremen, no són alienes les mobilitzacions constants i la tensió política creixent.

No és un fenomen nou, la rapidesa de resposta de la gent en la producció de textos, àudios, fotos, il·lustracions o vídeos que tenen missatge i/o enginy és inesgotable i rapidíssima. També ho és la bona fe (i la mala fe) en la producció i difusió de missatges, que no sempre responen a veritats o realitats tot i la versemblança.

Les darreres setmanes la versemblança ha acabat sent perillosa, totes i tots sabem que hi ha coses possibles, més que possibles, i que poden ser reals però optar per la invenció i difusió de missatges que reprodueixen una possible veritat no és, al meu entendre, la millor manera de fer-ho visible.

Paral·lelament, rebem missatges en forma d’avís: “no difongueu missatges que no pugueu verificar”, “no difoneu aquest missatge, és fals”, “no passeu aquesta recomanació pot ser perniciosa”… Em sembla, i he tingut debats importants sobre el tema, que el millor és no crear ni difondre missatges alarmistes i instruccions poc fiables.

Hem tingut alguns exemples que després ha calgut desmentir. El primer va ser un àudio d’una dona que deia ser la Presidenta del Parlament i que cridava a la mobilització; un missatge del tot versemblant i coherent durava un minut i escaig. A mida que avançava el missatge la veu ja no era tan semblant, l’accent ja no era de Xerta i el missatge patinava cap al simplisme. Moltes persones vam comprovar la falsedat del missatge, malgrat la bona voluntat.

Un segon missatge, també d’àudio, era una trucada enregistrada d’algú que deia trucar de la delegació del Govern i que oferia avantatges per fer-ho. Era una “broma” de l’APM de Catalunya Ràdio, que no la va emetre però ja va fer tard per aturar el que corria per xarxes.  La possibilitat que fos certa és gran -de fet, abans d’escriure l’article ja han sortit articles que informen sobre les pressions de la monarquia i l’estat per què algunes empreses traslladin la seva seu-. Versemblant, un secret a veus, si, però ens serveix el «si non é vero é ben trovato»?

Els dits són ràpids, les xarxes ens porten a una celeritat innecessària i, sovint també, al penediment d’alguns missatges. Les xarxes són eines que poden servir per informar però en la mida que s’omplen de falsedats versemblants la informació esdevé tòxica. Moltes i molts han defensat que per les xarxes passava el futur d’una informació més popular, democràtica i horitzontal, però només serà possible si tenim fonts contrastades i fiables, les xarxes, també són manipulables.

Tweet