Article publicat a UGT Actius

Una persona a l’atur ha de tenir un bon currículum si vol tornar a treballar. Aquesta sembla una bona premissa, però la realitat quotidiana i els estudis econòmics (com el de  Resolution Foundation i l’estudi “Una crisi polaritzant?”) ens mostren que no hi ha prou amb un bon currículum i una bona experiència. El currículum ha de ser excel·lent o de baix nivell, no hi ha lloc per a la majoria, no hi ha lloc per al perfil mig.

La tan cacarejada classe mitjana (que no era res més que classe treballadora amb salaris més alts) desapareix del mercat laboral. Un mercat en què es troben salaris molt baixos i on sembla que els llocs de treball han de ser en hostaleria o serveis, amb poca qualificació demanada, salaris i horaris molt precaris, o bé en alta gestió i consultoria, tot i que no s’asseguren els bons salaris.

Així, la formació mitjana i l’experiència transversal tenen poca cabuda. Es reclama gran especialització o bé poca qualificació. Si a això hi sumem la precarització del mercat laboral, la manca d’oportunitats a les persones majors de 50 anys per accedir-hi, la manca de polítiques de conciliació, la bretxa salarial que patim les dones i la gran formació dels i les joves a qui es reclama una experiència que no poden tenir per edat (per posar només alguns exemples), ens trobem davant d’un mercat que, bàsicament, expulsa. I davant d’unes polítiques empresarials equivocades i unes polítiques de formació que necessiten revisió, actualització i millora.

Davant d’això no ens podem quedar observant i hem de reclamar una acció institucional i empresarial adequada. Unes polítiques d’ocupació no edadistes i que cerquin la dignitat del lloc de treball i, alhora, dignitat en el dia a dia. Uns contractes i uns salaris adequats. Els subsidis condicionats són mínims, cal revisar-los, dotar-los de quantitats suficients. La Renda Garantida Ciutadana és ara al Parlament en forma d’Iniciativa Legislativa Popular i va aconseguir més de 120.000 signatures de suport.

La polarització social ja és una realitat. La polarització en el mercat laboral, també. I cal actuar i decidir si volem un país normal on la nostra gent pugui treballar en condicions i es reconegui la formació i experiència. O volem viure en un país d’elits? Volem un país normal i inclusiu, lluitem per construir-lo!

Tweet

Avui 1 de maig, dia de les treballadores i els treballadors, però també de totes i tots aquells que volen i no poden treballar al mercat laboral.

Cal reivindicar un salari i unes condicions dignes.

Cal reivindicar la visibilitat i el valor del treball familiar i domèstic fet, majoritàriament, per dones.

Cal posar sobre la taula la necessitat d’acabar amb retallades de drets socials i laborals i les retallades d’austeritat imposades, acabem amb l’austericidi econòmic.

Es del tot evident que les actuals polítiques econòmiques no porten enlloc i només produeixen més gent a l’atur i pitjors condicions de vida. Ens llencen a la pobresa i la precarietat.

Avui primer de maig, no és un dia qualsevol, cal sortir i expressar el que la societat, i el país, necessita. L’Estat Català del Benestar ha de ser un repte i el futur. La nació i el projecte social han d’anar de la mà, no poden ser àmbits ideològics i pràctics separats, el poble català vol i necessita l’exercici del dret a decidir el futur nacional i a viure en un país amb un benestar imprescindible i possible.

Visca el primer de maig!

Tweet

En moments de crisi i descrèdit del sistema polític i dels partits, els sindicats no queden exempts de sospita. En època de por a perdre la feina, de salaris baixos, precaris, de famílies que no arriben a final de mes, d'hipoteques altíssimes i de per vida (encara que et prenguin el pis!)... s'inicia a Catalunya i a l'Estat espanyol una deriva liberal que porta a les retallades en despesa social, la privatització del sistema públic i les declaracions populistes. Això ens treurà de la crisi?

D'entrada les dades de l'Enquesta de Poblacio Activa (EPA) són preocupants, molt preocupants: a Catalunya hi ha 727.600 persones en situació d'atur (s'ha apujat en 40.900 persones durant el primer trimestre del 2011) això representa un 19'01% de la població. A nivell d'Estat espanyol les dades no són millors: es freguen els 5 milions de persones en atur (4.910.200!!!! 297.400 més que l'any 2010) que representa el 21'29% de la població.

I com se sol·luciona? Ningú té la vareta màgica però és evident que les passes que s'estan fent són contraries a la recuperació social, no tant la macroeconòmica que és la que ens ha enfonsat en la crisi. I per mostrar-ho (sinó en tenim prou amb l'experiència) algunes dades interessants:

Volem més mostres de què tot està fatal? De fet ho veiem en el nostre dia a dia, en el nostre entorn, en la nostra butxaca i tot s'arregla amb les fòrmules màgiques de les retallades?

En temps de crisi i en temps d'augment de la pobresa i les dificultats de la població un govern s'ha de posar del costat de la seva gent i dotar de polítiques socials fortes el sistema. Les lleis que es van aprovar els darrers anys permeten actuacions valentes i decidides que no s'estan portant a terme, al contrari.

Ahir mateix la Secretària d'Ocupació de la Generalitat ,Ester Sánchez culpava la ciutadania a l'atur de no fer esforços per trobar feina, de dedicar menys de 3 hores diàries a fer-ho... Com ho ha medit això? Quants diners li ha costat aquesta dada? I quin és l'esforç que està fent el seu Govern per a dotar de polítiques actives i instruments útils les persones a l'atur per a la recerca de feina i perquè aquesta sigui de qualitat? De fet, al març del 2011, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) tenia a tot Catalunya 7 cursos de formació en marxa i la majoria dels Centres d'Innovació i Formació Ocupacionals (CIFO) estan esperant, amb el seu personal també a l'espera, l'aprovació dels cursos presentats.

En una situació com la que vivim es necessiten polítiques social valentes, fortes, decidides, agossarades i no retallades. En un moment d'augment de la pobresa i les dificultats de les persones, de les famílies, el Govern ha de deixar de culpabilitzar-nos de la situació i dotar-nos d'eines per a sortir del forat. Un Govern que se'n diu “dels millors” ha de deixar de buscar culpables en le spolítiques avançades que s'havien fet els darrers 7 anys i buscar les seves pròpies sol·lucions, o poder no era el Govern dels millors i tampoc tenien un pla per a governar el país? Es parla de pressupostos i de manca de diners però en cada pressupost es poden prioritzar les despesses i per saber això no cal tenir una tècnica econòmica gaire desenvolupada, qualsevol llar sap que això és així, prioritzes el més important en cada moment i ara el més important és el benestar de la gent.

Mentrestant es van rescatant bancs i caixes, (200 bilions d'€ que no s'han dedicata a altres polítiques) tot i tenir en els darrers 5 anys 130 milions d'€ de beneficis; es vota en contra de la dació de les hipoteques que va propossar Esquerra, retallen la sanitat pública, retallen personal de l'administració que és imprescindible, retallen a les escoles públiques i augmenten l'aportació a les privades... van fent, però sobretot critiquen els i les altres i les polítiques que poden ser al costat de la gent.

Un exemple de cinisme populista: l'actual Govern de la Generalitat ha parlat molt d'excés de càrrecs directius en l'administració catalana. Doncs bé, la Secretària d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat entre moltes altres coses és la responsable del SOC, no hi ha cap persona que directament dirigeixi el SOC, l'eina fonamental de les polítiques actives i ella només dedica unes hores a la setmana a aquest organisme...només hem d'exigir el que és just i ar amateix és que les coses funcionin!

Primer de Maig, dia de la classe treballadora: sortim al carrer i expressem-nos. Ocupació digna, si! Retallades socials, no!

La crisi ha afectat de forma greu els llocs de treball de les classes populars, s'han destruit moltíssims llocs de treball en els darrers anys. Tot i així, les diferents estadístiques oficials ens han dibuixat un perfil de persones que han perdut el lloc de treball a partir de la centralitat masculina en els grans àmbits: construcció i automoció però han invisibilitzat una realitat que, tot i ser sospitada ara se'ns mostra de forma clara en l'estudi.

La destrucció de llocs de treball ha tingut un menor impacte en les dones, segons les dades de les Enquestes de Població Activa dels anys 2006 i 2010, es calcula que l’ocupació masculina decreix un 12,4%. En la creació de nous llocs de treball és on trobem grans desigualtats entre altres raons perquè s'ha fomentat la creació de llocs de treball de baixa qualitat o poc valor afegit i amb unes condicions i salaris precaris. Tanmateix la intermitència dels contractes i la temporalitat i també ha afectat al tipus de jornada laboral.

En aquest sentit, tot i que la creació de treball a revertit sobre les dones ho ha fet en una franja d'edat concreta: les dones a partir de 50 anys, un col·lectiu vulnerable i de difícil ocupabilitat. La creació d'ocupació és possible doncs, a partir dels ajuts públics per a la incentivació de nous llocs de treballa per a aquests col·lectius. Ens trobem davant de contractes eventuals o bé per obra i servei o interinatge i, per tant, amb temporalitat extrema.

Seguiré analitzant el que l'estudi ens descriu però d'entrada no deixa de ser preocupant que en aquests moments algunes polítiques facin retrocessos mentre la realitat laboral empitjora en condicions i salaris, per homes i per dones, si, però especialment per a dones.

Avui s'ha presentat el grup de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals de la UGT. algunes persones del sindicat han volgut sortir de l'armari per tal de lluitar contra les discriminacions per identitat de gènere i orientació sexual en l'àmbit laboral.

Aquest és el primer grup d'aquestes característiques en l'àmbit sindical i, de ben segur, aquesta iniciativa pionera crearà escola. S'han posat sobre la taula, per part de totes les persones ponents les xifres de la discriminació, les dades de mobing, la situació social a nivell català, estatal i internacional i malgrat la legislació no permet la discriminació se segueixen perpetuant situacions injustes per al col·lectiu.

Crec que és una molt bona notícia que hem de felicitar!