La crisi ha afectat de forma greu els llocs de treball de les classes populars, s'han destruit moltíssims llocs de treball en els darrers anys. Tot i així, les diferents estadístiques oficials ens han dibuixat un perfil de persones que han perdut el lloc de treball a partir de la centralitat masculina en els grans àmbits: construcció i automoció però han invisibilitzat una realitat que, tot i ser sospitada ara se'ns mostra de forma clara en l'estudi.

La destrucció de llocs de treball ha tingut un menor impacte en les dones, segons les dades de les Enquestes de Població Activa dels anys 2006 i 2010, es calcula que l’ocupació masculina decreix un 12,4%. En la creació de nous llocs de treball és on trobem grans desigualtats entre altres raons perquè s'ha fomentat la creació de llocs de treball de baixa qualitat o poc valor afegit i amb unes condicions i salaris precaris. Tanmateix la intermitència dels contractes i la temporalitat i també ha afectat al tipus de jornada laboral.

En aquest sentit, tot i que la creació de treball a revertit sobre les dones ho ha fet en una franja d'edat concreta: les dones a partir de 50 anys, un col·lectiu vulnerable i de difícil ocupabilitat. La creació d'ocupació és possible doncs, a partir dels ajuts públics per a la incentivació de nous llocs de treballa per a aquests col·lectius. Ens trobem davant de contractes eventuals o bé per obra i servei o interinatge i, per tant, amb temporalitat extrema.

Seguiré analitzant el que l'estudi ens descriu però d'entrada no deixa de ser preocupant que en aquests moments algunes polítiques facin retrocessos mentre la realitat laboral empitjora en condicions i salaris, per homes i per dones, si, però especialment per a dones.