Ibarretxe va demostrar ser un gran comunicador, no només perquè el que deia ho tenia interioritzat, sinó perquè va deixar-se de protocols (les típiques conferències institucionals llegides) i, amb el micro a la solapa, va anar desgranant cadascun dels seus arguments amb contundència i molta, molta, claredat.
La seva proposta es basa en la
perseverança. Ho va dir ell: el 2005 van rebutjar la seva proposta de nou estatut polític per Euskadi (l’anomenat Pla Ibarretxe) i el 2006 ens van retallar l’estatut del Parlament. Malgrat això, hi torna: una nova proposta sobre la taula. N’hauríem d’aprendre, de la perseverança, i allunyar-nos de la
frustració col•lectiva, la millor arma del nacionalisme espanyol (del PSOE i del PP).
Finalment, el concepte dignitat. Ibarretxe és un polític digne, no es doblega, ni davant Zapatero ni davant la dreta judicial. I va transmetre, dijous passat, la dignitat de la seva proposta i la dignitat d’un Parlament que no accepta retallades.