En el marc del procés participatiu “Diàlegs amb Barcelona” vam compartir, fa uns dies, una molt interessant trobada amb persones vinculades al món de l’urbanisme. S’ha tendit a situar l’urbanisme, al llarg d’aquests últims 30 anys de construcció democràtica de Barcelona, com l’element vertebrador de qualsevol projecte de ciutat. Crec que s’ha comès un excés. I que la “sobrecentralitat” de l’urbanisme en l’imaginari col.lectiu i en la pràctica política local ha anat en detriment d’altres dimensions (socials, educatives, culturals, ecològiques) que tenen també capacitat d’expressar l’aposta per determinats models de ciutat. Des d’ICV-EUiA hem sostingut que l’enfortiment de les polítiques de sostenibilitat, de lluita contra l’exclusió, o de radicalitat democràtica són elements que doten d’identitat, també, el projecte de la Barcelona per la que estem treballant.

Però al costat d’aquesta idea, vull expressar un altra amb molta força: ha arribat el moment de fer un pas endavant en l’àmbit urbanístic. De construir un entramat de reflexions i propostes que expressin el model urbanístic de l’esquerra verda per la Barcelona d’aquesta nova dècada. A partir del convenciment que un altre urbanisme és possible, ecològic i al servei de les persones. Un nou urbanisme que ha de reivindicar el llegat d’un procés històric de dignificació dels barris, de creació d’equipaments i espais públics, de lluita contra les desigualtats territorials. Però que ha de ser capaç de superar, en clau democràtica i d’esquerres, la lògica del mercat i de les plusvàlues, dels interessos urbanístics dels poderosos. I ha de ser capaç, també, d’incorporar les noves dimensions de l’ecologisme urbà, i del dret de tothom a un habitatge digne.

El repte és rellevant i ambiciós, però l’hem d’afrontar amb il.lusió i audàcia política. La Barcelona ecològica i inclusiva -la que situa les persones i els seus entorns i temps de quotidianitat com a clau de volta del projecte de ciutat- s’ha de plasmar en clau urbanística, ha de tendir cap a determinades configuracions en l’espai urbà. L’objectiu és, doncs, articular una nova manera de pensar i practicar l’urbanisme a Barcelona. Un urbanisme entès com el conjunt de pràctiques democràtiques orientades a generar una xarxa d’entorns (equipaments, carrers, places, barris) i de valors/emocions (identitats, memòries, referents) que converteixin els espais urbans en llocs amb significat, en marcs sostenibles per la convivència intercultural i la nova quotidianitat. Haurem d’anar desplegant els continguts d’aquest nou ecourbanisme, per mitjà del diàleg i l’elaboració participativa de reflexions i compromisos. Per iniciar i dotar de certes pautes el procés, us proposo un primer decàleg obert d’idees.

Ens comprometem a treballar a Barcelona per un nou urbanisme ecològic i al servei de les persones que:

1.   Rebutja i supera la lògica de transformació de la ciutat a cop de gran esdeveniment

2.   Incorpora els principis de l’habitabilitat sostenible: fer ecociutat, barri a barri.

3.   Aposta per la mobilitat pública i ecològica, reduïnt substancialment l’espai dels cotxes

4.   Es practica en tot moment des del diàleg i la plena implicació de la ciutadania

5.   Situa en el centre de les prioritats una política pública d’habitatge digne per tothom

6.   Fa efectiva la mixtura d’usos, la complexitat urbana i l’equilibri territorial

7.   Prioritza l’escala de proximitat, les claus comunitàries, de barri i de vida quotidiana

8.   Protegeix i preserva teixits històrics, patrimoni, memòries i vincles emocionals

9.   Articula espais públics per les llibertats i la convivència, des d’una mirada de gènere

10. Redistribueix els valors de centralitat en el conjunt de l’àmbit metropolità
_______________________________________________________________

Caldrà anar enriquint aquestes pinzellades i aportar-ne d’altres. Des d’ICV-EUiA treballarem per ser referents d’aquest altre ecourbanisme possible i necessari al servei d’una Barcelona més humana i habitable.