Ara que s'apropen els tam tam electorals, proliferen a totes les cantonades les consignes xenòfobes dels "jo-no-soc-racista-però" i s'eleven al cub les llegendes urbanes gratuïtes sobre l'amenaça immigrant. I la cheerleader del racisme polític, Jaume Anglada, ens aproparà a les tesis de l'Alabama dels 60: "Ponme una M, ponme una O, ponme una R, ponme una O".. Si a les eleccions anteriors, les propostes dels polítics ja van assolir un grau de surrealisme delirant, en aquestes eleccions ja es poden cordar els cinturons. Qui serà el primer que demani que els autobusos segreguin els blancs i els negres?. Si en Martin Luther King visités la Catalunya contemporània ens declamaria, segurament, "I have a bad dream"

A tots els aprenents de ku kux klahn. Tinc una mala notícia: La immensa majoria de les propostes racistes que els partits inclouen d'amagatotis en els programes són senzillament paper mullat. La resta, són inaplicables.

Si una persona creu en Alá, porta barba i viatja a La Meca, el Govern no pot fer-hi res per evitar-ho. Vull ser més clar. No ha de fer res per evitar-ho. Només les dictadures intenten fixar les regles de comportament dels individus i, tot s'ha de dir, sense massa èxit. Tot el nostre ordenament jurídic parteix d'un principi que no estic disposat a negociar: la llibertat individual. Perquè si comencem a prohibir establiments comercials, tipus de vestit, creences, menjars, rituals o llengües, un dia vindran els caçadors de replicants i m'engarjolaran perquè menjo woks, m'agraden els fados o m'he fet budista.

La immensa majoria de la gent que critica la immigració està criticant en realitat les pautes culturals que li són estranyes. No es critiquen els Mohammeds perquè han nascut a Alger o a Tunis, sinó perquè segueixen el Ramadan. Però a hores d'ara, hi ha catalans nascuts a Manresa, a Vic o a L'Arboç, que es diuen Mohammed. Són immigrants?. Si el problema no és "On ha nascut vostè?", sinó "En qui creu?", lamento comunicar que els governs no poden imposar creences. No es cagarà el tió perquè ho digui un Decret.

A vostè potser li molesta un senyor que prega un Déu que no coneix. A mi no. Però no és això el que volia discutir avui (però si ahir). Catalunya té immigrants i els tindrà en el futur. Els eslògans racistes ("Aquí no hi cabem tots") i les mesures populistes ("els immigrants hauran de fer un curset de catalanitat abans d'entrar a Catalunya") no són més que fum. No s'aplicaran mai perquè no es poden aplicar. NI els partits més feixistes d'Europa se'n surten.

Per això, em proposo seguir amb lupa totes les propostes electorals dels partits sobre la immigració. Per anar marcant les promeses que no poden ser, les frases de cara a la galeria i els rictus xenòfobs que cubriran la campanya d'una pudor com feia anys no se sentia. Preparin les pinses. Pinten bastos.