ENTREVISTA A MIQUEL ICETA

“Posar Corbacho a les llistes vol dir que el PSC va a totes”

DÍDAC  BOZA
LA MALLA, 6.09.10

La maquinària electoral s’ha posat definitivament en marxa a Catalunya. A partir del moment en el qual el president de la Generalitat ha deixat poc marge per a la sorpresa sobre la data final de les eleccions (finals de novembre), els partits han començat a moure les peces. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) inicia el curs preparant les seves llistes amb l’objectiu de capgirar unes enquestes que li són desfavorables. L’anunci de la recuperació de Celestino Corbacho per a la política catalana ha donat el tret de sortida a la precampanya dels socialistes catalans. En aquesta entrevista a lamalla.cat, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, assenyala les claus d’aquestes eleccions vistes des del primer partit del Govern. Iceta no veu possible un pacte amb ERC mentre aquesta formació posi com a condició prioritària un referèndum sobre la independència i descarta la fórmula de la sociovergència.

Més que en l’inici de curs som ja en època d’exàmens a menys de tres mesos de les eleccions. Què veurem en aquest temps per part del PSC?
Aviat coneixerem la data exacta de les eleccions, el PSC farà les seves llistes i les aprovarà, aprovarem també el nostre programa electoral. Estem enfocant ja el curs lògic de la precampanya i la nostra feina ara és explicar la gestió.

La incorporació de Celestino Corbacho a les llistes de les pròximes eleccions persegueix mobilitzar un electoral tradicional del PSC, sobretot a l’entorn metropolità de Barcelona?
S’ha de llegir en moltes claus. Una d’elles és que nosaltres volem fer unes llistes molt potents. Hi ha molta gent del partit disposada a fer el que calgui per guanyar les eleccions. Una persona del pes polític de Celestino Corbacho ha dit “jo també vull donar un cop de ma en això, estic disposat a venir i a donar la batalla”. És una bona aportació a la candidatura que pot tenir unes conseqüències electorals i territorials concretes però sobretot vol dir que el PSC va a totes. Mourem cel i terra per aconseguir una confiança important dels catalans que ens permeti seguir governant.

I no és un handicap que Corbacho vingui de ser el ministre de Treball amb volum d’aturats tant important com el que hi ha?
És una evidència que en aquests moments hi ha un atur molt important i que, poc o molt, afecta les expectatives electorals de tots els partits que estan en el Govern. Corbacho ha tingut una molt bona gestió tant en les competències de treball com en les d’immigració. Hem de recordar també que el seu pas pel ministeri ha estat bo per Catalunya, ja que finalment tenim transferides competències en matèria d’inspecció de treball i en matèria de permisos de treball per als treballadors immigrants. El paper del ministre Corbacho ha estat fonamental per a assolir-ho.

Segons Artur Mas, incloure Corbacho en la candidatura afebleix el PSC i el president Montilla…
Celestino Corbacho és una persona amb perfil de Govern i la veritat és que a la llista de Convergència costa de trobar persones amb les quals fer un govern que no siguin persones que ja van formar part de governs anteriors. Jo crec que farien bé de no minimitzar i de no caure en una crítica fàcil que demostra la superficialitat amb la qual CiU està abordant el procés electoral.

L’anunci de la incorporació de Celestino Corbacho a la candidatura de les autonòmiques arriba poques setmanes després de la renúncia del conseller Antoni Castells a formar-ne part. Això dona peu a les interpretacions. Prenen posicions “els clàssics del PSC” -diuen- i “recula el sector catalanista”…
No és cert. El propi conseller Castells ha dit que era una decisió en clau personal, perquè vol agafar una distància respecte de la primera línia política, però al mateix temps segueix absolutament compromès amb el projecte del PSC; forma part de la seva direcció i tindrà un paper molt actiu en l’intent que els catalans tornin a donar al PSC la màxima confiança i a treballar per la victòria del president Montilla.

Tot allò que faci el Govern i, especialment el president Montilla, en aquest temps estarà sota sospita d’electoralisme. Així és com l’oposició ha vist les gestions del president a la Xina en favor de l’ubicació a Catalunya d’una factoria Chery…
Potser l’oposició està obligada a fer això però és un trist paper i fan un mal servei al país. Si les bones notícies per a Catalunya són males notícies per a ells, és que ells no tenen Catalunya com a prioritat. No els interessen els problemes del catalans sinó les seves possibilitats electorals. Si es confirma aquest esforç per atreure a Catalunya una inversió estrangera de la potència de Chery tothom se n’ha d’alegrar i fer els màxims esforços per contribuir a què això arribi a bon port.

Artur Mas ha dit que es mirarà l’operació amb Chery amb lupa i no que no descarta aturar-la si arriba al Govern
Amb això demostra que no té talla per ser president de la Generalitat. El que hauria d’haver dit és: “Si jo arribo a ser president faré tot el que sigui possible perquè això culmini amb èxit. Tot el que no sigui això és demostrar que no està a l’alçada de la responsabilitat que persegueix i que espero que no aconsegueixi.

La sentència de l’Estatut ha generat un clima polític que marcaran molt aquesta campanya. Algú ha dit que hi ha un canvi de paradigma en la política catalana, que s’ha de buscar un altre camí…
La política catalana sempre ha tingut, pel que fa a l’autogovern, dos grans camins: l’entesa amb Espanya o el trencament amb Espanya. Nosaltres seguim treballant per l’entesa amb Espanya. És veritat que altres partits consideren que és arribat el moment per fer un salt cap a la independència i aquí la gran incògnita és saber cap a on es decanta Convergència i Unió. Depèn del dia i depèn del dirigent sents unes coses o unes altres. Les persones que més s’atreveixen a parlar clar des de CiU es decanten cap a la independència. Recentment ho fa fet Felip Puig. Probablement aquest és el gran canvi, que la sentència del Tribunal Constitucional ha decantat definitivament Convergència cap a un projecte polític de trencament.

Creu que hi ha risc de “prendre mal” des del punt de vista de la cohesió social com a poble amb aquest debat sobre sobiranisme i independentisme?
Depenent de com es faci, és evident que sí. Si resulta que volem abandonar la bandera de tots per agafar només la bandera d’una part. Si per buscar el trencament amb Espanya, el que s’acaba produint és un trencament i una fractura interior al nostre país, llavors s’haurà fet un flac servei a Catalunya. Hem tingut la immensa sort que el catalanisme ha estat una matriu transversal molt majoritària. El fet de voler radicalitzar una part té el risc d’aconseguir que una altra part se’n senti absolutament desenganxada. Nosaltres intentarem combatre aquest risc perquè sempre hem estat un partit de pont, de diàleg i d’entesa tant a Catalunya endins com entre Catalunya i Espanya.

Podrà el PSC explicar la gestió i l’obra de Govern feta en mig d’un foc creuat de proclames sobiranistes, propostes de referèndum i la lluita per aconseguir protagonisme de noves candidatures independentistes que es disputen el mateix espai?
Ho farem perquè és la nostra feina. Però a més tot això ens ajuda a situar clarament el debat electoral. Catalunya ha de decidir si majoritàriament vol seguir treballant per una entesa amb els pobles d’Espanya o si vol encetar un camí incert cap a la independència. Hi ha partits que se situen clarament en una tessitura independentista però és un projecte que no és el nostre. Això és el que està incomodant en sectors de Convergència on han començat a sentir-se veus que s’espanten una mica d’un debat que ells mateixos van començar a encendre. Ara tenen por que els superi absolutament. Hem sentit Artur Mas dient que no troba bé que la idea d’un referèndum domini la campanya electoral. No sé pas llavors que es pensava quan ell mateix va llançar tota la iniciativa del “dret a decidir”.

El tripartit és irrepetible independentment de quina sigui l’aritmètica parlamentària després de les eleccions?
Mentre Esquerra Republicana plantegi que la seva prioritat per a la propera legislatura és la independència és difícil que amb el PSC pugui col·laborar. Aquest no és el nostre projecte. Nosaltres al que aspirem és a tenir una majoria electoral, a arribar els primers i poder governar amb la gent amb la qual compartim un programa i uns objectius de govern. Amb els partits que es fixin com a objectius de Govern la independència o la celebració de referèndums i·legals no hi podrem col·laborar.

La sociovergència, descartada o factible?
Jo crec que descartada perquè en els països que funcionen hi ha govern i oposició. Quan el principal partit del govern i el principal partit de l’oposició es posen d’acord és en situacions excepcionals. A més a més Convergència, en aquests moments, està en aquesta tessitura de promoure referèndums i el concert econòmic que suposa el trencament del marc constitucional i estatutari. Nosaltres no farem cap trencament en companyia de ningú, ja sigui ERC, CiU, o les candidatures independentistes que, eventualment puguin arribar a tenir representació parlamentària.

S’atreveix a vaticinar quantes forces polítiques hi haurà en el nou Parlament de Catalunya?
Probablement siguin sis però ens hauria de preocupar a tots plegats que totes les enquestes assenyalin que es produirà un nivell de participació molt baix. Això pot afavorir l’entrada al Parlament d’opcions minoritàries i això, no pel fet de ser minoritàries sinó per ser el fruit d’una baixa participació, no és bo per a Catalunya. Catalunya necessita un Govern amb una àmplia base parlamentària capaç de fer la feina, que és molta i no exempta de dificultat.

CiU diu que vol recollir vots catalanistes de l’electoral del PSC. Vostès volen atreure votants de CiU descontens amb la deriva sobiranista. Realment creu que hi haurà un transvasament de vots important?
No ho sabem però els ciutadans tenen la seva gran oportunitat de decidir si volen quatre anys marcats per l’enrenou i l’enfrontament amb Espanya i si volen polítiques serioses i rigoroses per lluitar contra la crisi i tornar a créixer de la forma més equitativa i solidària possible.

Aviat el PSC haurà aprovat les seves llistes. Sap ja quin lloc hi ocuparà?
No. No n’he parlat amb el president. Aquests dies les agrupacions i federacions del partit fan les seves propostes. Jo espero que la meva agrupació i la meva federació em mantinguin el suport que sempre m’han donat i em poso a disposició, com sempre, del partit i del president.