El darrer llibre de Matthew Tree mereix una reflexió. Trenta anys enrere els catalans pensàvem que a casa nostra no hi havia racisme, què fàcil era criticar els EUA pel tracte als negres quan aquí no n’hi havia cap! De fet quan vaig coordinar les jornades i el llibre El racisme un perill latent, l’any 1988, quasi tothom ens va tractar de buscaraons.

El llibre de Matthew comença amb una anècdota personal, passeja pels carrers de Londres acompanyat d’un amic, Leslie -negre?-. Una persona desconeguda, ben vestida i amb corbata en passar pel seu costat li diu “negre de merda”, sense més ni més. Sembla una cosa estranya i llunyana. Londres, quines coses.
El racisme institucional està molt present en la nostra història, vegem l’expulsió dels jueus i els moros. Van seguir uns segles on per ser algú havien de demostrar que tenien la sang neta, d’aquí que es reclamés el registre civil i es cremessin els registres parroquials que perpetuaven al llarg dels segles aquesta indecència.
Vegem com s’educava en el racisme aquí il·lustrant-ho amb una frase dels texts pedagògics de l’escola franquista, ara que tothom vol endolcir el propi passat: “Los moros no querían a Nuestro Señor Jesucristo ni a la Virgen. Los moros creían en un hombre que se llamó Mahoma. Mahoma decía: “Matad a nuestros enemigos donde los encontréis”. Y un rey moro les mandó que devoraran a los cristianos hasta que no quedara uno.” En queden rastres d’aquesta educació? Agafo el mòbil i truco a dues amigues, una té un fill adoptat de Brasil i l’altra de Madagascar. I els pregunto si els diuen coses similars. Resulta que sí, que s’han quasi acostumat que els insultin i m’expliquen tot de situacions i anècdotes que els han passat als darrers anys. Què ho pot fer que una persona adulta insulti un nen negre de set, vuit o nou anys?
Però que ningú s’enganyi, els catalans tampoc ens situem fora d’aquests perills, de fet la Federació de Joves Cristians de Catalunya tenia com a referent els balillas italians, l’organització infantil d’enquadrament feixista i el mateix Batista i Roca els va considerar un referent a tenir en compte, sortosament a la fi es va decantar pel model escolta. Si el nacionalisme català històricament no ha arribat a ser racista és perquè el nacionalisme feixista espanyol ho ha impossibilitat. I perquè en els darrers anys la gent d’ERC ha fet uns esforços impressionants per fer política i pedagogia perquè una part important de la població catalana abandonés el perillós essencialisme.
Llegiu el llibre de Matthew Tree, serà necessari als propers anys molta reflexió sobre aquesta qüestió, malauradament.