Quan veig determinades xifres econòmiques les dues neurones que tinc se’m desconnecten i no entenc res. Segurament als lectors del Diari de Girona no els deu passar igual, és acceptat per tothom que tenen milions de neurones, encara que siguin homes, i que per tant de seguida entenen què signifiquen per exemple 144.000 milions de dòlars. En aquests cas no cal que seguiu llegint. És molt? És poc? En comparació a què? Als executius d’una trentena d’empreses de Wall Street els donen 144.000 milions de dòlars, és a dir 104.000 milions d’euros. No sé per què en diuen “compensacions”, més aviat estaríem davant d’un autèntic botí de guerra, on hi ha molts danys col·laterals: desenes de milions d’aturats, milions de funcionaris que els han reduït el sou, desenes de milions de vells als qui se’ls redueix la pensió un 30%, gent que es queda sense el mínim per viure, milions de famílies sense casa desnonats per aquests executius, etc…

Però centrem-nos en les quantitats. Que és aquesta xifra? Vol dir uns 17 bilions de pessetes. Veiem amb què ho podem comparar. Un ajuntament com el de Sabadell dóna serveis a 200.000 habitants i té 1.200 treballadors directes i 1.000 d’indirectes. Per tot plegat gestiona 226 milions d’euros, és a dir 37.516 milions de pessetes. Si dividim aquesta quantitat pel que s’embutxaquen els executius ens donarà que guanyen 460 vegades el que costa l’ajuntament. O sigui que amb els diners dels executius es podria donar serveis a ciutadans que viuen a pobles i ciutats per valor de 42 milions d’habitants i podrien a més pagar el sou d’un milió de treballadors municipals: serveis de neteja, assistents socials, escoles, enllumenat, recollida de deixalles, manteniment dels carrers, places i parcs, cursos de formació d’aturats, escoles bressol, gestió de pisos socials, cases d’acollida de dones maltractades, suport a la vida associativa local, transport municipal, gestió d’equipaments esportius, centres cívics, escoles d’adults, mediadors culturals, gestió de museus, etc, etc.
Notícies com aquestes haurien de portar un avís adjunt que digui: “Aquesta notícia por ferir la seva sensibilitat. Mantinguin-la lluny de la vista dels menors d’edat” És una xifra massa pornogràfica. Quan de tant en tant es genera violència social hi ha persones que diuen que no saben què pot generar aquesta violència. La violència social la genera sempre la desigualtat social. Si algú vol generar entusiasme i guanyar les eleccions potser que proposi fer una llei on la gent que cobra tant se’ls empresoni. A més impedirà que als propers temps la desesperació de molts milions de persones, lligada a la mala llet que crea aquest tipus de notícies, generi molts més maldecaps. Qui avisa no és traïdor.