A Espanya si una dona té un fill té dret a una baixa per maternitat de 16 setmanes. A la UE s’estableix que hi haurà un mínim de 14 setmanes. Resulta que aquests dies el Parlament Europeu va discutir la qüestió. Van plantejar la necessitat de passar de les 14 a les 20 setmanes. Semblava, doncs, una bona notícia que podia fer augmentar l’europeisme.

Però resulta que la UE no és un estat democràtic i els ministres de treball dels 27 països de la UE han dit que no val la votació i que ja s’ho pensaran. L’argument és que val calés. Olé! El ministre de Treball espanyol va declarar que “la clau és que la protecció de la maternitat no ha de ser un fre per a un retorn important, ràpid, de la dona al mercat de treball”. Olé! Va néixer així o s’entrena? O sigui que si a les dones que han tingut un fill els dónes massa facilitats potser no tornaran a la feina de seguida i -amb quatre milions d’aturats- el món s’atura. Per què als països amb més protecció social a les dones tenen vint punts més de població activa femenina? Deu ser un miracle.
També es diu que el cost és inassolible pel govern. Es veu que passar de 16 a 20 setmanes costa 988 milions d’euros. És molt o poc? Crec sincerament que és una xifra molt poc elevada tenint en compte el rendiment humà que se n’extreu, ningú és prou sensible per ajudar en l’esforç brutal que ha de fer una dona quan pareix i ha d’anar a treballar? A més, si tenim en compte la quantitat em sembla que és molt reduïda. Mireu, el president de la patronal ha deixat un dèficit a Marsans de 373 milions d’euros. És a dir, un home sol s’ha gastat uns diners que no tenia, equivalents a quasi la meitat del que costa augmentar les ajudes a la maternitat i a la família.
Ja veiem quins valors ètics tenim en la nostra societat. Preferim ajudar uns senyors sense escrúpols que estafen tothom i que mai van a la presó que a totes les dones que volen tenir un fill.
I després es queixaran que no neixen prou nens, que calen immigrats, que no es podran pagar les pensions, que hi ha massa immigrats, que no es protegeix prou la família, que…
I si comencem a muntar un sistema econòmic basat no ja en els interessos de la majoria de la població sinó simplement en la racionalitat? Els diners hi són, el problema és que són en les butxaques equivocades. Quan hi hagi eleccions al Parlament Europeu que ningú es queixi que solament va a votar el 25% de la població. I gràcies.