Un dia em dedicaré a diseccionar amb detall els silencis i les omissions de l'entrevista - publireportatge que dedica La Vanguàrdia al nou Conseller de Salut. Però avui em voldria aturar en una frase, que pot passar desapercebuda. Una frase que m'ha preocupat molt. Escoltin.

"El planteamiento es la reorganización de la cartera de servicios, no de las prestaciones. El usuario no debería notar la crisis en cuanto a los servicios que recibe, sino quizá en dónde los recibe. Para un mismo servicio tendrá que desplazarse a otro hospital que no sea el que está al lado de casa".

En altres paraules, els serveis sanitaris han d'estar garantits per a totes les persones, però no necessàriament per a tots els territoris. Les muntanyes no ja no van a Mahoma, sinó que Mahoma se'n va a la muntanya.

Justícia territorial

En temps de crisi, és possible que molts vegin aquest intent de concentració dels serveis sanitaris (i dels serveis en general) com un sa exercici d'optimització. Jo no. Concentrar els serveis implica, en primer lloc, incrementar els riscos. Allunyar els serveis sanitaris dels ciutadans vol dir allunyar la resposta a un problema de salut greu. Vol dir, en segon lloc, dificultar l'accés dels familiars del pacient. No és el mateix visitar l'oncle o l'àvia si es troben a pocs kilòmetres de casa que si es troben a una hora de camí. I, en tercer lloc, implica que els efectes indirectes dels serveis sanitaris no s'escampen pel territori, sinó que es concentren en unes poques ciutats. Un hospital és un centre econòmic i social molt important en l'espai on s'hi ubica: un pol de concentració de recursos econòmics, però també humans. Deslocalitzar els serveis sanitaris implica empobrir els llocs.

Més territori, si us plau

Reivindico el valor dels territoris, fins i tot per sobre dels resultats nus de l'Excel. Més territoris, si us plau.

1. Els llocs tenen una dignitat kantiana, com els individus. Els llocs han de poder subsistir, malgrat que les condicions objectives de la seva supervivència siguin molt dures. La lògica de l'economia d'escala, sense cap matís, buidaria els llocs. Reivindico la voluntat de mantenir els territoris, més enllà del determinisme econòmic de l'optimització de recursos. Jo no vull tancar la Noguera ni la Conca de Barberà, fins i tot si tenen una balança comercial i fiscal negativa.

2. Les nacions que tenen més capacitat de supervivència són les nacions plurals. Amb una economia diversa, una societat diversa i uns territoris diversos. Podríem crear un neologisme: la geodiversitat. Catalunya funciona perquè és una alquímia complexa entre una gran metròpoli mundial, una densa xarxa de ciutats mitjanes, territoris de baixa densitat i nuclis aïllats. Apostar tots els recursos a un sol model empobreix la diversitat del país i la seva capacitat d'adaptar-se al futur. Més territoris vol dir més oportunitats, més opcions, més flexibilitat.

3. Concentrar implica col·lapsar. Si tots els serveis estan allà mateix, l'accés als serveis crea uns fluxos centrípets que acaben ofegant el centre. Si situem els serveis allà i aquí, si potenciem l'esquitx territorial, si remem en contra de la força del corrent, veurem com de forma espontània es creen nous corrents i noves energies centrífugues.

4. Els territoris són la traducció geogràfica del federalisme. Aspiro a una Catalunya on el TNC se situï a Tarragona, TV3 a Manresa, el MNAC a Girona, la UPF a Lleida, el Síndic a La Seu o l'Audiència a Tortosa. La mixomatosi de Catalunya és un fre a la sensibilitat territorial. Un hospital a l'Empordà és una excel·lent eina de gestió de la salut de proximitat, també en els àmbits de la prevenció i de l'educació. Defenso la via federal perquè sé que la gestió empitjora amb la distància, perquè l'escala afavoreix la presa de decisions.

Pel que he anat llegint, l'empobriment territorial serà una de les estratègies bàsiques del nou govern, un govern que només té dos consellers "de comarques". S'han escampat els rumors sobre concentracions d'universitats, tancament d'estacions ferroviàries, aturada del programa de biblioteques públiques i aprimament del PUOSC. Més territori, si us plau.