Aquests dies estic fart de sentir a tot arreu que els japonesos són un país sense parangó. Diuen sense parar que els japonesos són un poble molt sensible, molt ordenat, molt disciplinat, molt cívic, molt obedient, molt sofert, que pateix en silenci, que no protesta, que no expressa mai emocions d’enuig, que no crida, que no exigeix explicacions, que fa cas de les informacions que li donen.
És a dir, que tenen totes les virtuts que no tenim els catalans. Què voleu que us digui, a mi no em sembla normal l’actitud dels japonesos davant de la catàstrofe nuclear de Fukushima.
D’entrada, no deuen ser una poble sensat si tenen centrals nuclears. Per definició no hi ha cap poble seriós al món que tingui centrals nuclears. Si a un poble amb totes les preteses grans virtuts els passa el que els ha passat, imagineu-vos a casa nostra, on quan hi ha accidents nuclears a Ascó no informen les autoritats i a més deixen que escolars visitin la central. Aquí només ens assabentaríem que hi ha hagut un accident el dia que tots ens tornem de color verd i ens surtin antenes.
Trobo totes aquestes virtuts dels japonesos que són mancances. El més lògic és que els japonesos ja haguessin fet caure el govern que els ha enganyat, després que haguessin empalat als dirigents de l’empresa Tokyo Electric Power Company (TEPCO), després que empresonessin els accionistes de l’empresa (ara, és clar, nacionalitzaran l’empresa; que bonic, repartim beneficis i ens tornem comunistes amb les ingents pèrdues), caldria portar a declarar als jutjats a tots els enginyers que han construït la central i sobretot a tots aquells pseudocientífics que ens han estat perdonant la vida durant anys als mitjans de comunicació dient que l’energia nuclear és segura. Trobaria més lògic que els japonesos es manifestessin pel carrer, que no trobessin cap voluntari per immolar-se a la central, que cridessin, que marxessin del Japó per por a tenir nens amb malformacions brutals com a Txernòbil, en definitiva trobaria més normal que s’emprenyessin com una mona que no aquesta aparent tranquil·litat. Segur que un dia d’aquests els diaris ens diran que per una banda o altra la societat japonesa ha petat. No és normal tanta parsimònia davant de tanta mentida, de tanta barra, de tants guanys, de tants danys, de tanta immoralitat, de tanta improvisació i de tants nyaps.
Què pretenen aquests que ens han mentit i enganyat? Que morim de càncer radioactiu sense protestar? Sí, home! Em vaig preparant per anar a la plaça Tahrir de Barcelona.