En moments de crisi i descrèdit del sistema polític i dels partits, els sindicats no queden exempts de sospita. En època de por a perdre la feina, de salaris baixos, precaris, de famílies que no arriben a final de mes, d'hipoteques altíssimes i de per vida (encara que et prenguin el pis!)... s'inicia a Catalunya i a l'Estat espanyol una deriva liberal que porta a les retallades en despesa social, la privatització del sistema públic i les declaracions populistes. Això ens treurà de la crisi?

D'entrada les dades de l'Enquesta de Poblacio Activa (EPA) són preocupants, molt preocupants: a Catalunya hi ha 727.600 persones en situació d'atur (s'ha apujat en 40.900 persones durant el primer trimestre del 2011) això representa un 19'01% de la població. A nivell d'Estat espanyol les dades no són millors: es freguen els 5 milions de persones en atur (4.910.200!!!! 297.400 més que l'any 2010) que representa el 21'29% de la població.

I com se sol·luciona? Ningú té la vareta màgica però és evident que les passes que s'estan fent són contraries a la recuperació social, no tant la macroeconòmica que és la que ens ha enfonsat en la crisi. I per mostrar-ho (sinó en tenim prou amb l'experiència) algunes dades interessants:

Volem més mostres de què tot està fatal? De fet ho veiem en el nostre dia a dia, en el nostre entorn, en la nostra butxaca i tot s'arregla amb les fòrmules màgiques de les retallades?

En temps de crisi i en temps d'augment de la pobresa i les dificultats de la població un govern s'ha de posar del costat de la seva gent i dotar de polítiques socials fortes el sistema. Les lleis que es van aprovar els darrers anys permeten actuacions valentes i decidides que no s'estan portant a terme, al contrari.

Ahir mateix la Secretària d'Ocupació de la Generalitat ,Ester Sánchez culpava la ciutadania a l'atur de no fer esforços per trobar feina, de dedicar menys de 3 hores diàries a fer-ho... Com ho ha medit això? Quants diners li ha costat aquesta dada? I quin és l'esforç que està fent el seu Govern per a dotar de polítiques actives i instruments útils les persones a l'atur per a la recerca de feina i perquè aquesta sigui de qualitat? De fet, al març del 2011, el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) tenia a tot Catalunya 7 cursos de formació en marxa i la majoria dels Centres d'Innovació i Formació Ocupacionals (CIFO) estan esperant, amb el seu personal també a l'espera, l'aprovació dels cursos presentats.

En una situació com la que vivim es necessiten polítiques social valentes, fortes, decidides, agossarades i no retallades. En un moment d'augment de la pobresa i les dificultats de les persones, de les famílies, el Govern ha de deixar de culpabilitzar-nos de la situació i dotar-nos d'eines per a sortir del forat. Un Govern que se'n diu “dels millors” ha de deixar de buscar culpables en le spolítiques avançades que s'havien fet els darrers 7 anys i buscar les seves pròpies sol·lucions, o poder no era el Govern dels millors i tampoc tenien un pla per a governar el país? Es parla de pressupostos i de manca de diners però en cada pressupost es poden prioritzar les despesses i per saber això no cal tenir una tècnica econòmica gaire desenvolupada, qualsevol llar sap que això és així, prioritzes el més important en cada moment i ara el més important és el benestar de la gent.

Mentrestant es van rescatant bancs i caixes, (200 bilions d'€ que no s'han dedicata a altres polítiques) tot i tenir en els darrers 5 anys 130 milions d'€ de beneficis; es vota en contra de la dació de les hipoteques que va propossar Esquerra, retallen la sanitat pública, retallen personal de l'administració que és imprescindible, retallen a les escoles públiques i augmenten l'aportació a les privades... van fent, però sobretot critiquen els i les altres i les polítiques que poden ser al costat de la gent.

Un exemple de cinisme populista: l'actual Govern de la Generalitat ha parlat molt d'excés de càrrecs directius en l'administració catalana. Doncs bé, la Secretària d'Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat entre moltes altres coses és la responsable del SOC, no hi ha cap persona que directament dirigeixi el SOC, l'eina fonamental de les polítiques actives i ella només dedica unes hores a la setmana a aquest organisme...només hem d'exigir el que és just i ar amateix és que les coses funcionin!

Primer de Maig, dia de la classe treballadora: sortim al carrer i expressem-nos. Ocupació digna, si! Retallades socials, no!