Des del passat dia 20 de novembre les coses han canviat definitivament. D’entrada hi ha un detall que ha passat desapercebut totalment dels mitjans de comunicació, després de molts dies plovent per fi ha sortit el sol. Portem ja molts dies de bonança.
El diferencial entre el bo espanyol i l’alemany ha disminuït per sota de 10 punts. L’Angela Merkel s’ha tornat una persona amable, educada, que ja no considera que els espanyols són uns pòtols i que tenen un país fet una merda sinó que ha remarcat que, de fet, tots els alemanys el que volen -de fet ho sabíem tots- és venir a viure a Mallorca tot l’any.
Els gestors del Banc Central Europeu han decidit fer una operació massiva de suport al deute públic espanyol i ara en comptes de pagar el 6% anual, ja només paguem l’1,25%.
El que hom anomena com a mercats -eufemisme que amaga els amos de l’univers- han decidit no especular més, han entès que amb un nou cap de govern conservador a Espanya ja no paga la pena guanyar diners a cabassos a costa dels ciutadans més pobres.
Els espanyols i catalans rics han decidit repatriar els diners dels paradisos fiscals i començar a pagar les seves obligacions cíviques al nostre país. Ara el nivell d’ingressos dels rics comença a ser més alt que el dels pobres. Una cosa que pot semblar a primera vista normal però que fins ara no ho era.
Producte de tots els canvis ocorreguts a partir del dia 20 de novembre tots els aturats van a l’oficina de l’INEM i els ofereixen feines ben remunerades. De fet el govern es planteja seriosament tancar les oficines ja que es calcula que en tres mesos el nivell de l’atur serà com el suec.
Els bancs han tornat a donar crèdits a la petita i mitjana empresa i als particulars, tota la gent que no tenia pis ja en té i ja no hi ha ni bombolla immobiliària ni pisos buits.
La UE ha assegurat a Espanya que el futur està garantit i que es plantegen una nova etapa de serenitat i donar per acabada aquesta època de crisi i desconcert.
A més, i vinculat a tot plegat, la majoria de la població ha sortit a respirar tranquil·la, s’han acabat les males cares i les males maneres, tothom és feliç.