Des de que les eleccions al Regne d’Espanya van donar la victòria al PP es va desgranant un programa d’actuació ocult que per res hi era al programa electoral. Les actuacions que es van portant a terme, que es van destapant podíem imaginar-les, ensumar-les… inclús s’ensumava la ja típica excusa de “està pitjor del que imaginàvem” però tot i així no deixa de sorprendre’m la manca de línia política del Govern de l’Estat.

Segons quin ministre parla enceta una línia que acaba morint perquè un, o una, altre desmenteix. És així pel que fa a la reforma laboral. Un seguiment, que no cal sigui massa acurat, de les declaracions als mitjans ens posen sobre la taula un desig comú: limitar i fer minvar els drets laborals però alhora diverses línies d’actuació que semblen una estratègia per despistar el personal, sinó són una sèrie de línies despistades en sí mateixes.

El ministre d’economia, el flamant ex-assessor de Lehman-Brothers, diu que impulsaran contractes a temps parcial amb un salari mínim per a joves, els anomenats minijobs, minitreballs. El President del Govern, super-Mariano, diu sottovoce, que la reforma laboral els costarà una vaga general. La ministra de Treball, Fàtima Bañez, desmenteix tots dos: diu que la reforma es farà amb consens i que res de minijobs però si contractes per a joves.

Darrera dels desmentits es fa evident un front comú conservador que vol minvar els drets de treballadores i treballadors. Que sota una aparent política d’austeritat premia i financia els amics banquers i mentrestant la gent empobrint-se i l’atur augmentant… com sinó anés amb ells!

Tweet