No cal ser gaire espavilat per saber què cal fer per solucionar la crisi econòmica que patim. Imagineu que estem en un moment abans de la crisi del sistema econòmic que vivim, és a dir, en aquells dies en els quals el capitalisme -encara que sempre imperfecte- funcionava. Si en una empresa el gestor endeutava l’empresa en un nivell de 100 vegades els seus ingressos i per tant engegava a dida l’empresa, era acomiadat fulminantment. Si en una empresa es donava mal servei al client -quins temps aquells en els quals el client sempre tenia raó!-, es produïa una reorganització dels quadres directius.
En aquells temps en què funcionava el capitalisme, els bancs tenien agències bancàries en les quals el director coneixia a la major part de clients i un cop a l’any s’hi asseia i els proposava on posar els seus petits estalvis. Els bancs es dedicaven a recaptar estalvi remunerat de forma raonable i deixaven els diners a empreses o famílies a un interès un xic més alt, una cosa també raonable.
Anys enrere els rics es queixaven -coneixeu algun ric que no es queixi?- però pagaven impostos i els que no ho feien eren molt mal vistos.
Ara tot s’ha capgirat i és clar, si es vol solucionar la crisi no cal trencar-se la closca, cal tornar al sentit comú.

Si una empresa s’endeuta cent vegades els seus ingressos anuals per especular amb productes derivats que no entén ni el premi Nobel Krugman, el normal és acomiadar-lo i fer-li retornar els diners estafats.
Si una empresa tracta els seus clients com serfs de la gleva, en aquesta mena de feudalisme empresarial, el millor que es pot fer és detenir els seus directius que estafen a milions de clients.
Si un banc obliga els seus treballadors a vendre als clients productes tòxics el que cal fer és detenir-los per estafa.
Si als bancs no els agrada recaptar diners per donar crèdits millor tancar-los. I qui vulgui jugar al casino que ho faci amb els seus diners o que busqui un psicòleg que tracti ludopaties.
Si els rics no paguen els impostos o evadeixen els diners a paradisos fiscals que no se’ls deixi entrar a cap país civilitzat ni tenir participacions en empreses que venguin els seus productes o serveis a la UE.
Hem arribat a uns nivells tan increïbles que els d’esquerres haurem de defensar les idees d’Adam Smith, que, recordem-ho, estava per satisfer clients, impedir monopolis, privilegis empresarials, etc…

I si comencem per detenir els dirigents de la UE? Al servei de qui estan? Del poble? No em feu riure!