A poc a poc es va anant estenent la idea que els polítics no són de fiar. Una part s’ho han guanyat a pols i una altra gran part no és altra cosa que la malfiança feixista. A poc a poc van aparèixer com a alternativa els economistes. Tenien una certa pàtina d’acadèmics i científics “neutrals”. I aquí ens van encolomar el primer gol. No es referien a economistes, sinó a economistes neoliberals, en realitat un oximoron. Ara, un cop comencen a ser desemmascarats, en lloc de neoliberals en diuen “ortodoxos”. Són una gent curiosa, diuen que estudien científicament els comportaments econòmics de la gent i de les societats. Mentida. Diuen que estudien l’economia, en realitat parteixen de dogmes, és a dir es comporten com la pitjor Església dogmàtica.
Aquests dies tots els mitjans de comunicació en comptes de demanar el parer a persones que en saben porten tota mena d’economistes, com més histriònics i horteres millor. Això és com si els programes especials que van fer els mitjans per seguir l’incendi de l’Empordà, fessin servir de veus expertes als dos mal parits que van provocar voluntàriament l’incendi de la vall d’Horta (per cert, estaria be una anàlisi comparativa sobre el tractament del govern i l’oposició envers els morts d’un i altre incendi.).

Vegem alguns exemples dels dogmes dels economistes: Si abaixes els impostos la recaptació augmenta (tothom sap que duros a quatre pessetes no n’hi ha); si facilites l’acomiadament augmentarà l’ocupació (tothom sap que si fas això augmentarà l’atur); si facilites que els rics siguin més rics això acaba beneficiant la ciutadania (tothom sap que si fas més ric els rics, els pobres seran encara més pobres); treballant dur i llevant-te d’hora et pots fer ric (tothom sap que només amb crims i estafes et pots fer bilionari; per exemple, Joan March)
Els economistes pretenen explicar-nos el què passarà, talment com si fossin bruixots. Us recordeu la fi de la història, s’han acabat els cicles econòmics, sabem controlar la inflació, etc. Es van creure Déu. Ara ja se’ls ha vist el llautó i pretenen esperar que passin les coses i llavors explicar-les. El problema és que fins i tot quan ja han passat les coses no les entenen. I pretenen repetir els errors fins a l’infinit.

Tenim dues opcions al jutjar aquest estrany comportament. Opció A: Són lacais de Wall Street, són catastrofistes perquè els grans capitals financers de fa temps juguen als derivats pels quals com pitjor vagi el regne d’Espanya més diners guanyen. B: Son lacais de Wall Street sense cobrar, és a dir, son estúpids.
Per tant, quan pel carrer us trobeu un economista, poseu-vos la mà a la cartera amb l’esquerra i amb la dreta dispareu sense parar.