Titular notícies
Jordi Serrano Blanquer Dies estranys
Jordi Serrano Blanquer

P1250855

Veníem d’unes èpoques en què mai passava res i on tot es movia a ritme de tortuga, de fa un temps cap aquí tot és ràpid, molt ràpid, compulsiu, trepidant, sense treva. Vivim uns moments realment molt estranys, res és previsible, res és “normal”, res és el que sembla que hauria de ser.
Per exemple, hi ha una trama de finançament irregular al PP que ve de les nits dels temps, de fet semblen els mateixos sistemes que hi havia als governs franquistes. Quan es descobreix, José M. Aznar intenta donar lliçons d’ètica, quan ell n’era el responsable. Passen els dies i se’ns diu que donen “quitances en diferit” i tota mena de ximpleries cada vegada més obscenes. Sembla que el més lògic és que el PP posés una denúncia contra Luis Bárcenas àlies “El cabrón”, però no, posen una denúncia contra… IU i contra El País!
Una de les altres coses incomprensibles d’aquests dies és que hi ha un partit, el PSC, que posa en el seu darrer programa electoral el dret a decidir. Passen les eleccions i els seus diputats voten una moció al Congrés que es relaciona directament amb el compliment d’aquest programa. Fins aquí sembla la cosa més lògica del món. Doncs no, per complir el programa electoral el grup parlamentari els posa una multa. Potser hauríem d’arribar a la conclusió que quan incompleixes el programa estàs en la línia correcta? De fet seria la via Rajoy.
Als mateixos dies el Tribunal Suprem redacta una sentència anul·lant la iniciativa de l’Ajuntament de Lleida de prohibir el burca als equipaments municipals. La idea en la qual es fonamenta és al·lucinant, defensa la idea que el burka forma part de la… llibertat religiosa! A aquests individus jo els obligaria a anar amb burca durant un any, a veure què els sembla!
Restem atònits amb la trama d’espionatge que tenia com a epicentre una empresa anomenada Método 3. Sembla que han estat espiant a tothom des del restaurant La Camarga de Barcelona. Com que sóc del que els pixapins anomenen “de comarques” és a dir per a ells més enllà del Tibidabo hi ha el finis terrae, suposo que La Camarga és l’únic restaurant que hi ha a la capital. Doncs el tema és que hi havia gent que s’espiava a si mateix (Sánchez Camacho) o altres que feien espiar als del seu propi partit (CiU).
Keith O’Brien, arquebisbe d’Edimburg, era un fanàtic homòfob crític de l’homosexualitat i contrari, és clar, als matrimonis gais. Resulta que l’han denunciat per tenir relacions sexuals… homosexuals! L’església en diu “conducta sexual impròpia”, com m’agraden els eufemismes!
Sembla que tothom s’ha tornat boig, ara només falta que el papa dimiteixi.


Més sobre...: Diari , de , Girona
Últimes Notícies