De fa temps em ronda pel cap un interrogant. Quina és la raó que la NASA dediqui ingents quantitats de diners a buscar per tot l’univers algun signe d’intel·ligència? La primera resposta i més fàcil seria que com que els que manen són molt limitats, intenten trobar intel·ligència fora del món conegut per comprar-la. Això seria el cas si tinguéssim unes patronals nacionals, estatals i internacionals conscients de les seves grans limitacions culturals. No és el cas. Hi ha una altra raó.

Les gran empreses que manen el món volen produir productes sense pagar sous, però si volen produir coses sense pagar sous, qui ha de comprar els productes? I sobretot amb quins diners els han de comprar? Estan per tant intentant trobar el desllorigador per cercar un tipus de capitalisme sense consumidors, un capitalisme sense gent. De moment no es cansen de dir que cal produir més -la maleïda competitivitat- amb menys gent i sobretot amb sous més baixos. Una de les altres coses que fan és no pagar impostos. Volen, però, que els governs els comprin els serveis o els productes a ells. Per exemple, el primer venedor de productes informàtics als EUA no paga res als EUA i no hi té cap empresa, ni cap treballador. A més, volen que els governs tinguin una bona policia amb molts antiavalots, uns bons jutges i unes grans presons, per assegurar-los els seus privilegis. La banca també s’ha sumat a aquesta dèria, tanquen milers i milers d’oficines i acomiaden milers i milers de treballadors. De fet, per què els volen? Ells demanen diners al BCE a l’1% i compren deute públic espanyol a 10 anys al 7%. Un assentament bancari cada any i a jeure! A més han generat un sistema d’habitatge curiós on hi ha milions de pisos sense gent i milions de persones sense pis. Realment molt enginyós! Quan algú els pregunta per aquests comportament estranys responen sempre: cal exportar! O cal que els estrangers ens comprin els pisos.

Resulta que les institucions que ens manen tot d’una han connectat les dues neurones que els quedaven i en un petit moment de lucidesa s’han adonat que si la solució és que tothom exporti, qui compra? I, és clar, la solució és buscar compradors més enllà del planeta Terra. D’aquesta manera, els habitants de la terra seríem tots esclaus o aturats forçosos i uns alienígenes els comprarien els seus productes. El que encara no s’ha pensat és amb quins diners els extraterrestres comprarien els productes terrícoles. De moment van fent passos, a l’agost de 2012 als paradisos fiscals hi havia 25,5 bilions de dòlars, és a dir el PIB dels EUA més el del Japó; el següent pas és convertir els dòlars en bitcoins i col·locar-los en un núvol. De passar del núvol als confins de l’univers només hi ha un pas. Un petit pas per a l’home… Són bojos aquests romans!