Cada dia ens martellegen amb noves retallades, és la manera que pugin les rendes del capital i baixin les del treball. El delinqüent condemnat Alfredo Sáenz, conseller delegat del Banc Santander, ha hagut de plegar perquè en la legislació espanyola si t’han condemnat no pots dirigir un banc encara que t’hagi indultat el govern. El Zapatero prenia bolets rars? Així doncs han decidit jubilar-lo. En comptes de pactar una jubilació de les que ells proposen, per exemple, de 240 euros al mes, li han fet la següent proposta. Per treballar l’any 2012 11,6 milions d’euros, més 11,1 milions d’euros d’assegurança de vida pels hereus i 88,17 milions d’euros del pla de pensions. En total 110,87 milions d’euros o el que és el mateix 18.477.594.200 pessetes. Ara pareu un moment i torneu a llegir la xifra.
Em trobo amb una persona molt conservadora i em diu: com és possible que això no es consideri un robatori i aquest senyor no se’l posi a la presó per lladre? Com és possible viure en un país on això no es consideri delicte! Amb aquesta morterada podríem donar feina durant tot un any a 12.000 persones cobrant el SMI.
Podeu pensar, però si són diners d’empreses privades és diferent! Reflexionem. Per què els diners privats son diferents dels públics? Tot i que el raonament ha fet forat, no té solta ni volta. Els diners són diners i no tenen ànima. Siguin del govern o del Banc de Santander surten del mateix lloc, de l’esforç i del treball de la gent. O d’on us penseu que surten els diners del Banc de Santander? Poden sortir dels seus clients o del govern de forma directa o indirecta. Si són dels clients, se’ls ha preguntat si volen donar 110 milions a Sàez? No ho faran mai, si ho fessin segur que sortiria que no.
Vam dir que calia concentració bancària, ho van fer. I un cop només queden grans bancs han arribat a la conclusió que no poden fer fallida. Ha volat pels aires qualsevol idea de responsabilitat. Els hem d’ajudar directament amb tota mena de normes que els beneficien, a més els hem de donar diners públics via el Banc Central Europeu, els hem de sanejar els comptes via el SAREB, els regalem les caixes sanejades i amb l’assegurança que si hi perden diners els posarem tu i jo. No en tenen prou i ens diuen dia sí dia també que cal rebaixar els sous, les pensions, i eliminar l’educació pública, la sanitat pública i les ajudes a la dependència. No tenen ni una mica de vergonya i capteniment. Si Adam Smith aixequés el cap pensaria que estem governats per l’antiga nomenklatura soviètica que ha ressuscitat.