Estem tornant als temps de la censura més ridícula i inútil, la prepotència dels mediocres, la màgia de les sectes per sobre de la raó i, el més trist de tot, el robatori del que és públic (de tots) seguint consignes ideològiques que de pas enriqueixen als de sempre. Uns robatoris dels que no hi ha cap inconvenient en fer-ne publicitat quan van contra la sanitat pública, mentre es nega que el llibre de cafeambllet “Artur Mas, on són els meus diners?” pugui anunciar-se als busos de Barcelona…. desprès fins i tot d’haver-se arribat a un acord sobre el text i el grafisme, les línees on circularia… i tot a punt de girar-se l’import corresponent!

Des de fa anys la gent amb millor funcionament neuronal, la ciutadania més lliure, ha donat la volta a les censures que sempre tenen aquest punt groc i temorenc que recorta olors i textura dels pals dels galliners…. per això, la darrera facècia que li toca viure a l’Albano i la Marta, els editors de cafeambllet, faria plorar per les misèries del nostre petit pais sinò fos perquè és tan estrambòtic… Entrin a la pàgina web de cafeambllet i facin el favor d’adonar-se en mans de quina genteta estem.