La desorientació de l’esquerra en el debat sobre el burca i el nicab és brutal essent el tema extraordinàriament colpidor. Abans d’entrar a què fer amb el tema anem a analitzar el per què uns homes volen tapar les dones.
Podem dubtar de les mesures legals i del ritme de com aplicar-les, però a aquestes alçades de segle l’esquerra no es pot dubtar del fet que les religions volen tapar les dones perquè les consideren l’arrel del mal, l’instrument del diable per portar als homes a la perdició. És així de bèstia.
Cal ser contundents i deixar els eufemismes per altres qüestions menys importants. Les nostres àvies anaven molt tapades i ens en rèiem. No fa tants anys la Guàrdia Civil detenia noies amb biquini a les platges catalanes. El tema molt nou a casa nostra no és. Ara, per què venen de més lluny hem de canviar de criteri?
El més increïble és la hipocresia masclista. Es vol tapar les dones apel·lant a principis sagrats, mentre els seus companys homes van amb texans, samarreta del Barça i gorra Nike. Això se’n diu molta barra i prou. Masclisme religiós pur i dur.
Es pot entendre que homes que provinguin de poblets amb tradicions molt antiquades poden tenir un cert trasbals en veure com vesteixen les dones a casa nostra però potser millor que es vagin acostumant a no ser tan misògins. Això mateix és el que els va passar als espanyols que emigraven a França als anys 60 per no anar més lluny. Només cal veure les pel·lícules espanyoles d’aquests anys, per exemple, Lo verde empieza en los Pirineos amb José Sacristan, Rafael Alonso i José Luis López Vazquez.
Passem al segon aspecte, cal fer alguna cosa? I en cas afirmatiu, què cal fer? S’argumenta que no cal fer res en l’àmbit legislatiu envers el burca i el nicab ja que hi ha molt poques dones que l’usin. Alguns diuen que no n’han vist cap. Jo no he vist mai un huracà però no per aquesta raó diré que no n’hi ha d’huracans. He vist a la plaça George Orwell de Barcelona una dona -o ves a saber si era una dona- amb un burka. Impressiona. Es diu que hi ha dones que el porten per pròpia voluntat. Qui ho diu sembla que no sàpiga què vol dir l’alienació, per aquest argument encara hi hauria esclaus i la inquisició. Vivan las caenas! L’esquerra ha de tenir com a punt de referència les feministes d’aquests països que poden parlar lliurement. Vegeu la iraniana Azar Nafisi als llibres Cosas que he callado i Leer Lolita en Teheran. Cal prohibir el burca, és clar.