PROPOSTA
La meva proposta és la de donar un impuls definitiu a les Illes d’Equipaments com a símbol de la preocupació de l’Ajuntament de que els beneficis de viure a una ciutat com Barcelona arribin a tots els barris de la ciutat.
Les actuacions que caldria fer són:
DIAGNOSI
Les illes d’equipaments tenen el seu origen en les operacions de compra de sòl per part de l’Ajuntament en entorns densos i consolidats com la fàbrica Fabra i Coats, l’antic Canòdrom, el polígon del Mercat del Guinardó; en els acords amb altres institucions, com ara les presons Model i Trinitat, les cotxeres de l’avinguda Borbó o les casernes de Sant Andreu; i també en les operacions de cessió gratuïta per compensació com Can Batlló.
Es tracta de peces de grans mides (habitualment entre 2ha i 10 ha) que els governs d’esquerres de la ciutat han omplert amb programes fonamentalment d’equipaments, estructurats al voltant d’algun espai públic. En casos concrets (si la mida ho permetia) els projectes es complementaven amb habitatge (bàsicament públic).
La crisi ha demostrat que aquestes inversions no eren “brindis al sol”, ja que els ciutadans i ciutadanes estan fent un ús intens dels equipaments que es van finalitzar abans de les retallades. El seu rol social està ajudant en part a mitigar els efectes de la crisi, excepte en el cas de la llosa Vall d’Hebron, i fonamentalment de la Model, on aquest efecte no es pot notar perquè ni tan sols s’han iniciat.
QUÈ HA FET TRIAS?
La inacció del govern municipal ha aturat el desenvolupament de les Illes d’Equipaments.
En algunes, com Cotxeres Borbó i el Mercat Guinardó, n’ha alentit el procés fent enfadar els veïns i veïnes; altres han servit perquè el sector privat fes negoci, com és el cas de Can Batlló; algunes han avançat lentament en la definició dels seus usos, com és la Fabra i Coats i el Canòdrom Meridiana; mentre a les Casernes de Sant Andreu l’avenç ha estat purament nominal; i en el de la Model el govern s’amaga darrera la Generalitat per tal de no donar sortida al projecte.