Ens hem anat acostumant a expressions, frases i paraules immorals. Les hem anat agafant i les acabem incorporant en les nostres pròpies converses. Paraules com recursos humans, competitivitat, Producte Interior Brut, productivitat, etc.
Els malparits ens han guanyat la batalla de les paraules, dels conceptes. D’aquesta manera ja no parlem de persones que treballen sinó d’un recurs humà. Com si l’espècie humana fos un ingredient més, entre molts d’altres, només per fer diners. Si en un moment determinat no es necessita, simplement es llença al pou del rebuig. Així els departaments de recursos humans estan farcits de persones que han anat a les escoles de negocis on els han explicat com cal tractar els treballadors. Se’ls paga el menys possible, amb els costos més baixos possibles, i quan no se’l necessita, se l’acomiada un divendres a les dotze amb una hora per recollir els estris. Molts cops fins i tot amb un burofax. Ningú dóna la cara i sembla com si cap responsable hagués deixat de dormir en saber que ha d’acomiadar un ésser humà que patirà, que farà patir tota una família, els amics, etc. Són considerats danys col·laterals del sistema. Han aconseguit fer còmplices de la immoralitat mig país. Al final resultarà com als camps de concentració, l’únic responsable era Hitler, els altres, fins els que posaven nens a les cambres de gas, tots rebien ordres. Les escoles de negocis s’haurien de replantejar que estan formant ciutadans per tal que cometin les immoralitats que uns narcotraficants o altra mena de delinqüents, que actuen des de paradisos fiscals com la City de Londres, els dicten. Per què hem de ser més competititus? No podríem ser persones, empreses, o països cooperatius? No ens aniria molt millor? Segur que sí. No crec en augmentar la competitivitat a costa de qualsevol cosa, per exemple, que treballin nens de set anys, catorze hores al dia, set dies la setmana. Ha augmentat tant la productivitat que ara hi ha milions i milions de persones a l’atur. I els beneficis on són? En cataus com Manhattan. En fi, la darrera cafrada del sistema ha estat incloure al càlcul del PIB les activitats il·legals! Ni més ni menys. Representen el 0,87% del PIB, és a dir 9.000 milions d’euros. Això no ho ha dit una ONG de l’esquerra radical, ho ha dit l’Instituto Nacional de Estadística del Govern espanyol! És un encàrrec de la Unió Europea! La prostitució representa el 0,35%, el tràfic de drogues el 0,50% i el joc il·legal el 0,02%. No sé per què no hi posen el tràfic d’òrgans, el tràfic de nens, l’esclavatge, etc. Resulta que ho diuen i en comptes de dimitir de vergonya 20 o 30 ministres i directors generals, se’n vanten.
Com deia Astèrix: són bojos aquests romans!