Aquests dies, i fins al dia de Nadal, ens bombardegen amb una ingent quantitat d’anuncis de perfum de dona i d’home. Mai hauria dit que la gent gasta tants diners a perfumar-se. Però sabeu quins productes hi ha dins dels perfums? Sabeu com els fan? He mirat molt atentament els anuncis i he arribat a algunes conclusions. La primera és que això de les colònies i els perfums és molt perillós, per tant al final de cada anunci caldria posar un avís –com als medicaments– que digués això: «Llegeixi les instruccions d’aquest perfum i consulti el psiquiatre». La segona conclusió és que els homes dels anuncis mai no s’afaiten, però això sí, es posen perfums. Saben que amb perfum o sense no tenen res a fer i un cop se’ls atansen, les dones estan pensant sempre en altres assumptes, cosa que fa que la seva autoestima estigui per terra. Les empreses que fan màquines o estris per afaitar estan de capa caiguda. Tercera. Les dones arriben a l’orgasme soles amb el perfum, no necessiten els homes per a res. De fet, mentre estan amb homes estan més pendents de la càmera que d’ells. Quarta. És un tema propi dels misteris de Cuarto milenio d’Iker Jiménez: per què no hi ha cap perfum per a persones normals i corrents? Són només per a rics i famosos. Segurament es deu al fet que només els rics i famosos els poden pagar, però llavors, per què els anuncien per la televisió? Cinquena. Quasi totes les noies que surten als anuncis són noies maques però plenes de traumes, malsons i mala cara? Tots els que fan anuncis són misògins? Conclusió provisional: les úniques dones que riuen i són felices són les que no es posen perfum. Sisena. No sabem si els homes i dones dels anuncis es tiren per sobre el perfum o la colònia o si en realitat se la beuen. I tampoc sabem quins productes que enterboleixen la raó contenen. Moltes de les cares no són de gent en estat normal, sembla que acabin de veure John F. Kennedy viu. Setena. Si els anuncis de perfums fossin reflex de la realitat, es demostraria que no és cert que a les dones se les guanyi fent-les riure ja que no hi ha cap dona que rigui un cop s’ha posat perfum.

Setena, tot i que als anuncis tot són homes sense afaitar, emprenyats amb el món i tanoques –algun fins i tot després de posar-se perfum s’estavella de cap contra un mur de formigó– i les dones maques però rares, rares, no sé com encara es busquen uns als altres, potser com diu una amiga meva: «Siempre hay una mierda para un tiesto».

Vuitena i darrera, després d’analitzar profundament tots i cada un dels anuncis durant molts dies tinc l’obligació ciutadana i ètica de dir-vos que si regaleu un perfum a la vostra parella existeix el perill que aquesta es torni irremissiblement ximple i tòtila.