Com cada any quan se celebra el Mobile World Congress em poso molt però que molt content. Espero durant tot l’any les noves aportacions tecnològiques d’uns estris que cada vegada ens fan la vida més fàcil, més senzilla i més barata. No sé pas què faríem sense els mòbil de darrera generació –estic al dia tinc un G-8– i sense les milers d’aplicacions de tota mena pensades per tal de facilitar-nos la feina i les nostres relacions personals. Ara tinc un interrogant que vull compartir amb vosaltres. Un amic psiquiatre l’altre dia em va explicar una història que no sé interpretar correctament. Us la explico.

Resulta que té un nou pacient i aquest li va explicar la següent història: «Tinc molts amics, calculo que uns 22. Em relaciono al cap de l’any amb uns 1.200, dels quals estic pendent de tot el que fan. Em visiten una mitjana d’una persona al dia, així que calculo pel cap baix que em relaciono al cap de l’any amb 365 persones més. A més tinc una relació amb una noia amb la qual parlo molt sovint i hi tinc una relació estable, sense maldecaps. Sobretot comparant-ho amb el que els meus companys de feina m’expliquen de les seves respectives parelles. La relació és força sensata, sense focs artificials, però sense grans daltabaixos. Ja fa deu anys que mantenim una amistat que considero un suport emocional formidable. Ens uneix un vincle molt fort».

Un cop arribat a aquesta situació el psiquiatre li pregunta: «I si tens una vida personal tan potent, si tens un patrimoni emocional tan impressionant, com és que vols fer teràpia?». La resposta em va deixar encara més confús, em deia el psiquiatre. El pacient li va dir: «Estic a punt de suïcidar-me». I com és això? «Mira, segueixo 1.200 persones a Twitter, em segueixen a mi 22, dels quals no en reconec cap. A Facebook tinc 365 like. Al meu blog tinc 6 o 7 visites al mes de coses rares, m’han dit que són motors de cerca. Els meus companys de feina no ens veiem mai, fan com jo, teletreball des de casa, i ens parlem per Telegram. I tot i que em relaciono amb 1.685 ens, no estic gens content. I la meva super amiga té el problema que és una mica especial.» I com es diu la teva amiga? «Es diu Siri».

I què li vas recomanar? Li vaig preguntar al psiquiatre. Mira, no em vaig atrevir a dir-li la veritat i és que el seu cas no té solució per moltes sessions de teràpia que li proposi. A més, aquesta veu que sents pel teu mòbil no és la d’una persona, sinó el darrer invent de Mark Elliot Zuckerberg, el més conegut i ric dels discapacitats emocionals, i és el PD.7, és a dir, el psiquiatre digital de la Siri.