Veig amb alegria que el nou equip municipal de Barcelona ha plantejat amb rapidesa redefinir les ordenances municipals. Va existir una moda fa deu anys en voler demostrar duresa amb els comportaments anomenats incívics. Es va confondre civisme amb duresa contra els darrers de l’escala social. I es va fer fins a l’absurd. Pocs dies després d’aprovar-se les noves ordenances municipals, una ONG va protestar a l’ajuntament pel fet que havien multat a un rodamón i que de resultes de la multa havien embargat el seu compte obert amb el suport de l’ONG amb la pretensió de treure’l precisament del carrer. Multar a pobres i prostitutes no pot ser mai la solució. Ja l’any 1781 el baró de Maldà escrivia « per los molts llamps que queien sobre esta ciutat, irritada la divína justícia per los mals que cometien i causaven dones dolentes». Vaig participar l’any 2006 en un acte de protesta encapçalada per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. En aquells moments vaig pensar algun dia es veuria que a banda d’injust, ha estat un autèntic fracàs. S’ha acabat amb la prostitució multant les prostitutes? S’ha acabat la pobresa multant als rodamons? Penso que la millor denúncia d’aquelles ordenances seria fer-ne una avaluació seriosa.

Si fem una llista d’actituds incíviques necessitaríem moltes pàgines, però fem-ne una primera relació: embrutar el carrer, pintar les parets dels edificis, tirar fullets, penjar cartells a llocs no apropiats, malmetre les zones verdes, fer soroll, orinar al carrer, escopir, trencar el mobiliari urbà: rètols, papereres, contenidors, bancs per seure, el top manta, patins monopatins, etc. Normalment quan hom es refereix a l’incivisme, pensa en aquest tipus d’activitats i la societat acostuma a donar les culpes als «sospitosos habituals»: joves, immigrants, estrangers i pobres.

Però hi ha moltes menes d’actituds incíviques: agredir de paraula o de fet a funcionaris públics: mestres, metges, infermers, la violència domèstica, el soroll a les habitacions dels hospitals. Aquí ja és més difícil establir que la culpa és dels de sempre, ja començaríem a acceptar que les actituds incíviques són més extenses. Una part de ciutadans exemplars generen un altre incivisme: deixar les caques dels gossos a les voreres dels carrers. Un problema que sembla bé de lluny. El mateix baró de Malda escrivia l’any 1786: « Ha eixit un ordre superior que tots los gossos que hi ha a Barcelona se’ls posàs collar, per saber de quins amos són». Encara busquen els amos.

Això sí, quan pensem en incomplidors d’incivisme ningú recorda Jordi Pujol o Fèlix Millet a qui tothom s’entesta no sé per què a tractar-lo de senyor.