Federalistes mosquejats, independentistes antiestatut, autonomistes amb crisi de fe, magrebins integrats, apòstols de la lletra petita, portaveus del desencís, gallegs a la recerca d'un altra Espanya, turistes que passaven per allà, populars indignats, ecologistes, filòlegs, taxidermistes, professors de dança africana, dissenyadors de webs... La meitat del país més u seran a Barcelona el 10 de juliol per a fer públic el seu enuig. Cada mosqueig és personal i intransferible. Cada raó és una raó més. Benvinguda sigui.

En una societat 2.0, el més rellevant no és qui encapçala la manifestació sinó qui s'hi adhereix. El més rellevant no és l'eslogan comú, sinó la suma dels lemes individuals. El que farà de la manifestació un espai d'acollida i una expressió de les veus del carrer és el Flickr de l'endemà amb les banderes republicanes, les estelades, les senyeres, les proclames individuals, els eslògans de rebuig, les pancartes escrites a mà, les cares pintades i la sensació que, per un dia, el país és la saludable suma dels individus diversos.

Estic ja preparant la pancarta. El meu lema és:

LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D'AUTONOMIA

Quin és el seu lema?. Més a #elmeulema