És cert que el xup xup dels mitjans es cou amb les anècdotes: orgasmes, nusos, robatoris, somriures... Però aquesta fumareda audiovisual no amaga el valor dels programes. Al capdavall, unes eleccions són sobretot un contrast d'idees, de programes, de projectes, d'utopies compartides. Hi ha moltes maneres d'apropar-se a un programa. Pots repassar les propostes estrella, però també pots detectar els silencis. Hi ha programes que amaguen més que ensenyen, o en altres paraules, que no diuen allò que realment volen dir.

Un interessant aplicatiu de La Vanguardia ens permet fer una altra lectura dels programes. Podem accedir als continguts semàntics. Els núvols de tags s'empren ja en l'estudi del turisme, en la sociologia del treball, en l'estudi de xarxes o en la investigació de mercats. Per què no aplicar-ho també a la política. L'aplicació de La Vanguardia permet detectar les paraules més repetides dels programes dels diferents partits.

CiU

En el programa de CiU les paraules clau són Catalunya, govern, programa i eleccions. Que Govern sigui la segona paraula és tota una declaració d'intencions. En un segon terme, país, gestió, política, administració, empreses i social. Tot gira a l'entorn del camp semàntic "institució": Volem governar per governar. Molt residuals els serveis efectius (salut, educació, seguretat, justícia). És el núvol amb un major número de verbs (7): promourem, potenciarem...

PSC

En el programa del PSC les paraules clau són Catalunya, persones i serveis. Ni govern, ni eleccions: les persones i els serveis. Les paraules secundàries lliguen amb un perfil socialdemòcrata: salut, públic, formació, empreses, polítiques... Entre els silencis, sorprén l'absència de la cultura i de la família, com en el cas de CiU. Pocs verbs, que apel·len a la feina feta: potenciarem, continuarem.

ERC

La Catalunya d'Esquerra és una Catalunya omnipresent, una Catalunya immensa. Però també són molt rellevants els termes social i persones, que ens recorden l'E d'Esquerra. És interessant constatar l'accent institucional de les paraules mitjanes. participació, país, parlament, juntament amb altres significatives com dones o formació. Esquerra és qui més usa el plural. No hi ha elements simbòlics (ni senyeres ni llengües). Els verbs , sobretot en infinitiu.

PP

Juntament amb la protocolària Catalunya, les tres paraules més freqüents del programa del PP són fi, crisi i empreses. Immensa la crisi del programa del PP i curiosa en un document propositiu. Fi és una paraula polisèmica, però té també una connotació apocalíptica. Entre les paraules secundàries, es troba solucions, serveis i famílies. El verb més comú és "volem", un verb curiós en un programa de govern. No busquin ni immigrants ni el

ICV

Com en el programa del PSC, les paraules clau del programa d'ICV-EUiA són Catalunya, serveis i persones. Malgrat l'equidistància electoral, els tres membres del Govern mantenen una sintonia semàntica molt similar. Entre els termes secundaris veiem polítiques, social, estat, una gran participació o drets. Em crida l'atenció l'enorme autoreferència ICV-EUiA. Els verbs, en infinitiu: garantir, impulsar. No hi ha ni medi ambient ni sostenibilitat ni cap rastre verd.

C's

Els tres termes més comuns entre el programa de C's són Catalunya, ciutadans i C's. Yo, mi, me, conmigo. Entre les paraules secundàries hi destaquen administració, Espanya, sistema, modelo, servicios o política, que té un aire a registrador de la propietat. Són els únics que parlen de qualitat. La llengua és molt petita, sobretot si ho comparem amb el 95% de les seves intervencions al Parlament. Molts plurals, potser per afinitat amb el nom del partit.