Fa uns mesos vaig venir a una reuni???? aquesta executiva per a presentar la iniciativa de la Confer?ia Oberta ?Catalunya Causa Comuna?. Ara hi vinc de nou a explicar-vos qu?em fet fins ara, qu?ns proposem fer en els propers temps i, en tercer lloc, per a discutir amb vosaltres qu?reiem que hauria de sortir de la nostra iniciativa.
Qu?em fet
Com sabeu, hem realitzat una bona quantitat de sessions de debat, al llarg i ample de Catalunya. Hem recorregut Catalunya amb desenes d?actes pàs i la participaci???? milers de persones. Els temes que s?han discutit han estat ben diversos i s?han agrupat dins dels tres grans àits que es proposaren en la crida inicial:
- La sortida de la crisi: Qu?stàassant en aquest per?e de crisi i de canvis globals, ràds i impressionants. Quines propostes es poden plantejar per tal de fer front als reptes i problemes que la crisi global suscita, per aprofitar-ne les oportunitats.
- El catalanisme del segle XXI: Els reptes i estrat?es del catalanisme del segle XXI. Com afirmar el seu caràer de causa comuna, defensar el seu pluralisme com una for? superar la confrontaci???? ret????ues repetitives i assegurar la unitat civil del poble de Catalunya.
- La solidaritat social i la revitalitzaci????mocràca: Les bones pràiques en el camp de la solidaritat i de la innovaci????cials, aix?om de les noves formes de participaci????deliberaci????l·lectives, per tal de revitalitzar la nostra vida democràca.
El balan??aquesta activitat ha estat positiu tant des d?un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Vam dir inicialment que ens proposàm convidar a les nostres discussions a totes aquelles persones que estiguessin obertes a enraonar amb nosaltres. La resposta a aquesta invitaci???? estat molt satisfact????. No ens hem trobat ni amb negatives ni amb excuses: tothom a qui hem convidat ha acceptat participar de bon grat, i molta gent ens ha dit que esperaven una oportunitat de deliberaci????muna i transversal, perqu?staven cansats del predomini de la confrontaci????l?ca i mediàca m?o menys repetitiva, sobre posicions i prejudicis que es donen per descomptats.
Ha assistit i participat en els nostres debats gent que cobreix un espectre molt ample: gent de tots els partits democràcs catalans, tant del govern com de l?oposici????esponsables de les centrals sindicals majoritàes, dels grups empresarials, del m????ultural i acad?c; del moviment associatiu, etc. No n?hem fet ostentaci????a nostra iniciativa no ?ni electoral ni a curt termini. Volem demostrar pràicament que ?possible un diàg plural, aut?ic, sense instrumentalitzacions partidistes de curta volada. Volem afirmar que la idea que Catalunya ?una causa comuna ?estrat?cament fecunda, que ?la m?positiva pel pa? Una Catalunya dividida no pot guanyar.
Un debat com el que estem fent, sense confrontacions ni desqualificacions, paga inevitablement, en les circumstàies actuals, el preu de no tenir una preemin?ia en l?escena mediàca.
Per???? es realitza, com estem fent, amb energia, constàia i amplitud, t?na incid?ia en l?opini????blica que no ?ef?ra i contribueix a la necessàa regeneraci????e la nostra vida democràca.
De tota manera, ara entrarem en una fase m?visible de la nostra iniciativa, i ens interessa que els nostres debats arribin m?als mitjans de comunicaci????o ?un objectiu fàl, sobretot perqu?ns mantindrem ferms en la nostra actitud de no contribuir a generar confrontacions.
No som partidaris ni de la manipulaci????l?ca dels mitjans ni de la manipulaci????diàca de la pol?ca i mantenir-nos ferms en aquesta posici????presenta en aquests moments una dificultat de la que som perfectament conscients. Per???? volem combatre la desconfian? si volem regenerar la vida democràca, ho hem de fer.
Qu?ns proposem fer en els propers temps
El proper 27 de mar?al Centre de Convencions Internacional de Barcelona-F????, hem convocat el Primer Plenari de la Confer?ia Oberta. Seràna jornada sencera de debats.
Es constituiran set àits de discussi????
1. Qu?sperem de l?educaci????avui
Cal un gran debat sobre la qualitat, l?autoritat i l?efici?ia màma del sistema educatiu i de la formaci????Volem un sistema que democratitzi l?excel·l?ia, que lluiti contra la reproducci???? les desigualtats socials, que pemeti l?acc?de tothom als coneixements professionals i a la cultura, que reforci el paper essencial dels i de les ensenyants, i que afirmi uns objectius i uns valors compartits.
2. Els joves: motor de la participaci????trong>
La joventut ?el futur de Catalunya. ? un sector dinàc, plural, especialment vulnerable per l?incertesa i les dificultats de la situaci????on????a actual. Debatrem sobre les aspiracions, problemes i propostes de la joventut de Catalunya.
3. Bones pràiques i innovaci????cial
La societat civil – les seves associacions, moviments, sindicats - ha de jugar un paper essencial en les dinàques de progr?de Catalunya. Volem reflexionar sobre la seva acci????els processos de deliberaci????mocràca, els instruments i experi?ies en el camp de la solidaritat social, la necessàa innovaci????ls processos de discussi????acci????l.lectives.
4. El catalanisme del segle XXI
Debatrem sobre els nous plantejaments del catalanisme, els objectius i reptes del nostre autogovern, la unitat civil del poble de Catalunya, els riscs a evitar de populisme i fragmentaci???? la recerca d?una visi????trat?ca comuna pels propers anys, per fer de Catalunya una societat m?justa i lliure, m?dinàca i segura.
5. Despr?de la crisi: reptes i oportunitats
Veiem la crisi actual com un greu problema per????mb?om una finestra que ens obre noves oportunitats. Tractarem dels canvis possibles en l?economia i en la societat, en l?habitatge, el territori, el medi ambient i el paisatge. Debatrem les perspectives de transici????sitiva vers un model econ???? m?eficient i sostenible i vers un model social m?just, solidari i cohesionat.
6. Ciutadania, diversitat i cohesi????a Catalunya gresol
Catalunya ?un pa?d?acollida i de fusi????bert i enriquit per la diversitat intercultural. Ara, la bona incorporaci???? pa?dels nous ciutadans i ciutadanes d?origen estranger representa un repte que exigeix noves pol?ques afirmatives.
7. Espai 2.0
Utilitzarem la Xarxa per a expandir els debats del Plenari i rebre les aportacions de m?gent.
Estic conven? que el primer Plenari de ?Catalunya Causa Comuna? donaràna ?sorpresa quantitativa?, pel nombre de participants, i tamb?na ?sorpresa qualitativa? pel que fa al seu pluralisme i a la qualitat de les seves aportacions.
D?altra banda, la Confer?ia Oberta no es clou en aquesta sessi????enàa. al contrari: pretenem que aquesta sigui un element d?impuls del debat, arreu de Catalunya.
El moment pol?c d?aquesta primera sessi????enàa
Volem que aquest primer Plenari de Catalunya Causa Comuna contribueixi a fer m?positiva la situaci????l?ca catalana. En primer lloc, tractant de situar el propi debat de la Confer?ia Oberta, que continuaràa seva labor, en un estadi superior, amb m?participaci????m?projecci????blica.
En segon lloc, llan?t unes propostes, fruit dels nostres debats, que adre?em no sols al PSC sin???? conjunt dels actors de la nostra vida col·lectiva: als partits democràcs, als responsables de les institucions, als agents socials i econ????s, als mitjans de comunicaci????l teixit associatiu del pa?i, m?ampliament, a l?opini????blica.
En tercer lloc, tractant
Catalunya no estàatigada. Estàesorientada. I no ?estrany que sigui aix?perqu?rreu es viu un temps desorientat, de desconcert: a Espanya, a Europa, i a bona part del m????r
Aix???? degut a diverses causes. ? una conseqà, en primer lloc, de la crisi econ????o-social (atur, immigraci????tc.). amb??una crisi democràca, en la que s?associen diversos elements que accentàa desconfian?ciutadana (la corrupci????obretot; per????mb??espectacle de la confrontaci????istemàca, primàa i abrupta, entre els partits; tamb?n missatge mediàc permanent de desqualificaci????ls ?pol?cs? i de les institucions democràques, etc). A Catalunya, a m? s?hi afegeixen les qàns derivades de l?encaix amb Espanya.
Aquesta situaci????imenta el populisme. Aquest fenomen, en fase germinal, ?quasi general a tot Europa. Per????Catalunya pot significar, a m? el risc de sorgiment de populismes antag????s i enfrontats, en els dos extrems de l?arc pol?c, jugant amb l?anti-pol?ca, sobretot a partir de l?explotaci????ls sentiments d?identitat i dels temors generats per la crisi i la immigraci????ercant de posar en crisi la nostra for?fonamental: la unitat civil del poble de Catalunya.
Qualsevol observador dels moviments actuals de la pol?ca catalana coincidiràn que aquest ?el model de desordre que alguns ens estan preparant. Cada setmana sorgeixen not?es de sorgiment de noves ?alternatives salvadores?, en un panorama de fragmentaci????divisions. No manquen col·laboracions mediàques potents que donen suport a aquestes aventures.
? evident tamb?ue la dreta espanyola juga aquesta carta de fomentar una eventual confrontaci????asperada dins de Catalunya.
S????orces centr?gues que cerquen accentuar el malestar, l?escepticisme i el desistiment de l?opini????s una ofensiva de l?anti-pol?ca fomentada per sectors de poder sense escrà que saben que en una situaci????aquest tipus podrien imposar els seus interessos. No manquen a Europa alguns pa?s (no sols Itàa) on aquesta situaci???? ?avui un fet. Catalunya no es pot permetre una deriva d?aquesta mena, que podria esdevenir una aventura devastadora.
El pitjor que ens podria passar a Catalunya seria que es produ?la seqà segàr
1/ divorci progressiu entre, d?una banda, unes opcions pol?ques cada vegada m?fragmentades i excloents i, de l?altra, una societat cada vegada m?esc?ica, disgregada i abstencionista;
2/ consolidaci????n la societat catalana aut????na i immigrada, de coàls persistents d´identitats comunitàes a?ades i confrontades;
3/ instrumentalitzaci????aquesta situaci????ls populismes i identitarismes de signe antag????;
i 4/ fractura del proc?d´unitat civil i de fusi????l·lectiva i la seva substituci????r un ?xoc d´identitats? a l´interior de Catalunya.
Aix????gnificaria la divisi????rmanent, el declivi, la instrumentalitzaci???? Catalunya per unes minories interessades en la confrontaci????specialment la dreta espanyola.
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya nom?podrem determinar el nostre futur col·lectiu si ?majoritàa una visi????ara de les possibilitats que tenim al davant. Sols des d?una comprensi???? la situaci????st????a espec?ca i concreta en que es troba Catalunya, definint entre tots les l?es de canvi possibles en els anys a venir, podràesenvolupar-se el paper actiu i determinant d?un catalanisme de progr? renovat, realista i inventiu, comànse altres divisions que les pr????s del leg?m, l???? i necessari pluralisme de les opcions democràques. Aix????s exigeix serietat, respecte democràc, creativitat, respecte escrupul???? les institucions democràques, aliances àlies a l?entorn de determinats objectius estrat?cs bàcs.
Som en una nova situaci????n una nova fase: ?l?hora de plantejar-se molt seriosament els reptes que tenim al davant. La Confer?ia Oberta ?Catalunya Causa Comuna? ? en aquest sentit, un instrument extraordinari, d?una enorme potencialitat. Us demano que hi contribuiu amb el màm suport possible.
- Compartir
-
-
-
-
-
-
more...
