06/07/2010 - Unitat per Catalunya
Volem fer públic el nostre refús a la sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, perquè es tracta d’un tribunal contaminat i deslegitimat, que ha revelat mòbils no pas tècnics sinó polítics, i perquè ha gosat qüestionar el pacte polític assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, promulgat com a llei orgànica de l’Estat i referendat pel poble de Catalunya.
Davant de la situació originada per aquesta sentència i de l’intent reiterat de dividir-nos com a poble, creiem que és vital que Catalunya sàpiga respondre de manera unitària, perquè només la unitat li dóna prou força i l’aferma com a nació. La unitat d’acció dels partits que van promoure l’Estatut i han treballat per desplegar-lo. I la unitat de la seva societat civil, plural i diversa, però amb una causa comuna: l’autogovern de Catalunya cap a un país millor, més lliure i més just.
Per això, donem suport a la manifestació pacífica i unitària convocada per al dissabte 10 de juliol, a la qual el President de la Generalitat va convidar tots els ciutadans i ciutadanes a participar-hi. Creiem que ha de ser una manifestació on hi càpiga tothom, manifestant cadascú les seves idees i accents. I on puguem afirmar conjuntament, amb claredat i amb una participació massiva, allò que ens uneix en aquest moment i que ha unit sempre el catalanisme: la defensa i l’afirmació de la nació catalana. Aquesta és la manifestació que, avui, Catalunya necessita.
Per aquesta raó, pensem que la manifestació, plural i diversa, ha d’anar encapçalada pels representants democràtics del poble de Catalunya, amb el President de la Generalitat i els caps de fila parlamentaris al davant, portant la senyera, el nostre símbol nacional, el que acull tots els catalanes i catalanes.
Barcelona, 5 de juliol de 2010
Frederic Amat, Pintor
Oriol Bohigas, Arquitecte
Josep Mª Castellet, Escriptor
Jordi Coca, Escriptor
Antoni Dalmau, Escriptor
Josep Fontana, Historiador
Ferran Mascarell, Productor audiovisual
Anna Maria Moix, Escriptora
Joaquim Molas, Historiador i teòric de la literatura catalana
Lluís Pasqual, Director de teatre
Rosa Regàs, Escriptora
Antoni Ros Marbà, Músic
Antoni Tàpies, Pintor
Miquel Valls, President del Consell de Cambres de Catalunya
27/04/2010 - Un reportatge sobre el primer plenari de Catalunya Causa Comuna
Trobo que aquest video, francament, és molt bo. Reflexa d’una manera real, sense propaganda, el que fou l’ambient de la primera sessió plenària de la Conferència Oberta “Catalunya Causa Comuna” que vàrem celebrar a Montjuïc el passat 27 de març.
30/03/2010 - Fundar “cooperatives democràtiques”
Entre les propostes que es van posar en comú en el plenari de la Causa Comuna del dissabte passat, n’hi ha algunes que proposen l’impuls, des de la base, d’una xarxa de Consells Cívics de Catalunya Causa Comuna, com “un conjunt de “cooperatives democràtiques“:
- “Som conscients que una distància creixent entre ciutadania i política pot ser molt perniciosa … volem contribuir a crear una dinàmica de regeneració política i social a Catalunya, una renovació democràtica amb nous instruments de deliberació comuna i d’iniciativa ciutadana. La millor manera d’evitar l’empobriment de la política, o el seu segrest per petits nuclis de poder, és socialitzar-la.“
- “O els ciutadans fem política o correm el risc d’una política al marge o en contra dels nostres interessos. La democràcia no és sols cosa dels polítics i dels partits. Per això estem creant espais de deliberació amb gent que compartim idees i valors, sense tenir necessàriament un compromís partidari, en un marc de participació, pluralisme i respecte.”
- “Volem impulsar, des de la base, una xarxa de Consells Cívics de Catalunya Causa Comuna: un conjunt de “cooperatives democràtiques” generant debats, propostes i iniciatives, on col·labori gent sense filiació política amb activistes polítics, socials i sindicals capaços de treballar transversalment. Volem fer-ne una aliança de base per la revitalització democràtica, pel desenvolupament de noves iniciatives d’innovació política i de solidaritat social. Volem una democràcia neta i vigorosa que refaci els ponts entre ciutadania i política.”
En Pep Molsosa es demana, en un comentari del seu bloc (Causa Comuna: consell, cooperació) “què seran aquests Consells Cívics, qui els liderarà, qui els organitzarà, amb quins objectius concrets, quines funcions i quins mètodes de treball, com s’organitzarà aquesta xarxa de cooperatives democràtiques…”
A mi em sembla que, si volem estimular un procés des de la base, de baix a dalt (i només així te ple sentit la proposta estratègica de Catalunya Causa Comuna), allò que cal és recolzar-se en les experiències concretes, encara embrionàries però estimulants, dels debats realitzats fins ara per la Causa Comuna, arreu de Catalunya. És a dir que a la doble qüestió de “qui liderarà” i de “qui organitzarà“, hauríem de respondre que el lideratge només pot ser col·lectiu i que la organització haurà de recolzar també en mètodes d’”autoconvocatòria” i d’”autoorganització“. Es tracta de donar continuïtat en el temps, amb un mínim d’organització estable, a les iniciatives de debat de la Causa Comuna que han sorgit en el territori amb formes i mètodes diversos, els que decideixen els participants en cada localitat o en cada àmbit concret. Es tracta que l’experiència dels uns estimuli les dels altres; de posar-les en comú, sobretot a internet. Es tracta d’anar teixint una xarxa democràtica de base. L’experiència del plenari del dissabte és bastant estimulant: les ganes hi són; la gent hi és; també la dinàmica de les idees… Jo crec que estem començant una cosa important.
29/03/2010 - Imatges del primer Plenari de Catalunya Causa Comuna
27/03/2010 - LES PROPOSTES DEL PRIMER PLENARI DE “CATALUNYA CAUSA COMUNA”
Aquestes són les conclusions que vàrem posar en comú amb els dos mil assistents al primer Plenari de Catalunya Causa Comuna. Us demanaria que, si les compartiu, en feu la màxima difusió possible:
La nostra iniciativa ha nascut perquè som conscients que una distància creixent entre ciutadania i política pot ser molt perniciosa. Els nostres debats arreu de Catalunya i aquest primer Plenari volen contribuir a crear una dinàmica de regeneració política i social a Catalunya, una renovació democràtica amb nous instruments de deliberació comuna i d’iniciativa ciutadana. La millor manera d’evitar l’empobriment de la política, o el seu segrest per petits nuclis de poder, és socialitzar-la.
O els ciutadans fem política o correm el risc d’una política al marge o en contra dels nostres interessos. La democràcia no és sols cosa dels polítics i dels partits. Per això estem creant espais de deliberació amb gent que compartim idees i valors, sense tenir necessàriament un compromís partidari, en un marc de participació, pluralisme i respecte.
Volem impulsar, des de la base, una xarxa de Consells Cívics de Catalunya Causa Comuna: un conjunt de “cooperatives democràtiques” generant debats, propostes i iniciatives, on col?labori gent sense filiació política amb activistes polítics, socials i sindicals capaços de treballar transversalment. Volem fer-ne una aliança de base per la revitalització democràtica, pel desenvolupament de noves iniciatives d’innovació política i de solidaritat social. Volem una democràcia neta i vigorosa que refaci els ponts entre ciutadania i política.
Aquestes són les nostres propostes:
1. Catalunya: la causa comuna cívica i democràtica
Una Catalunya dividida no pot guanyar. Una societat civil activa, diversa i creativa ha d’impedir les lògiques partidistes desarrelades que s’alimenten de personalismes i confrontacions excloents. Volem superar l’excés de divisions polítiques que fomenten la desafecció ciutadana i obren el risc del populisme, el clientelisme i l’abstenció. Més que barallant-se, volem veure els responsables polítics i socials del país debatent democràticament i a fons els millors projectes per a una Catalunya millor i més forta.
Volem lluitar contra la instrumentalització de l’opinió pública. La política de mercat, de propaganda negativa i de desqualificació a través dels mitjans afebleix la democràcia perquè desorienta i allunya els ciutadans. Ens oposem a la manipulació política dels mitjans de comunicació i a la manipulació mediàtica de la política, perquè afavoreixen als més poderosos i degraden la nostra democràcia. Volem informació objectiva, verídica i plural, amb més coincidència entre opinió pública i opinió publicada, tant en els mitjans públics com en els privats.
2. Catalunya: la causa comuna pel progrés econòmic i per la justícia social
La crisi és un repte formidable. La selva global que ens hi ha portat generaria, si no hi féssim front, una economia afeblida i una societat de mercat, amb els nostres béns comuns (de l’educació i la sanitat fins a l’habitatge i el territori) tractats com a mercaderies subjectes a l’especulació, amb més precarització del treball i més deslocalitzacions. Ens cal, per contra, una economia amb més coneixement, creativitat, obertura, diversificació i productivitat. L’impuls de la R+D+I, una formació d’excel·lència, l’ajut a la renovació de la petita i mitjana empresa i el lideratge de Catalunya en el desenvolupament de l’eurorregió i de l’eix mediterrani són objectius estratègics essencials.
Volem una societat prospera i justa, cohesionada i culta, amb més igualtat i millors polítiques socials, amb un fiscalitat justa, amb més qualitat de vida. Vodem una plena igualtat de gènere, especialment en els salaris i en la vida laboral i familiar. Les dones han de tenir la paritat en les institucions i en la societat.
Hem d’impedir que el territori de Catalunya, el seu medi ambient i el seu paisatge tornin a ser l’objecte de l’especulació d’uns pocs, degradant i enlletgint el nostre país. Catalunya no ha de tornar a ser mai més la víctima del capitalisme especulatiu sobre el territori.
3. Catalunya: la causa comuna de la nació i de la cohesió del poble
Volem ser una sol poble, sense discriminacions ni fractures. La unitat civil del nostre poble i la igualtat de drets i deures de tots els que viuen i treballen a Catalunya són qüestions absolutament vitals.
Exigim un compromís comú contra la instrumentalització partidista del fet migratori. Som beligerants contra la xenofòbia i el racisme. La força de Catalunya és la seva capacitat de societat-gresol. Les falses dreceres de les afirmacions identitàries excloents, lluny d’enfortir el país, podrien esquinçar-lo amb un xoc d’identitarismes populistes i demagògics enfrontats.
Catalunya necessita que s’hi identifiquin tots els ciutadans i ciutadanes que hi viuen i hi treballen. Som un poble fill de moltes llavors, sempre solidari amb els nou vinguts. A tots ells els diem que val la pena fer-se en aquest país, i fer-se d’aquest país. No es renuncia als orígens pel fet de viure, estimar, treballar i morir en la terra on neixen els fills. La llengua no ens dividirà: cal el ple respecte a la llengua de cadascú, així com l’afermament i la millora de l’escola comuna, que aplega els infants de tots els orígens per a fer-ne ciutadans complets.
4. Catalunya: la causa comuna del bon govern i de l’ètica
Volem una administració eficient, que eradiqui tota mena de corrupció en les institucions i en la societat. El servei públic ha de ser una de les tasques més honorables; ha de ser valorat i prestigiat. Cal millorar constantment l’eficiència, l’austeritat i la transparència de l’administració pública, i cal simplificar-la. L’exercici de responsabilitats públiques no és compatible amb els negocis privats: cal un estricte règim d’incompatibilitats que impedeixi dràsticament una confusió que, quan es tradueix en escàndols de corrupció, genera la desafecció ciutadana i l’afebliment de la democràcia. Proposem un compromís comú per a eradicar la lacra lliberticida de la corrupció en les institucions i en la societat. Creiem en la necessitat vital d’ un compromís ètic renovat en la política, el servei públic i la societat.
5. Catalunya: la causa comuna de l’educació i la cultura
Proposem fer de l’educació la prioritat de les prioritats. Volem deixar a les noves generacions un país millor i volem deixar uns fills i filles millors al nostre país. La capacitat col·lectiva del nostre país comença a l’escola. La força i la qualitat de l’escola pública són la base del futur del país. Hem de mantenir-la en un lloc de preeminència estratègica, aconseguint un màxim d’eficiència pedagògica, garantint l’equitat educativa al conjunt de la població, adaptant l’escola al seu entorn, al territori i a la seva complexitat. Els educadors han de tenir reconeixement, autoritat i suport constant dels poders públics i de la societat. L’educació és el nostre instrument bàsic d’unitat civil i d’oportunitats iguals per a la infància. Una societat culta, de persones lliuresi responsables, es genera a l’escola.
6. Catalunya: la causa comuna de l’autogovern i del federalisme a Espanya i a Europa
Volem el màxim autogovern per a Catalunya en una Espanya i una Europa que reconeguin la nostra dentitat. La diferència no és desigualtat, no és cap privilegi, no ha de ser motiu de confrontació. Contra ls qui pretenen treure profit del xocs d’identitats, proposem l’horitzó federal de llibertat, fraternitat, solidaritat i unió dels pobles de l’Estat i d’Europa. Volem una política d’afirmació catalana i de mà estesa als altres pobles, per avançar cap a un federalisme plurinacional a Espanya i cap a una Europa sense fronteres, més integrada políticament, com a condició cada vegada més imprescindible per superar els reptes de la crisi, regular els mercats financers, i garantir la cohesió social de les nostres societats i els drets individuals i col?lectius dels ciutadans i ciutadanes.
Aquestes són propostes vives: segueixen obertes a la deliberació col·lectiva. Us demanem que ens ajudeu a fer-ne la més àmplia difusió i discussió a http://www.causacomuna.cat.
Catalunya, 27 de març de 2010
15/02/2010 - Intervenci???? Raimon Obiols a l’executiva del PSC sobre la Confer?ia Oberta (15 de febrer de 2010)
Fa uns mesos vaig venir a una reuni???? aquesta executiva per a presentar la iniciativa de la Confer?ia Oberta ?Catalunya Causa Comuna?. Ara hi vinc de nou a explicar-vos qu?em fet fins ara, qu?ns proposem fer en els propers temps i, en tercer lloc, per a discutir amb vosaltres qu?reiem que hauria de sortir de la nostra iniciativa.
Qu?em fet
Com sabeu, hem realitzat una bona quantitat de sessions de debat, al llarg i ample de Catalunya. Hem recorregut Catalunya amb desenes d?actes pàs i la participaci???? milers de persones. Els temes que s?han discutit han estat ben diversos i s?han agrupat dins dels tres grans àits que es proposaren en la crida inicial:
- La sortida de la crisi: Qu?stàassant en aquest per?e de crisi i de canvis globals, ràds i impressionants. Quines propostes es poden plantejar per tal de fer front als reptes i problemes que la crisi global suscita, per aprofitar-ne les oportunitats.
- El catalanisme del segle XXI: Els reptes i estrat?es del catalanisme del segle XXI. Com afirmar el seu caràer de causa comuna, defensar el seu pluralisme com una for? superar la confrontaci???? ret????ues repetitives i assegurar la unitat civil del poble de Catalunya.
- La solidaritat social i la revitalitzaci????mocràca: Les bones pràiques en el camp de la solidaritat i de la innovaci????cials, aix?om de les noves formes de participaci????deliberaci????l·lectives, per tal de revitalitzar la nostra vida democràca.
El balan??aquesta activitat ha estat positiu tant des d?un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Vam dir inicialment que ens proposàm convidar a les nostres discussions a totes aquelles persones que estiguessin obertes a enraonar amb nosaltres. La resposta a aquesta invitaci???? estat molt satisfact????. No ens hem trobat ni amb negatives ni amb excuses: tothom a qui hem convidat ha acceptat participar de bon grat, i molta gent ens ha dit que esperaven una oportunitat de deliberaci????muna i transversal, perqu?staven cansats del predomini de la confrontaci????l?ca i mediàca m?o menys repetitiva, sobre posicions i prejudicis que es donen per descomptats.
Ha assistit i participat en els nostres debats gent que cobreix un espectre molt ample: gent de tots els partits democràcs catalans, tant del govern com de l?oposici????esponsables de les centrals sindicals majoritàes, dels grups empresarials, del m????ultural i acad?c; del moviment associatiu, etc. No n?hem fet ostentaci????a nostra iniciativa no ?ni electoral ni a curt termini. Volem demostrar pràicament que ?possible un diàg plural, aut?ic, sense instrumentalitzacions partidistes de curta volada. Volem afirmar que la idea que Catalunya ?una causa comuna ?estrat?cament fecunda, que ?la m?positiva pel pa? Una Catalunya dividida no pot guanyar.
Un debat com el que estem fent, sense confrontacions ni desqualificacions, paga inevitablement, en les circumstàies actuals, el preu de no tenir una preemin?ia en l?escena mediàca.
Per???? es realitza, com estem fent, amb energia, constàia i amplitud, t?na incid?ia en l?opini????blica que no ?ef?ra i contribueix a la necessàa regeneraci????e la nostra vida democràca.
De tota manera, ara entrarem en una fase m?visible de la nostra iniciativa, i ens interessa que els nostres debats arribin m?als mitjans de comunicaci????o ?un objectiu fàl, sobretot perqu?ns mantindrem ferms en la nostra actitud de no contribuir a generar confrontacions.
No som partidaris ni de la manipulaci????l?ca dels mitjans ni de la manipulaci????diàca de la pol?ca i mantenir-nos ferms en aquesta posici????presenta en aquests moments una dificultat de la que som perfectament conscients. Per???? volem combatre la desconfian? si volem regenerar la vida democràca, ho hem de fer.
Qu?ns proposem fer en els propers temps
El proper 27 de mar?al Centre de Convencions Internacional de Barcelona-F????, hem convocat el Primer Plenari de la Confer?ia Oberta. Seràna jornada sencera de debats.
Es constituiran set àits de discussi????
1. Qu?sperem de l?educaci????avui
Cal un gran debat sobre la qualitat, l?autoritat i l?efici?ia màma del sistema educatiu i de la formaci????Volem un sistema que democratitzi l?excel·l?ia, que lluiti contra la reproducci???? les desigualtats socials, que pemeti l?acc?de tothom als coneixements professionals i a la cultura, que reforci el paper essencial dels i de les ensenyants, i que afirmi uns objectius i uns valors compartits.
2. Els joves: motor de la participaci????trong>
La joventut ?el futur de Catalunya. ? un sector dinàc, plural, especialment vulnerable per l?incertesa i les dificultats de la situaci????on????a actual. Debatrem sobre les aspiracions, problemes i propostes de la joventut de Catalunya.
3. Bones pràiques i innovaci????cial
La societat civil – les seves associacions, moviments, sindicats - ha de jugar un paper essencial en les dinàques de progr?de Catalunya. Volem reflexionar sobre la seva acci????els processos de deliberaci????mocràca, els instruments i experi?ies en el camp de la solidaritat social, la necessàa innovaci????ls processos de discussi????acci????l.lectives.
4. El catalanisme del segle XXI
Debatrem sobre els nous plantejaments del catalanisme, els objectius i reptes del nostre autogovern, la unitat civil del poble de Catalunya, els riscs a evitar de populisme i fragmentaci???? la recerca d?una visi????trat?ca comuna pels propers anys, per fer de Catalunya una societat m?justa i lliure, m?dinàca i segura.
5. Despr?de la crisi: reptes i oportunitats
Veiem la crisi actual com un greu problema per????mb?om una finestra que ens obre noves oportunitats. Tractarem dels canvis possibles en l?economia i en la societat, en l?habitatge, el territori, el medi ambient i el paisatge. Debatrem les perspectives de transici????sitiva vers un model econ???? m?eficient i sostenible i vers un model social m?just, solidari i cohesionat.
6. Ciutadania, diversitat i cohesi????a Catalunya gresol
Catalunya ?un pa?d?acollida i de fusi????bert i enriquit per la diversitat intercultural. Ara, la bona incorporaci???? pa?dels nous ciutadans i ciutadanes d?origen estranger representa un repte que exigeix noves pol?ques afirmatives.
7. Espai 2.0
Utilitzarem la Xarxa per a expandir els debats del Plenari i rebre les aportacions de m?gent.
Estic conven? que el primer Plenari de ?Catalunya Causa Comuna? donaràna ?sorpresa quantitativa?, pel nombre de participants, i tamb?na ?sorpresa qualitativa? pel que fa al seu pluralisme i a la qualitat de les seves aportacions.
D?altra banda, la Confer?ia Oberta no es clou en aquesta sessi????enàa. al contrari: pretenem que aquesta sigui un element d?impuls del debat, arreu de Catalunya.
El moment pol?c d?aquesta primera sessi????enàa
Volem que aquest primer Plenari de Catalunya Causa Comuna contribueixi a fer m?positiva la situaci????l?ca catalana. En primer lloc, tractant de situar el propi debat de la Confer?ia Oberta, que continuaràa seva labor, en un estadi superior, amb m?participaci????m?projecci????blica.
En segon lloc, llan?t unes propostes, fruit dels nostres debats, que adre?em no sols al PSC sin???? conjunt dels actors de la nostra vida col·lectiva: als partits democràcs, als responsables de les institucions, als agents socials i econ????s, als mitjans de comunicaci????l teixit associatiu del pa?i, m?ampliament, a l?opini????blica.
En tercer lloc, tractant
Catalunya no estàatigada. Estàesorientada. I no ?estrany que sigui aix?perqu?rreu es viu un temps desorientat, de desconcert: a Espanya, a Europa, i a bona part del m????r
Aix???? degut a diverses causes. ? una conseqà, en primer lloc, de la crisi econ????o-social (atur, immigraci????tc.). amb??una crisi democràca, en la que s?associen diversos elements que accentàa desconfian?ciutadana (la corrupci????obretot; per????mb??espectacle de la confrontaci????istemàca, primàa i abrupta, entre els partits; tamb?n missatge mediàc permanent de desqualificaci????ls ?pol?cs? i de les institucions democràques, etc). A Catalunya, a m? s?hi afegeixen les qàns derivades de l?encaix amb Espanya.
Aquesta situaci????imenta el populisme. Aquest fenomen, en fase germinal, ?quasi general a tot Europa. Per????Catalunya pot significar, a m? el risc de sorgiment de populismes antag????s i enfrontats, en els dos extrems de l?arc pol?c, jugant amb l?anti-pol?ca, sobretot a partir de l?explotaci????ls sentiments d?identitat i dels temors generats per la crisi i la immigraci????ercant de posar en crisi la nostra for?fonamental: la unitat civil del poble de Catalunya.
Qualsevol observador dels moviments actuals de la pol?ca catalana coincidiràn que aquest ?el model de desordre que alguns ens estan preparant. Cada setmana sorgeixen not?es de sorgiment de noves ?alternatives salvadores?, en un panorama de fragmentaci????divisions. No manquen col·laboracions mediàques potents que donen suport a aquestes aventures.
? evident tamb?ue la dreta espanyola juga aquesta carta de fomentar una eventual confrontaci????asperada dins de Catalunya.
S????orces centr?gues que cerquen accentuar el malestar, l?escepticisme i el desistiment de l?opini????s una ofensiva de l?anti-pol?ca fomentada per sectors de poder sense escrà que saben que en una situaci????aquest tipus podrien imposar els seus interessos. No manquen a Europa alguns pa?s (no sols Itàa) on aquesta situaci???? ?avui un fet. Catalunya no es pot permetre una deriva d?aquesta mena, que podria esdevenir una aventura devastadora.
El pitjor que ens podria passar a Catalunya seria que es produ?la seqà segàr
1/ divorci progressiu entre, d?una banda, unes opcions pol?ques cada vegada m?fragmentades i excloents i, de l?altra, una societat cada vegada m?esc?ica, disgregada i abstencionista;
2/ consolidaci????n la societat catalana aut????na i immigrada, de coàls persistents d´identitats comunitàes a?ades i confrontades;
3/ instrumentalitzaci????aquesta situaci????ls populismes i identitarismes de signe antag????;
i 4/ fractura del proc?d´unitat civil i de fusi????l·lectiva i la seva substituci????r un ?xoc d´identitats? a l´interior de Catalunya.
Aix????gnificaria la divisi????rmanent, el declivi, la instrumentalitzaci???? Catalunya per unes minories interessades en la confrontaci????specialment la dreta espanyola.
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya nom?podrem determinar el nostre futur col·lectiu si ?majoritàa una visi????ara de les possibilitats que tenim al davant. Sols des d?una comprensi???? la situaci????st????a espec?ca i concreta en que es troba Catalunya, definint entre tots les l?es de canvi possibles en els anys a venir, podràesenvolupar-se el paper actiu i determinant d?un catalanisme de progr? renovat, realista i inventiu, comànse altres divisions que les pr????s del leg?m, l???? i necessari pluralisme de les opcions democràques. Aix????s exigeix serietat, respecte democràc, creativitat, respecte escrupul???? les institucions democràques, aliances àlies a l?entorn de determinats objectius estrat?cs bàcs.
Som en una nova situaci????n una nova fase: ?l?hora de plantejar-se molt seriosament els reptes que tenim al davant. La Confer?ia Oberta ?Catalunya Causa Comuna? ? en aquest sentit, un instrument extraordinari, d?una enorme potencialitat. Us demano que hi contribuiu amb el màm suport possible.
16/01/2010 - Intervenci?? Raimon Obiols sobre “Catalunya Causa Comuna”, en el Consell Nacional del PSC (16 de gener de 2010)
Llan?t la iniciativa de Catalunya Causa Comuna, amb un acord del seu darrer congr? el PSC reafirmàue la seva missi?? ?sols conc??r a les eleccions, participar en les institucions, governar, gestionar o fer oposici??
La seva ra?? ser ?l?acci??r una Catalunya millor, m?lliure, amb m?igualtat i prosperitat, cohesionada, justa i responsable.
Aquesta acci??i vol ser efica?ha de ser necessàament compartida i col·lectiva. No sols ?cosa dels governs i de les institucions: ?tamb?fonamentalment, cosa dels ciutadans i de les ciutadanes, de la societat.
?icament els consensos majoritaris i actius permeten veritablement els canvis positius. Quan es tracta d’impulsar projectes, d?efectuar reformes, de crear dinàques de millora, la implicaci??muna i compartida ?una condici??prescindible.
Per aix?? funci??sica de Catalunya Causa Comuna ?impulsar, arreu del pa? debats pàs orientats al sorgiment de noves propostes, visions i accions col·lectives a Catalunya.
El nom de Catalunya Causa Comuna no ?gratu? expressa la convicci??e el nostre pa?avan?quan ens unim al voltant de projectes comuns.
La hist?? ens recorda que, malauradament, el contrari tamb?s cert: quan Catalunya s?ha dividit, les coses han anat malament. Catalunya dividida no pot guanyar.
Avui, a Catalunya hi ha una evident amena?de divisions i fragmentacions.
Hi ha un exc?de confrontaci??divisi?? el camp pol?c; un d?cit de diàg, d?intercanvi d?idees, de reflexi??muna; una disminuci??l respecte al pluralisme; una manca d? enteses estrat?ques pel que fa a les qàns del nostre futur col·lectiu.
La crisi econ??a i social, els reptes lligats a l?acollida de la immigraci??l?afebliment del nexe entre societat civil i institucions, els escàols lligats a la pol?ca i els excesssos de confrontaci??e fomenta la dreta espanyola, entre altres causes, estan fent apar?er un risc: que sorgeixin aventures populistes de signe oposat i retroalimentant-se.
El foc creuat de les radicalitzacions i de les fugides endavant, sobretot de caràer identitarista, afebliria molt la causa de Catalunya i podria arribar a posar en qà la unitat civil del poble.
? un error que hem d?evitar ara que hi som a temps.
Que la dreta espanyola, la caverna pol?ca i mediàca, persegueix aquest designi a trav?de les seves provocacions catalan??es ?una cosa evident. Jordi Font hi ha fet refer?ia en un làarticle (?Valencianitzar Catalunya??, diari Avui, 13 de desembre de 2009).
? amb el convenciment que una deriva de divisions a Catalunya significaria un enorme error estrat?c i humàue a Catalunya Causa Comuna contribu?a crear un clima de m?diàg, de majors contactes transversals, de m?respecte pluralista, de m?acords en la nostra vida col·lectiva.
Hem volgut i volem enraonar amb tots aquells que vulguin parlar amb nosaltres.
Als nostres debats ha participat gent d?altres grups pol?cs, com CiU, ICV-EUA o ERC; de sindicats, com UGT, CCOO, UP; d?organitzacions empresarials i, sobretot, persones i grups de posicions plurals: des d?experts, cient?cs, artistes i intel·lectuals, fins a responsables d?ONG, associacions i moviments socials. A tots els hi agra?que hagin acceptat la nostra invitaci?? diàg.
Per descomptat que en els nostres debats ni els hi hem demanat ni els hi demanarem el vot: ja s??rou grans. El qu?ls hi demanem ?que ens diguin qu?ensen, per a escoltar-los. I tamb?naturalment, els hi demanem que ens escoltin. En aquest sentit, La iniciativa de la Casa Gran ?diferent de la de Catalunya Causa Comuna, tant pel que fa als objectius com al m?des.
Pel que fa als m?des, la Casa Gran ha optat pels vells procediments: màueting pol?c, publicitat, suposats ?fitxatges? de gent d?altres partits, disputes de territori amb les altres opcions del ?sobiranisme?. Pel que ja als objectius, ?un projecte pensat per a les eleccions, de suport al candidat de CiU.
Ho respectem, per??trong>Catalunya Causa Comuna ?una altra cosa. No hem volgut entrar en el terreny de la pol?ca pol?ca del dia a dia. No fem titulars, ni ho pretenem. No actuem a dalt de l?escenari. Treballem a la base, en el teixit del pa?
Pretenem una reflexi??riosa sobre els grans reptes comuns que tenim al davant com a pa? Pretenem multiplicar els punts d?encontre i de debat arreu del pa? experimentar noves maneres de fer pol?ca, d?entendre la pol?ca com a cosa de tothom.
Volem contribuir a generar una nova etapa de democràa ciutadana a Catalunya, de ressorgiment de la pol?ca democràca, de restituci?? l?honor de la pol?ca democràca, en un moment en que hi ha ciutadans que es malfien de la pol?ca i la identifiquen amb els exabruptes, els egoismes de partit, les lluites d?interessos, les ambicions i els profits personals.
Lluitem per aquesta regeneraci??mocràca amb mod?ia, per??b una gran tenacitat, amb ambici??olem rescatar l?honor de la pol?ca democràca.
Hi ha una dreta que practica una ?pol?ca de mercat?, entesa com a màueting, publicitat i espectacle; una ?pol?ca privatitzada?, entesa com un simple joc de poder o una font de diners; una ?pol?ca de destrucci??trong>?, com una confrontaci??ics-enemics.
Aix??nera un proc?de desafecci??desmoralitzaci?? la ciutadania, que els escàols de corrupci??acerben.
Nosaltres pretenem mostrar que ?possible una ?pol?ca de sentit?, inspirada en els valors que ens fan viure i que inspiren i orienten els comportaments de la majoria decent del nostre poble. Que ?possible una ?pol?ca de progr?comàrong>?, recolzada en la gesti??nesta, els projectes compartits i les reformes al servei de la majoria.
Catalunya Causa Comuna experimenta noves maneres de participaci??deliberaci??ant des del punt de vista presencial com virtual. ? una gran conversa compartida entre tots aquells i aquelles que hi volen participar.
L?objectiu que ens hem fixat ?la participaci?? 75.000 persones en el primer any de debats. Hi arribarem: els actes oberts que anem realitzant a tot Catalunya ens fan ser optimistes, perqu?ompten amb una assist?ia nombrosa i la participaci?? ?viva.
Un altre fet significatiu: totes aquelles persones a les que convidem a intervenir accepten de bon grat, sigui quina sigui la seva posici??cial, pol?ca o ideol??a. A Catalunya hi ha una gran demanda de debat seri??strong>. En canvi hi ha una fatiga de discursos i de pol?ques partidistes, de confrontacions i divisions.
Pel que fa als temes de discussi??estem treballant sobretot en tres àits:
1. En primer lloc, l?avaluaci?? la situaci??tual de Catalunya, dels seus problemes, reptes i oportunitats. Aix?? implicat, com ?natural, un debat sobre la crisi i sobre els canvis que s?estan produint al nostre pa? s?ha discutit sobre temes d?economia, treball, habitatge, territori i paisatge, sostenibilitat, recerca, innovaci??cnol??a, etc.
Hem volgut abordar tamb?es qàns lligades a l?educaci??a la formaci??erqu?o sols ens preocupa quin pa?deixarem als nostres fills sin??uins fills deixarem al nostre pa? Hi ha avui, com hem pogut constatar, una preocupaci??l que fa a la qualitat, l?autoritat i l?eficàa a l?escola, al reconeixement i el suport al paper essencial dels mestres. Volem contribuir a crear nous vincles de diàg i col·laboraci??tre els diversos actors de la nostra comunitat educativa.
2. En segon lloc, estem debatent sobre idees, especialment en dos àits: el futur del catalanisme i els nous plantejaments de l?esquerra a Europa. La crisi fa palesa la necessitat de noves respostes que puguin aplegar a la majoria que s?inquieta per les viol?ies i inseguretats generades per molts anys de desregulaci??oliberal al m??i vol una redistribuci??s equitativa de les rendes i els patrimonis, una major igualtat de possibilitats d?autorrealitzaci??de vida, aix?om un conjunt de reformes efectives cap a un model de desenvolupament sostenible.
3. En tercer lloc, discutim sobre les bones pràiques en el terreny de la solidaritat i de la innovaci??cial. Es tracta de compartir una reflexi??bre els b? comuns, sobre l?acci??blica, sobre els processos de deliberaci??mocràca i de formaci?? consensos actius, sobre els instruments i les experi?ies d?acci?? els camps de la solidaritat social i de la discussi??l?ca col·lectiva.
Pel que fa al balan?ue podem fer avui d?aquests debats, em sembla que hi ha dos ordres de qàns que apareixen amb m?intensitat i amb un caràer m?general.
En primer lloc, en gaireb?tots els debats de la Causa Comuna apareix el fet de la crisi, de les seves conseqàs socials, dels reptes que planteja. Molts veuen la crisi a la vegada com un greu problema per??mb?om una finestra de noves oportunitats, de noves possibilitats, de noves estrat?es de canvi.
En segon lloc, pel que fa a la situaci??cial i pol?ca, sembla clar que hi ha una preocupaci??neralitzada pels riscos de fragmentaci???anomia (de confusi??cial sobre les normes acceptades), amb les seves conseqàs de desorientaci?? les persones, d? individualisme exacerbat i tamb??inseguretat i viol?ia.
Es posa clarament de manifest el temor a una possible fragmentaci??dispersi?? Catalunya, en termes socials, culturals i pol?cs. si augmenta el joc creuat de derives populistes i de confrontacions identitaristes retroalimentant-se.
La gran majoria de la gent no t?ubtes en relaci??la necessitat de rebutjar els radicalismes i les fugides endavant, de mantenir la unitat civil del poble de Catalunya i de donar suport a pol?ques de defensa, ampliaci??exercici responsable del nostre autogovern.
Apareix, en conseqà, una creixent demanda d?estrat?es compartides, unitàes, de causa comuna.
En el passat, a Catalunya hem demostrat, en circumstàies molt dif?ls, la nostra ?resili?ia?, la nostra capacitat de mem??, reacci??afirmaci??l·lectives, amb iniciatives i projectes compartits. Aleshores hem avan?, hem guanyat llibertat i forta, hem guanyat. Tamb?em conegut per?es de desfeta, sovint a causa de les nostres divisions, No ho hem d?oblidar.
Estem conven?s que davant dels reptes del segle XXI, Catalunya respondràositivament. Per?? hem de treballar intensament, amb intel·lig?ia i passi??
Es tracta de no perdre temps, superant dilacions i passivitats, i de no perdre el temps amb querelles, divisions i confrontacions partidistes.
Amigues i amics:
Amb el moviment endegat per Catalunya Causa Comuna volem fer avan?, col·lectivament i en profunditat, una nova visi??trat?ca col·lectiva pel futur de Catalunya:
- sobre el desenvolupament del nostre autogovern, en un marc d?interdepend?ies creixents a Europa i al m??/li>
- sobre la unitat civil, la cohesi??cial, la solidaritat i la igualtat en la nostra societat;
- sobre el dinamisme, la productivitat i la sostenibilitat de la nostra economia
- sobre la qualitat de la nostra educaci??de la nostra recerca;
- sobre els aven? i la creativitat de la nostra cultura;
- sobre la preservaci??la sostenibilitat del nostre territori i del nostre ambient.
Els treballs de Catalunya Causa Comuna avancen a bon ritme.
Es realitzen debats a tot el territori, es posen en comàuments, es mant?na pres?ia permanent a internet i a les xarxes socials.
Volem obrir-nos encara m?i demanem en aquest sentit la col·laboraci??participaci??aquelles persones que tenen com a denominador comàtir-se responsables de Catalunya i del seu futur. A totes les convidem als nostres debats.
A finals de mar?ns reunirem en una Primera sessi??enàa de Catalunya Causa Comuna. Aplegarem totes les dinàques que a l?entorn de la iniciativa s?han generat arreu de Catalunya.
Discutirem, al llarg d?una Confer?ia Oberta d?una dia, en set àits de treball:
? Qu?sperem de l? educaci??avui
? Els joves, motor de la participaci??trong>
? Bones pràiques i innovaci??cial
? El Catalanisme del s.XXI
? Despr?de la Crisi: reptes i oportunitats
? Ciutadania, diversitat i cohesi??a Catalunya gresol
? Espai 2.0
Com a conclusions d?aquesta Primera sessi??enàa, no proposarem un programa, perqu?ix?? tasca dels partits.
El que pretenem ?presentar unes propostes. Per adre?-les a les forces democràques, als sindicats i organitzacions professionals, a les entitats, associacions, moviments i organitzacions de la societat civil. Per a seguir-les discutint en una gran conversa compartida, a tot el pa?
Si en aquestes propostes hi intel·lig?ia col·lectiva, hi ha bones idees i propostes, cosa que esperem, faran el seu cam?om a causa comuna de les persones i dels grups actius de la societat civil de Catalunya, de les realitats m?dinàques d?un pa?en moviment.
