Llan?t la iniciativa de Catalunya Causa Comuna, amb un acord del seu darrer congr? el PSC reafirmàue la seva missi?? ?sols conc??r a les eleccions, participar en les institucions, governar, gestionar o fer oposici??
La seva ra?? ser ?l?acci??r una Catalunya millor, m?lliure, amb m?igualtat i prosperitat, cohesionada, justa i responsable.
Aquesta acci??i vol ser efica?ha de ser necessàament compartida i col·lectiva. No sols ?cosa dels governs i de les institucions: ?tamb?fonamentalment, cosa dels ciutadans i de les ciutadanes, de la societat.
?icament els consensos majoritaris i actius permeten veritablement els canvis positius. Quan es tracta d’impulsar projectes, d?efectuar reformes, de crear dinàques de millora, la implicaci??muna i compartida ?una condici??prescindible.
Per aix?? funci??sica de Catalunya Causa Comuna ?impulsar, arreu del pa? debats pàs orientats al sorgiment de noves propostes, visions i accions col·lectives a Catalunya.
El nom de Catalunya Causa Comuna no ?gratu? expressa la convicci??e el nostre pa?avan?quan ens unim al voltant de projectes comuns.
La hist?? ens recorda que, malauradament, el contrari tamb?s cert: quan Catalunya s?ha dividit, les coses han anat malament. Catalunya dividida no pot guanyar.
Avui, a Catalunya hi ha una evident amena?de divisions i fragmentacions.
Hi ha un exc?de confrontaci??divisi?? el camp pol?c; un d?cit de diàg, d?intercanvi d?idees, de reflexi??muna; una disminuci??l respecte al pluralisme; una manca d? enteses estrat?ques pel que fa a les qàns del nostre futur col·lectiu.
La crisi econ??a i social, els reptes lligats a l?acollida de la immigraci??l?afebliment del nexe entre societat civil i institucions, els escàols lligats a la pol?ca i els excesssos de confrontaci??e fomenta la dreta espanyola, entre altres causes, estan fent apar?er un risc: que sorgeixin aventures populistes de signe oposat i retroalimentant-se.
El foc creuat de les radicalitzacions i de les fugides endavant, sobretot de caràer identitarista, afebliria molt la causa de Catalunya i podria arribar a posar en qà la unitat civil del poble.
? un error que hem d?evitar ara que hi som a temps.
Que la dreta espanyola, la caverna pol?ca i mediàca, persegueix aquest designi a trav?de les seves provocacions catalan??es ?una cosa evident. Jordi Font hi ha fet refer?ia en un làarticle (?Valencianitzar Catalunya??, diari Avui, 13 de desembre de 2009).
? amb el convenciment que una deriva de divisions a Catalunya significaria un enorme error estrat?c i humàue a Catalunya Causa Comuna contribu?a crear un clima de m?diàg, de majors contactes transversals, de m?respecte pluralista, de m?acords en la nostra vida col·lectiva.
Hem volgut i volem enraonar amb tots aquells que vulguin parlar amb nosaltres.
Als nostres debats ha participat gent d?altres grups pol?cs, com CiU, ICV-EUA o ERC; de sindicats, com UGT, CCOO, UP; d?organitzacions empresarials i, sobretot, persones i grups de posicions plurals: des d?experts, cient?cs, artistes i intel·lectuals, fins a responsables d?ONG, associacions i moviments socials. A tots els hi agra?que hagin acceptat la nostra invitaci?? diàg.
Per descomptat que en els nostres debats ni els hi hem demanat ni els hi demanarem el vot: ja s??rou grans. El qu?ls hi demanem ?que ens diguin qu?ensen, per a escoltar-los. I tamb?naturalment, els hi demanem que ens escoltin. En aquest sentit, La iniciativa de la Casa Gran ?diferent de la de Catalunya Causa Comuna, tant pel que fa als objectius com al m?des.
Pel que fa als m?des, la Casa Gran ha optat pels vells procediments: màueting pol?c, publicitat, suposats ?fitxatges? de gent d?altres partits, disputes de territori amb les altres opcions del ?sobiranisme?. Pel que ja als objectius, ?un projecte pensat per a les eleccions, de suport al candidat de CiU.
Ho respectem, per??trong>Catalunya Causa Comuna ?una altra cosa. No hem volgut entrar en el terreny de la pol?ca pol?ca del dia a dia. No fem titulars, ni ho pretenem. No actuem a dalt de l?escenari. Treballem a la base, en el teixit del pa?
Pretenem una reflexi??riosa sobre els grans reptes comuns que tenim al davant com a pa? Pretenem multiplicar els punts d?encontre i de debat arreu del pa? experimentar noves maneres de fer pol?ca, d?entendre la pol?ca com a cosa de tothom.
Volem contribuir a generar una nova etapa de democràa ciutadana a Catalunya, de ressorgiment de la pol?ca democràca, de restituci?? l?honor de la pol?ca democràca, en un moment en que hi ha ciutadans que es malfien de la pol?ca i la identifiquen amb els exabruptes, els egoismes de partit, les lluites d?interessos, les ambicions i els profits personals.
Lluitem per aquesta regeneraci??mocràca amb mod?ia, per??b una gran tenacitat, amb ambici??olem rescatar l?honor de la pol?ca democràca.
Hi ha una dreta que practica una ?pol?ca de mercat?, entesa com a màueting, publicitat i espectacle; una ?pol?ca privatitzada?, entesa com un simple joc de poder o una font de diners; una ?pol?ca de destrucci??trong>?, com una confrontaci??ics-enemics.
Aix??nera un proc?de desafecci??desmoralitzaci?? la ciutadania, que els escàols de corrupci??acerben.
Nosaltres pretenem mostrar que ?possible una ?pol?ca de sentit?, inspirada en els valors que ens fan viure i que inspiren i orienten els comportaments de la majoria decent del nostre poble. Que ?possible una ?pol?ca de progr?comàrong>?, recolzada en la gesti??nesta, els projectes compartits i les reformes al servei de la majoria.
Catalunya Causa Comuna experimenta noves maneres de participaci??deliberaci??ant des del punt de vista presencial com virtual. ? una gran conversa compartida entre tots aquells i aquelles que hi volen participar.
L?objectiu que ens hem fixat ?la participaci?? 75.000 persones en el primer any de debats. Hi arribarem: els actes oberts que anem realitzant a tot Catalunya ens fan ser optimistes, perqu?ompten amb una assist?ia nombrosa i la participaci?? ?viva.
Un altre fet significatiu: totes aquelles persones a les que convidem a intervenir accepten de bon grat, sigui quina sigui la seva posici??cial, pol?ca o ideol??a. A Catalunya hi ha una gran demanda de debat seri??strong>. En canvi hi ha una fatiga de discursos i de pol?ques partidistes, de confrontacions i divisions.
Pel que fa als temes de discussi??estem treballant sobretot en tres àits:
1. En primer lloc, l?avaluaci?? la situaci??tual de Catalunya, dels seus problemes, reptes i oportunitats. Aix?? implicat, com ?natural, un debat sobre la crisi i sobre els canvis que s?estan produint al nostre pa? s?ha discutit sobre temes d?economia, treball, habitatge, territori i paisatge, sostenibilitat, recerca, innovaci??cnol??a, etc.
Hem volgut abordar tamb?es qàns lligades a l?educaci??a la formaci??erqu?o sols ens preocupa quin pa?deixarem als nostres fills sin??uins fills deixarem al nostre pa? Hi ha avui, com hem pogut constatar, una preocupaci??l que fa a la qualitat, l?autoritat i l?eficàa a l?escola, al reconeixement i el suport al paper essencial dels mestres. Volem contribuir a crear nous vincles de diàg i col·laboraci??tre els diversos actors de la nostra comunitat educativa.
2. En segon lloc, estem debatent sobre idees, especialment en dos àits: el futur del catalanisme i els nous plantejaments de l?esquerra a Europa. La crisi fa palesa la necessitat de noves respostes que puguin aplegar a la majoria que s?inquieta per les viol?ies i inseguretats generades per molts anys de desregulaci??oliberal al m??i vol una redistribuci??s equitativa de les rendes i els patrimonis, una major igualtat de possibilitats d?autorrealitzaci??de vida, aix?om un conjunt de reformes efectives cap a un model de desenvolupament sostenible.
3. En tercer lloc, discutim sobre les bones pràiques en el terreny de la solidaritat i de la innovaci??cial. Es tracta de compartir una reflexi??bre els b? comuns, sobre l?acci??blica, sobre els processos de deliberaci??mocràca i de formaci?? consensos actius, sobre els instruments i les experi?ies d?acci?? els camps de la solidaritat social i de la discussi??l?ca col·lectiva.
Pel que fa al balan?ue podem fer avui d?aquests debats, em sembla que hi ha dos ordres de qàns que apareixen amb m?intensitat i amb un caràer m?general.
En primer lloc, en gaireb?tots els debats de la Causa Comuna apareix el fet de la crisi, de les seves conseqàs socials, dels reptes que planteja. Molts veuen la crisi a la vegada com un greu problema per??mb?om una finestra de noves oportunitats, de noves possibilitats, de noves estrat?es de canvi.
En segon lloc, pel que fa a la situaci??cial i pol?ca, sembla clar que hi ha una preocupaci??neralitzada pels riscos de fragmentaci???anomia (de confusi??cial sobre les normes acceptades), amb les seves conseqàs de desorientaci?? les persones, d? individualisme exacerbat i tamb??inseguretat i viol?ia.
Es posa clarament de manifest el temor a una possible fragmentaci??dispersi?? Catalunya, en termes socials, culturals i pol?cs. si augmenta el joc creuat de derives populistes i de confrontacions identitaristes retroalimentant-se.
La gran majoria de la gent no t?ubtes en relaci??la necessitat de rebutjar els radicalismes i les fugides endavant, de mantenir la unitat civil del poble de Catalunya i de donar suport a pol?ques de defensa, ampliaci??exercici responsable del nostre autogovern.
Apareix, en conseqà, una creixent demanda d?estrat?es compartides, unitàes, de causa comuna.
En el passat, a Catalunya hem demostrat, en circumstàies molt dif?ls, la nostra ?resili?ia?, la nostra capacitat de mem??, reacci??afirmaci??l·lectives, amb iniciatives i projectes compartits. Aleshores hem avan?, hem guanyat llibertat i forta, hem guanyat. Tamb?em conegut per?es de desfeta, sovint a causa de les nostres divisions, No ho hem d?oblidar.
Estem conven?s que davant dels reptes del segle XXI, Catalunya respondràositivament. Per?? hem de treballar intensament, amb intel·lig?ia i passi??
Es tracta de no perdre temps, superant dilacions i passivitats, i de no perdre el temps amb querelles, divisions i confrontacions partidistes.
Amigues i amics:
Amb el moviment endegat per Catalunya Causa Comuna volem fer avan?, col·lectivament i en profunditat, una nova visi??trat?ca col·lectiva pel futur de Catalunya:
- sobre el desenvolupament del nostre autogovern, en un marc d?interdepend?ies creixents a Europa i al m??/li>
- sobre la unitat civil, la cohesi??cial, la solidaritat i la igualtat en la nostra societat;
- sobre el dinamisme, la productivitat i la sostenibilitat de la nostra economia
- sobre la qualitat de la nostra educaci??de la nostra recerca;
- sobre els aven? i la creativitat de la nostra cultura;
- sobre la preservaci??la sostenibilitat del nostre territori i del nostre ambient.
Els treballs de Catalunya Causa Comuna avancen a bon ritme.
Es realitzen debats a tot el territori, es posen en comàuments, es mant?na pres?ia permanent a internet i a les xarxes socials.
Volem obrir-nos encara m?i demanem en aquest sentit la col·laboraci??participaci??aquelles persones que tenen com a denominador comàtir-se responsables de Catalunya i del seu futur. A totes les convidem als nostres debats.
A finals de mar?ns reunirem en una Primera sessi??enàa de Catalunya Causa Comuna. Aplegarem totes les dinàques que a l?entorn de la iniciativa s?han generat arreu de Catalunya.
Discutirem, al llarg d?una Confer?ia Oberta d?una dia, en set àits de treball:
? Qu?sperem de l? educaci??avui
? Els joves, motor de la participaci??trong>
? Bones pràiques i innovaci??cial
? El Catalanisme del s.XXI
? Despr?de la Crisi: reptes i oportunitats
? Ciutadania, diversitat i cohesi??a Catalunya gresol
? Espai 2.0
Com a conclusions d?aquesta Primera sessi??enàa, no proposarem un programa, perqu?ix?? tasca dels partits.
El que pretenem ?presentar unes propostes. Per adre?-les a les forces democràques, als sindicats i organitzacions professionals, a les entitats, associacions, moviments i organitzacions de la societat civil. Per a seguir-les discutint en una gran conversa compartida, a tot el pa?
Si en aquestes propostes hi intel·lig?ia col·lectiva, hi ha bones idees i propostes, cosa que esperem, faran el seu cam?om a causa comuna de les persones i dels grups actius de la societat civil de Catalunya, de les realitats m?dinàques d?un pa?en moviment.
- Compartir
-
-
-
-
-
-
more...
