L’esquerra sempre se l’ha criticat de practicar l’utopisme, de somiar en móns que només son possibles en els somnis i impossibles de realitzar al planeta Terra. Però poc a poc hem anat descobrint que ja no és l’esquerra la de que practica la utopia, sinó que ara és la dreta la que de millor forma ho porta a terme.

Ara veiem com els països es van ensorrant mentrestant hi ha empreses que guanyen molts calés. Principalment els grans bancs.

La borsa puja cada vegada que s’anuncia un pla d’acomiadaments en massa. El món al revés.

El primer venedor d’ordinadors als EUA resulta que ha tancat totes les fàbriques als EUA i que no paga ni un dòlar d’impostos. Això sí, amb els impostos dels ciutadans li han de comprar els seus productes.

Els economistes ens estan venent unes motos impressionants. Els mateixos economistes que ens han dut a la ruïna ara continuen dient el que cal fer i a més, en comptes d’anar a viure en una comuna neorural d’Olot, amagats del món, ens van pontificant.

Si el mercat mundial en comptes de ser un casino manat per ludòpates embogits de ràbia contra la humanitat fos o bé una empresa o una institució pública, passarien les següents coses: Si fos una empresa privada de les que estan en camí de desaparèixer, és a dir una empreses que fabrica i/o dóna algun servei útil a alguna persona, després de diversos fracassos monumentals, serien acomiadats per raons objectives que qualsevol jutge acceptaria amb entusiasme: “Miri, senyor jutge, tenim un forat econòmic brutal, la meitat per burro i l’altra meitat se l’ha embutxacat i encara ens diu que vol que li pagui l’estat”. Si fos uns institució pública, a les següents eleccions no el votaria ni la seva àvia.

De què serveix sortir de la crisi i tenir un creixement del PIB si l’atur és de 7 milions de persones?

Els capitalistes d’avui pretenen una utopia impossible, volen fer negocis en un món sense treballadors o treballadors sense sous, sense gent que pugui comprar els seus productes o els seus serveis, en fi voldrien un món en el qual uns pocs poguessin fer negocis això sí, sense habitants a la terra. Com s’ho farien? Ni ells ho saben, però estan tan cecs, són tan insensibles al dolor dels altres, que més que agents de l’economia, els podem anar considerant psicòpates del mercat mundial.