Hi ha molt sovint en la mentalitat col·lectiva una mena de ressorgiment d’idees i conceptes que, tot i ser delirants, apareixen com a autèntiques propostes/miracle que ho resoldran tot. Una d’elles és la idea de recuperar els aprenents. Ja es va recuperar la idea del becari, que a la fi s’ha acabat convertint en un mecanisme on els joves -i no tan joves- fan pràctiques en empreses. A la pràctica, treballen per un sou miserable -perversió de la idea de beca- i sense contracte laboral.

La darrera ocurrència prové, pel que sembla, d’Alemanya i ens diu que cal tenir un contracte de 40 hores per 400 euros al mes.
En comptes de plantejar-nos per què tenim una classe empresarial tan precària i deficient, més pendent del poder que de la innovació, fotem les culpes de la crisi als treballadors. Brillant!

Però anem més enrere. No sé si algú encara vol tornar als gremis de l’època medieval, on hi havia aprenents, oficials i mestres. Només un ruc voldria tornar a aquells temps pretèrits, només un desconeixement sideral pot permetre tenir-ne nostàlgia.

Fem un salt i anem més endavant, situem-nos a inicis dels anys setanta. Anem a veure quines eren les condicions de treball dels aprenents: “En Barcelona más de 1.800 empresas han sido multadas -según la revista Criba- por tener trabajando menores de edad (…) en el textil los aprendices en un 21% empezaron a trabajar a los 13 años” i el “33% del ramo de la madera [...] en el ramo del metal, el 20%”. En “alimentación el 15% se incorporó a los 11 años y el 14%, a los 12 años (…)”. “La mitad de los aprendices trabajan más de 9 horas y un 35% no cobra estas horas extras [...] Más de la mitad de los aprendices (52%) trabajan sin contrato de trabajo”.

En una revista clandestina podem llegir: “Recientemente me enteré de que hay empresas (una de ellas es “Piquet” de Sardanyola) donde se contrata a menores de 14 años (cosa que ya sabía) pero suelen ser muchachos (cosa que me imaginaba), que solo cobran 900 ptas. semanales (cosa que ya sabía) pero que además trabajan doce horas diarias”.

Les amenaces que ronden els nostres caps són precisament que tornem a fa 40 anys amb treball infantil, jornades de 12 hores i sous de misèria. Anem al sistema americà, on es pot ser pobre treballant 40 hores i on no hi ha aturats sinó autònoms sense feina -i sense seguretat social-. Alguns dies sóc encara més malpensat i penso que ens volen fer tornar a l’època medieval, on hi havia senyors feudals i serfs de la gleba. Estem arribant al feudalisme capitalista.