La diferencia entre Suècia i Catalunya és molt gran, a Suècia paguen molts més impostos que a Catalunya. Però si rasquem una mica més ens adonarem que a Suècia i a Catalunya les classes populars i les classes mitjanes paguen impostos de forma similar, la diferència fonamental és que els professionals liberals, les rendes altes, les grans empreses i els directament rics, allí paguen molt i aquí paguen menys que un aturat.
Es dóna el cas que hi ha rics que cobren sous de l’administració pública, que a més tenen contractes amb l’administració pública i que tenen empreses que venen coses a l’administració pública, i que no paguen impostos ni a l’Ajuntament ni a la Generalitat ni a l’Estat.
Potser que comencem a canviar les coses. Una primera idea seria que les empreses que volen vendre o contractar alguna cosa amb l’administració pública, paguessin impostos aquí i no en un paradís fiscal. Per aquesta raó caldria exigir que els seus propietaris també paguessin impostos aquí. I com fer-ho, us podeu preguntar? Doncs exigint que siguin transparents. Posant als plecs de clàusules que les empreses expliquin qui són els seus propietaris. Si no ho volen dir, fantàstic, d’empreses amb responsabilitat social n’hi moltes.
Posats a fer caldria treure tots els drets polítics i de ciutadania a tots aquells que tenen els diners a Suïssa o qualsevol altre paradís fiscal. A aquesta gent se’ls hauria d’impedir tenir cap mena de relació amb les institucions públiques. És més, a aquells que renuncien a la ciutadania per no pagar impostos que no se’ls deixi entrar, que se’ls tracti com el que són: delinqüents.
A França, un país civilitzat, sembla que han començat a posar-se a la feina. Com va dir fa poc l’exconseller de la Generalitat de Catalunya Josep M. Bricall: “A França els polítics intenten trobar solucions des de la racionalitat, aquí no, aquí la racionalitat es descarta d’entrada.” No és estrany que un dels lemes més reeixits de François Hollande en la darrera campanya triomfadora hagi estat: “Jo apel·lo al patriotisme: ser francès suposa pagar impostos.”
Potser que ho posem en pràctica, ser europeu vol dir pagar impostos, si no en vols pagar, doncs cap problema, 450 milions de consumidors de la Unió Europea queden vedats als teus productes o serveis.
I si ho apliquem a Catalunya, caldria dir que ser patriota català suposa pagar impostos. D’aquí se’n pot deduir que els catalans rics són tots botiflers. La nostra dissortada història n’està plena, d’aquesta mena de traïcions: 1486, 1640, 1714, 1874, 1908, 1909, 1923, 1936 i 2012.