Aquest és un país curiós, cada vegada que tenim un problema, en comptes d’enfrontar-lo el que fem és una fugida endavant. Cada país té els seus problemes i les seves propostes de solució, els seus encerts i els seus errors. De l’exploració d’aquests encerts i errors, d’aquelles propostes que mai es van poder tirar endavant, d’aquells camins que no duien enlloc, en poden sortir respostes que desafiïn futurs imperfectes.

Aquí no, aquí sempre anem a buscar referents llunyans, com més llunyans millor. Per exemple als anys seixanta i inicis dels setanta els referents eren Albània, Xina, Iugoslàvia, URSS, Vietnam, després Nicaragua, Xiapes o Porto Alegre. Crec que podem aprendre de l’experiència de molts països del món però crec que obviant el coneixement sobre la nostra pròpia cultura i identitat difícilment trobarem propostes raonables. Buscar dreceres exòtiques no em sembla la millor solució.

En el debat sobre el federalisme passa el mateix, estic fart de sentir parlar de Canadà, Suïssa, EUA, Bèlgica, Regne Unit, etc. Per a mi el millor federalisme del món, si del món, és el federalisme català i espanyol.

Per què no parlem doncs del nostre federalisme? Intentarem buscar-ne les raons. El federalisme català és bàsicament republicà i lliurepensador. I la raó de la que no en parlem és que passats 150 anys potser encara és massa modern per la mentalitat col·lectiva. Per una banda perquè es fonamenta en el racionalisme i per tant és republicà i per altre banda perquè es fonamenta el lliurepensament i per tant s’oposa a les teocràcies i per tant és profundament laic. Però a més el republicanisme federal és profundament d’esquerres (“Catalanisme progressiu” de Narcís Roca Farreras) que apunta al socialisme o al comunisme. En aquests moments on ens mana el neoliberalisme més salvatge no està gens malament recuperar les arrels de l’esquerra catalana.

Crec que si analitzéssim correctament com solucionar les problemes de Catalunya avui el republicanisme federal és la resposta adequada i ajuda a entendre que en el marc europeu federals i independentistes podrien plantejar una mateixa proposta política. Federació, confederació i independència no són propostes diferents quan estem parlant d’un federalisme que va de baix a dalt.

S’han convocat eleccions i no hi ha temps per la reflexió, però no caldria buscar als propers mesos una mica de serenitat i proposar escenaris nacionals i socials que il·lusionin el 70% dels ciutadans de Catalunya. En la sala de debats i en lloc preferent caldria posar-hi el retrat ben gros de Francesc Pi i Margall un home que segurament va néixer dos segles abans d’hora.

Millor una Catalunya lliure d’esquerres, no?