El socialisme espanyol es troba en una cruïlla. Han estat federalistes sobre la base d’anar ampliant gradualment l’autonomia. Pensem que qui primer trenca el títol VIII de la Constitució és el socialisme andalús quan va optar per la via en principi pensada per a les tres autonomies històriques Galícia, País Basc i Catalunya.
Però no es va formular mai un projecte final clar. Es deia fins i tot que s’estava plantejant un model nou entre el federalisme i el centralisme. Una bestiesa. No s’ha volgut ni reformar el Senat. Ara la dreta propugna un procés de recentralització rapidíssim. Podem perdre molt ràpidament el construït en els darrers 35 anys.
Però tornem enrere i mirem què es deia en aquells temps on es va començar a definir això tan imprecís que tenim avui anomenat estat de les autonomies.
Si avui un independentista radical pogués potser militaria al PSOE de l’any 1974. No us ho creieu?
Al Congrés de Suresnes (octubre de 1974) el PSOE afirmava que el dret a l’autodeterminació “comporta la facultad de cada nacionalidad para determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado español”. Aquesta idea es reafirmava l’any 1976, en el XXVII Congrés, on es deia que “el ejercicio libre del derecho de autodeterminación por la totalidad de las nacionalidades y regiones que compondrán, en pie de igualdad, el Estado federal que preconizamos”. No hi havia dubte de cap mena. L’any 1977 Felipe González i Alfonso Guerra plantejaven que “el derecho a la autodeterminación de los pueblos debe ser concretado desde el punto de vista socialista, a través de la creación de poderes autonómicos en las nacionalidades y regiones que componen el Estado”. Es veu ja que feien un inici de viratge però el fonament del raonament era igualment el dret a l’autodeterminació. No hi ha, no hi pot haver cap argument democràtic que impugni la idea de preguntar al poble. Aquí, en 35 anys n’hem fet cinc: per la constitució, pels dos estatuts, per l’OTAN i per la Constitució europea. Un cada set anys! Quina democràcia tan àgil i viva! La democràcia s’exerceix practicant-la. Podríem recuperar aquelles idees del PSOE del dret a l’autodeterminació i de nacionalització de la banca i de les elèctriques. Quins temps aquells en què el Guerra i el González eren socialistes!