Aquesta campanya és estranya per diverses raons. En primer lloc sembla que es fa una campanya a contratemps. Potser és la manca de mitjans, tothom ha retallat els diners de la campanya i són una mica descafeïnades. A més, són molt poc imaginatives, no hi ha hagut ni sentit de l’humor.
Estem patint la crisi més gran des del final del franquisme i inici de la democràcia. En aquella gran crisi almenys es podia compensar pel fet que sortíem de la dictadura, que ja de per si et donava un estat d’ànim diferent, i a més teníem un horitzó molt clar, com era l’entrada en la Comunitat Econòmica Europea i convertir-nos en un país normal.
El problema d’ara és que Europa és part del problema o millor dit qui mana a Europa, Alemanya, és el problema. Després de set anys de crisi del totxo i cinc de crisi econòmica financera, cada vegada estem pitjor. A més, tenim exemples de països que estan per davant nostre i podem veure on anem: a l’abisme.
A les darreres dues eleccions, les oposicions, Mas i Rajoy, creien ingènuament que només ocupant el poder i fent el que els deien la cosa se solucionaria. El resultat és que el Mas ara té més aturats i ha fet un deute en un any i mig igual impressionant. Un desastre de legislatura que l’ha dut a avançar les eleccions. No se’n saben avenir. Es queixen de les retallades a què els obliga el Govern central quan ells van votar a favor de canviar la constitució per obligar a reduir el deute i impedir polítiques anticícliques. Increïble.
I quan la situació és gravíssima ara del que discutim és de la independència. De raons per tornar-nos indepes n’hi ha moltes i jo ja ho sóc els dimarts i els dijous. Però és curiós que la campanya giri entorn de la independència de Catalunya sobretot tenint en compte que qualsevol independentista seriós firmaria arribar-hi en set o vuit anys. I mentrestant?
Mentrestant, podem fer dues coses. La primera hauríem de denunciar que ens manen uns alemanys fonamentalistes que a la seva vegada els manen uns individus que pretenen fer negocis en un món sense humans. Mentre això passi anirem a pitjor. Quants anys més hem de provar de fer-los cas? En segon lloc, caldria fregir a impostos els rics i si se’n van publicar les llistes amb noms i cognoms.
Ara, cal votar algun dels partits de les esquerres i el dia 26 que algú proposi alguna idea per fer mentre no arriba la independència. Dec ser el darrer català que li va agradava el tripartit, què hi farem. El senyor Mas, mentrestant, si de debò creu en la independència, ja cal que s’adoni que a Madrid i a la dreta només voldran la seva destrucció i que la solució és… a l’esquerra.