A Barcelona hi ha 88.000 habitatges buits (9.900 nous), que suposen l’11% del total d’habitatges de la ciutat. Els barcelonins ens demanen solucions ràpides per atendre a l’emergència d’avui, però també cal que pensem una nova política d’habitatge públic per la ciutat.

Em rebel·lo contra l’equip de govern que, tot i disposar dels instruments necessaris per demanar la cessió dels habitatges buits de la ciutat, es nega a utilitzar-los per posar a disposició dels barcelonins en règim de lloguer assequible.

La solució no pot ser vendre’ns el patrimoni de la ciutat per posar en funcionament 1000 pisos d’aquí a dos anys, com proposa l’Alcalde. A la ciutat hi ha promocions públiques d’habitatge de l’Incasòl i del Patronat Municipal de l’Habitatge sense inquilins, i pisos buits del SAREB (banc dolent).

M’ofereixo a fer que Barcelona lideri un canvi en la política d’habitatge d’aquesta ciutat, passant de la compra al lloguer. No és suficient respondre a l’emergència sinó que cal plantejar una propostes de futur per la ciutat.

Per això la meva proposta és triple:

UN GOVERN ÀGIL

Barcelona es mereix un equip de govern capaç de respondre amb contundència a les emergències. L’Alcalde ja fa tard demanant la cessió i posant en règim de lloguer assequible tots aquells pisos buits en mans dels ens públics (Incasòl i PHM) i del SAREB (banc dolent) que ara mateix estan buits a la ciutat.

NOUS INSTRUMENTS

Cal que Barcelona es doti d’un registre públic on hi consti el nombre de pisos buits de la ciutat, per tal d’exigir als operadors que els posin en lloguer assequible.

NOVES POLÍTIQUES

El vell model de promocions públiques d’habitatges per vendre, ja no respon a la realitat. Cal fer un canvi en les polítiques d’habitatge de la ciutat perquè l’objectiu sigui disposar d’un parc públic d’habitatge de lloguer assequible de qualitat. Cal que ens marquem com a fita posar-nos a l’alçada dels països del nord d’Europa en el mig termini.