Llegeixo un llibret amb un parell de documents, “Conclusions i recomanacions adoptades al míting inaugural del Consell Internacional del Moviment Europeu”, de l’any 1949, i la “Carta federalista” de 1964. Felicito a la Fundació Irla per aquesta publicació realitzada en un moment tant oportú.

Què diuen aquests documents? Coses com aquestes: “En el si dels nous organismes els treballadors han de tenir un paper actiu en la gestió”. Heu vist algun treballador per Brussel·les? Només quan hi ha manifestacions dels sindicats protestant.
Els europeistes de 1949 escrivien: “No es tracta de triar entre llibertat i autoritat, ni tampoc entre economia lliure i una de col·lectiva, sinó de crear una síntesi de totes dues opcions.” Si el neoliberal i trampós cap del BCE llegís “economia col·lectiva” es moriria d’un infart.
Ja l’any 1949 són conscients que si no hi ha democràcia, les institucions europees “tendiran a usurpar les funcions del govern i al seu lloc hi establiran una tecnocràcia sense control”. Els inspiradors d’Europa tenien més raó que un sant.
L’any 1964 imaginen el que passa ara: “L’individu queda desarmat i sense defenses davant la dominació de la tècnica, la dictadura dels monopolis, l’anonimat de la burocràcia i els excessos de la publicitat i la propaganda.” Ostres, ostres, ostres.
La capacitat d’anticipació d’aquesta gent no té límits, vegeu el que diuen dels partits polítics: “Havent perdut el contacte amb les masses que asseguren representar i amb les dades de la història, ja no són ni intèrprets del poble, ni garants ni protectors dels individus o de les col·lectivitats. Esdevinguts mecanismes centralitzats, manipulats per un aparell dirigent que ja no està connectat a la realitat, es revelen incapaços de renovar democràticament l’ordre social.” Pot ser que alguna cosa té a veure que hi hagi un 60% d’abstenció, no?
Cap al final de la Carta federalista escriuen “Els més lúcids d’entre els homes temen el pitjor: s’adonen que l’evolució de la història no és necessàriament cap a millor, que la humanitat no progressa de forma automàtica cap endavant…”.

El problema és que aquella gent idealista, europeista fins la medul·la, mai no van pensar que serien les pròpies institucions europees les que farien que la història anés enrere, mal copiant un model de capitalisme salvatge caduc i immoral, on es permet que hi ha gent que mori per malalties que fins ara a Catalunya curàvem. Aquesta Europa que ens proposen no ens agrada, en volem una altra que no estigui al servei d’obscurs interessos i que es fonamenti altra volta amb l’humanisme, arrel de l’europeisme.