La gent creu que ens manen una gent que és rica i poderosa perquè és intel·ligent, molt intel·ligent. Crec que és una apreciació poc fonamentada. La gent que té diners, molts diners, pot ser-ho per dues raons fonamentals. La primera, és gent que no ha fet res i els ha heretat. Per tant, cap mèrit. L’únic mèrit seria el ser fill d’un ric i això no s’escull. Cal dir que, en general, els fills de rics acostumen a ser gent d’escassos llums. Pot ser que hagin fet la fortuna pels seus propis mèrits. Aquí cal dir que si la fortuna és molt gran, alguna estafa, engany o crim deuen haver comès. Treballant ja se sap que ningú es fa ric. Per altra banda la gent que té poder, molt poder, en general és gent amb molt poca qualitat humana, que no té en la seva vida cap altra ambició que tenir poder i ho condicionen tot a tenir-ne.
Tinc una amiga que viu a Brussel·les i que és membre d’una lògia maçònica que controla les altes esferes del poder econòmic i financer de la Unió Europea i que m’ha explicat la veritat de com són aquesta gent. Veu sèries japoneses i molt bé no està, a més tenia un dia baix i es va sincerar. La capacitat d’anàlisi de la gent de la troica -barreja de rics i poderosos- el sintetitzem amb aquest experiment. Em va dir que això va passar en una sala del soterrani d’uns locals de la delegació a Brussel·les del Banc Central Europeu.
Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, agafa una puça i li diu, salta! La puça fa un salt. Llavors apunta a l’ordinador: “Quan a una puça li dius en veu alta, salta! La puça fa un salt”. Continua l’experiment. Christine Lagarde, directora general del Fons Monetari Internacional, li talla una pota i li diu, salta! la puça fa un petit salt. Apunta: “Quan a una puça li talles una pota i li dius, salta! La puça fa un petit salt”.
Després Angela Merkel, cap del govern alemany, li talla l’altra pota i la troica li diu, salta! La puça no salta. Torna a apuntar a l’ordinador: “Quan a una puça li talles la segona pota i li dius, salta! Es torna sorda”.
Tant els rics com els poderosos, normalment és el mateix tipus de gent, d’aquí a uns quants anys quan la medicina i la psiquiatria avanci una mica, seran convenientment medicats i posats fora de circulació, fins que se’ls curi la seva patologia.
Mentrestant els anem suportant a causa del fet que encara hi ha persones normals i corrents que es fascinen pels diners i el poder i per la gent que té diners i poder.
Seria millor que ens manés gent equilibrada, amb vides personals saludables i amb preocupació i estima per la comunitat.