Ho deia fa pocs dies el director dels Serveis Territorials de Salut a les Terres de l’Ebre, Albert Gómez. Entre afirmacions poc afortunades com que si els hospitals s’omplen de gent i “circumstancialment es poden col•lapsar és perquè els ciutadans hi van de forma injustificada” conclou afirmant de manera textual (a partir del minut 2:15) que “la gran plaga del nostre segle no és l’ébola, ni és el còlera, sinó que es diu persones grans amb malalties complexes i múltiples. Aquest és el gran problema que tenim i que serà més important conforme vagin passant els anys…”

En un sentit radicalment diferent, fa poc més d’un any que en el bloc de Metges de Catalunya es parlava de l’atenció a les persones amb malalties cròniques: no era la primera vegada, ni seria la darrera. A l’agost de l’any passat, en concret, denunciaven un model d’atenció sanitària establert per Salut que utilitza la fredor del suport informàtic per aplicar unes pautes de tractament que, en opinió de Metges de Catalunya, traspassava els límits de la moralitat, però que al director dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre, en canvi, ja li agrada. Avui, de tot plegat, s´en fa ressò el diari ABC i ho reprodueix Dempeus.

Els demano que no s’ho perdin, que es segueixi desvetllant aquest projecte que entenc també en certa manera relacionat amb la denúncia de Isabel Vallet i Albano Dante del Programa Visc+, doncs la importància de les històries clíniques per determinar l’e-CAP, dins del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC) del Departament de Salut, que inclou un qüestionari sobre el perfil del malalt amb patologia crònica, és fonamental.

Metges de Catalunya denunciava de manera especial que al formulari a emplenar s’hi afegís la següent pregunta a respondre per part dels facultatius: “Et sorprendria que aquest pacient es morís durant els propers 12-18 mesos?” Des del sindicat de metges consideren que no és només una pregunta “formulada des del mal gust, expressada en termes pocs professionals que poden incomodar al professional, sinó que la seva resposta afirmativa pot condicionar el tractament que rebrà el pacient a partir d’aquell moment en una visita al servei d’urgències o en la sol·licitud d’atenció domiciliària”.

I ja veuen que l’atenció diferenciada (que implica tracte massa desigual amb justificacions massa pobres i manca d’equitat per part de Boi Ruiz i els seus amics) des de les altes instàncies en “Salut” de les Terres de l’Ebre ho justifiquen. Perquè les persones amb malalties múltiples, o amb una malaltia crònica avançada (MACA), som (segons sembla) una plaga pitjor que l’ébola. I no cal dimitir, ni demanar excuses, que va… Si el que vingui, si és de la mateixa corda, farà el mateix. L’atenció digna per a les persones amb dependències, amb malalties cròniques, sols s’aconseguirà amb un altre govern de la Generalitat que anteposi les necessitats de les persones als negocis. Es a dir, ben diferent del que hi ha ara.

Metges de Catalunya acabava el seu escrit de fa un any dient que amb la utilització de l’opinió facultativa, Salut limita la despesa de recursos hospitalaris i estableix un programa d’atenció domiciliària per a persones amb malalties cròniques avançades que, si bé en determinats casos pot estar justificat, no pot esdevenir un model sistemàtic de tractament pel simple fet de l’estalvi econòmic.

Però ara jo els hi plantejo una pregunta més,que multiplica per mil els dubtes sobre la ètica dels programes que estem veient, i a la que hauríem de donar una atenció encara més especial: Què passa si qui marca la creu (i determina per tant quines possibilitats tens d’accedir a tota l’atenció que mereixes com a persona) ja no és el metge de capçalera, sinó una empresa privada amb ànim de lucre, com els administradors de residències per a gent gran, o mútues privades?

Estem segures que no se n’ha donat ja algun cas?